13 de octubre de 2015
13.10.2015

Polítiques climàtiques i anticlimàtiques

13.10.2015 | 01:28

La justícia climàtica serà local o no serà. Al contrari de la tendència general de posar en institucions polítiques i poders econòmics llunyans tota la responsabilitat i els canvis necessaris davant el greu canvi climàtic, cal assumir que el repte de capgirar la política a favor de l'habitabilitat humana i ecològica del planeta també comença ací i ara a la ciutat de València. Fins ara la superficial retòrica climàtica valenciana ha acostumat a ser sectorial, simbòlica i, en general, marginal front a les grans decisions socials, urbanístiques i econòmiques que poden tindre un impacte real i positiu en la gran lluita per prevenir, pal·liar i adaptar-se millor a les enormes mutacions climàtiques de tot tipus que s´propen més ràpid que pensem.

Feliçment Joan Ribó ja ha començat a donar alguns senyals positius, com són les mesures fiscals anunciades per afavorir la instal·lació de plaques solars, la compra de vehicles menys contaminants, la reducció de la velocitat màxima permesa al centre històric, algunes xicotetes iniciatives per a restringir el tràfic privat i la promoció de l´ús de la bicicleta. Totes aquestes iniciatives són sense dubte mesures «pro-clima». Per a que siguen més efectius esperem que aquests primers gestos lloables s´amplien molt més amb objectius concrets, vinculants i amb indicadors quantificables, i que les accions encara voluntàries de «educació i sensibilització mediambiental» s´acompanyen a la vegada d' una aplicació estricta per a assegurar el compliment.

Malgrat la bona voluntat mostrada pels nous mandataris a l'ajuntament hi ha encara polítiques «anti-clima», moltes d'elles heretades de governs anteriors del PP o fruit de les inèrcies , que són totalment incoherents amb la responsabilitat climàtica al empitjorar i externalitzar els problemes climàtics en la gent i la ciutadania indefensa. Un exemple son els projectes de massius aparcaments públics subterranis rotatoris al centre històric (a la plaça de Bruixes/Mercat Central i al barri del Carme/IVAM) que de segur tindrà un «efecte crida» que perversament provocarà mès viatges en cotxes particulars en lloc d´utilitzar el transport públic. Significarà globalment més emissions contaminants i insalubres a l'atmosfera urbana i destorbar amb soroll, fum i perill la vida de vianants i ciclistes. Fins i tot, xoquem amb la sorprenent paradoxa de condicionar el lliurament d´espai als vianants a la creació de més facilitats per al cotxe privat al centre. No haurem d´aceptar la lògica inercial «anti-clima» dictada per uns malentesos interessos comercials com pareix que està ocurrent amb el repte prioritari de convertir en zona de vianants l'entorn històric i monumental de la Plaça del Mercat. No és possible continuar segrestats per uns quants comerciants a costa de les necessitats conjuntes de preservació i cura del bé comú com és el clima. No és raonable afirmar, com ha fent  algun regidor, que primer cal obrir uns grans parkings al centre històric més emblemàtic de la ciutat per a després poder peatonalitzar la Plaça del Mercat o uns carrerons al barri del Carme. Seria la bogeria de donar un xicotet pas endavant i dos grans passos enrere. De seguir aquest camí una cosa és ben segura: el balanç climàtic serà negatiu i complicarem molt les possibles i viables solucions al tràfic urbà en el futur. Una de les preguntes pertinents que hem de fer a l´Ajuntament de València, entre altres, pot ser aquesta: ¿ com i en quin percentatge pensa reduír l´ús del cotxe particular a la ciutat abans del 2020? Els compromisos concrets i vinculants amb les reduccio de CO2 (del tràfic urbà) i d´altes substàncies contaminants son essencials per a prendre seriosament el canvi climàtic. En canvi, per a una nova política municipal pro-clima l´obertura de nous aparcaments per als no-residents al centre històric sempre serà part del problema i no de la solució.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook