Resten pocs documents sobre la figura del doctor Olóriz

JOAN B. VIÑALS VALÈNCIA La recerca de documentació per engiponar la present semblança biogràfica destinada a glossar i propalar el magisteri que va impartir el doctor Olóriz ha estat plena de dificultats.
Principalment hem entropessat amb la creença popular que la professió de tan rellevant personatge va ser la de metge. L'altre gran inconvenient va ser degut al fet que, a l'hora de començar l'elaboració de la present semblança es trobaven realitzant obres d'adequació a l'històric edifici de la Universitat.
Exigua és la documentació trobada en el seu emplaçament provisional del carrer d'Enguera, però cal assenyalar les facilitats que ens va dispensar el personal que en eixos moments es trobava al capdavant d'eixe Arxiu provisional.
La busca en la Biblioteca del Col·legi d'Advocats de València va resultar infructuosa també i no es va poder localitzar cap suport documental. No obstant això, és de justícia reconéixer l'encertat consell oferit pel senyor Jesús Villalmanzo Cameno, qui, fruit del mateix, ens ha permés encaminar el nostre novell camí en matèria d'investigació biogràfica.
La major aportació documental l'hem aconseguida al Arxiu General de l'Administració, què es troba en Alcalá d'Henares, i al Arxiu Històric Nacional, ubicat a Madrid.
D'interés van resultar també els documents trobats a la Biblioteca de l'Ateneu Mercantil de València, la Conselleria de Justícia i Administracions Públiques, i l'Arxiu de la Real Societat d'Amics del País.
Vull donar les gràcies a Daniel Benito Goerlich, responsable del Patrimoni Cultural de la Universitat de València per la fotografia que ens va proporcionar del Vicerector de la Universitat Valentina. També, per la personal intervenció de Benito va ser restaurada i restituïda al seu lloc originari la placa què l'any 1924 li va ser dedicada al doctor Olóriz.
Gràcies també al professor Miguel Llinares Raga per les exclusives fotografies aportades. Aquestes imatges retraten el monument instal·lat en el jardinet situat dins del grup escolar que porta el nom d'Olóriz, abans de ser millorat.
He deixat a banda a una persona d'especial rellevància: José Antich Brocal, què m'ha ajudat a perfeccionar aspectes valuosos de la present semblança. Antich és el Cronista oficial de la ciutat de Silla i, des de 1975, mantenim una cordial amistat, nascuda de la seua fina percepció literària i per la meua condició de corresponsal del periòdic Levante-EMV en eixa entranyable ciutat del l'Horta Sud, entre els anys 1975 a 1987.
Gràcies també a tots els organismes mencionats i, de manera molt especial, a les persones que em van distingir amb tracte tan deferent.