Ombra, orxata i fartons per a uns pocs

La setmana passada el meu barri, Patraix, va tornar a situar-se en el plànol de València, va tornar a existir gràcies a la visita de la nostra alcaldessa. Si el set de juliol, San Fermín, «donya» Rita Barberá va visitar Patraix i jo estava allí.
Eren les onze del matí amb una calor sufocant i dues carpes habilitades per als convidats d´uns quaranta metres quadrats que donaven ombra enmig de mig milió de metres de calçades i solars. Mirant l´exposició de plànols es barrejaven constructors, regidors i altres convidats del consistori, o potser del PP; els veïns no, ells es van quedar sense orxata i fartons fora del cordó policial. I en això va arribar la nostra Alcaldessa en dos cotxes oficials, s´entén que amb un no té suficient.
Besos, abraçades i comença el míting; més de trenta milions d´inversió en el barri, inversió que no ha eixit de les arques municipals sinó de les càrregues urbanístiques dels constructors que a causa de l´actual crisi econòmica ens deixaran de regal quasi mig milió de metres quadrats de solars perfectament quadriculats, a costa de l´últim reducte d´horta de la ciutat, dels cent mil metres de jardins la gran majoria tindran un caràcter pseudoprivat a l´estar dins de les edificacions; és en aquest moment quan els veïns comencen a protestar. No van haver insults, no van haver faltes de respecte solament preguntes a prop dels principals problemes del barri: Trasllat de l´Hospital Verge del Consol, situació de la Subestació Elèctrica i el nou institut ja que existeix un cartell que anuncia la seua construcció des de fa tres anys. La maquinària propagandística del PP s´engega. Ells eren més, cridaven més i a més estaven a l´ombra. La nostra Alcaldessa es creix i assenyala amb el dit al company que tenia al meu costat, president de l´Associació de Veïns de Patraix que ha representat els interessos del veïns durant més de setze anys, com principal instigador de les protestes, Barberá semblava un emperador que llença als lleons a un esclau. L´acte acaba.
En aqueix moment, els veïns que estan a l´altre costat del cordó policial comencen a ser insultats i sacsats pels simpatitzants populars. No cal entrar en la provocació, ens retirem. A tres-cents metres comencen les identificacions.
No és la primera vegada que la nostra Alcaldessa no és ben rebuda en els barris, exemples són Benimaclet, Benimàmet, per no parlar del Cabanyal, i en lloc de realitzar una anàlisi del per què del descontentament de la ciutadania arremet contra una suposada confabulació veïnal.