El molí que jo vaig conèixer

JOAN B. VIÑALS VALÈNCIA Quan pretenies arribar fins el molí a la dècada dels anys trenta del segle passat, el primer que et trobaves era un alteró o camí al marge esquerre del camí, d'on emergia un enorme arbre plataner, nascut al mateix llit del sequiol provinent del Goleró de l'Esperança i que feia, gairebé, els trenta-cinc metres d'alçada. De tronc gruixut i escorça de color marró vermellós i branques amb els extrems pèndols, fulles palmatífidas, arbre de terra poc exigent, agraïa la constant humitat que gaudia del sequiol.
L'entrada de carros i vehicles al molí es feia per la inclinada torrentera natural, on en una altra època, segurament, havien crescut carrascars i pedreres, i semblava terra calcària de secà, molt diferenciada de la propera terra d'horta. Aquesta terra, per les seues característiques, pensava jo, era adequada per a la criança de garrofers i vinyes. Excepte aquest particular tros de terra campa, tot l'entorn del molí estava ple de camps representatius de la més genuïna i fèrtil horta valenciana, on es podien admirar els més diversos cultius. I segons l'estació de l'any es podia contemplar la col · lecció més variada de colors ocres i verds. Tan monumental edifici estava construït estratègicament cara a la mar, la qual cosa li permetia gaudir dels primers llampecs de les inicials llums del nou dia entre el molí i el mur del jardí.
Era pas obligat per arribar a l'airós pont, de nom Pont de l'Anell, que, un cop creuat, hi havia en una part més fonda una grossa pedra de roig, que feia les vegades de pont, d'una sèquia més petita (que en moltes ocasions s'inundava). Seguint l'estreta senda s'arribava a la font del desaparegut barri Fanal, i, en torçar a la dreta pel què quedava del vell camí de Paterna, s'arribava fins on havien uns quants petits esglaons on arribava el camí de Trànsits. Si es continuava recte el camí de la senda que començava en l'esmentat Pont de l'Anell es recorria el barri Farol, fins assolir la sèquia de Rascanya i el pont de l'alqueria de Broseta, i després de passar per una pronunciada baixada de camí de terra (antiquíssim Azagador de Paterna) arribaves fins Tendetes i, després, a la dreta, el Calvari i, des d'aquest lloc, a l'hortolà Campanar.
Per darrere del molí, fins els anys 40, encara romanien les fecundes hortes i sèquies i no es trobava cap edificació, fins que s'aconseguia superar el camí de Trànsits, (Avinguda de Campanar). Per fi, sembla, que es va vendre, el molí, i, avui, sobre aquell immens edifici i terrenys annexos de palmeres i verds canyars, solcats per dos cabalosos braços de la sèquia mare de Mestalla, ara s'erigeixen imponents blocs d'habitatges, on trobem, entre d'altres, els carrers Cuirassat, Poeta Salvador Rueda, Alcubles, Ricardo Micó, Alfons Verdeguer, Hipòlit Rovira, una església i els terrenys on, des de la dècada dels anys vuitanta, es troba un anacrònic aparcament anomenat provisional.