En els dies previs al nadal, la societat del cap i casal no estava excessivament preocupada pel canvi de govern municipal. Per tercera vegada va ser alcalde el liberal Miguel Paredes. Ho fou per dos mesos. El 1907 n´havia sigut 30 dies i el 1909 també per 2 mesos. S´havia nomenat com a governador a Leopoldo Cortina i el segon dia de nadal es van fer eleccions per a diputat al Congrés amb un poc seguiment del procés. La preocupació valenciana era els inconvenients que trobava l´exportació de cítrics. Entre tots els maldecaps la millor alegria, en aquell desembre de temperatures suaus, fou que la loteria escampara una bona quantitat de diners en diferents poblacions.

El 1915 s´hi havia jugat molt menys que en altres ocasions. De fet s´havien tornat a Madrid 3.537 dècims, quan l´any anterior se n´havien venut tota. No obstant això, eixa situació no va impedir que tocaren els premis molt més que 1914, quan sols un xicotet pessic havia arribat fins a Alacant. El primer premi amb 6 milions de pessetes fou al Ferrol, però el número 11.535, venut a València i valorat en un milió de pessetes, va ser el quart premi del sorteig de nadal. Una bona notícia que prompte circulà pels carrers. L´havia repartit l´administració número 8, situada en la planta baixa de l´Hotel Valencia de l´antiga plaça de Castelar. Estava dirigida per José Ruiz i era habitual que hi tocaren premis cada poc de temps.

Aquell 22 de desembre Vicente Ballester, cap del taller de la Companyia del Nord, tenia 4 dècims distribuïts entre els seus operaris. Feia quasi 20 anys que seguia eixe número i finalment li va tocar el premi.

El repartiment més social d´aquells diners arribà fins a Russafa. La carboneria «la Valenciana», amb domicili al carrer Tomasos, 13 va comprar un dècim. La seua propietària Concepción Marín va distribuir-lo en 225 participacions: 25 de dos pessetes, 100 d´una pesseta i 1000 de dos rals. Ella es va quedar 11 pessetes i amb els diners que li tocaren va ampliar el negoci. Els qui les havien adquirides eren persones molt humils que pagaven la participació cada diumenge en terminis de 10 cèntims. Una bona inversió que va tindre la seua recompensa. Russafa, per tant, va ser una gran festa i molts dels premiats foren retrats per al diari El Mercantil Valenciano.

La loteria es va escampar per altres poblacions valencianes. A Dénia va haver un agraciat que li la comprà a l´ordinari Sr. Linares. A Alacant tenia una participació la germana del segon cap de Telègrafs Antonio Cervera, la qual vivia a Xàbia. Amb ella n´havia fet una altra de dos pessetes que li va donar al zelador d´Alacant Lorenzo Balaguer. L´ordinari d´Alzira, el Sr. Garrigues, va fer participacions amb un dècim. Segons va dir, li costà de col·locar entre amics i coneguts. Pedro González i el tinent de reserva Agustín Cifre en tenien un dècim.

Dos premis més agraciaren la ciutat de València: el 12.430 valorat amb cent mil pessetes i l´11.762 amb huitanta mil pessetes. El primer va estar venut per l´Administració el «Ninot» ubicada en l´antic carrer de Peris i Valero. Va ser adquirit per la fàbrica de conserves «Domingo Hermanos y Trigo» del Grau de la ciutat. Es va repartir entre els operaris d´eixe taller i entre els d´una de taulells de Manises. L´altre premi fou venut en l´administració de la plaça de la Reina. Finalment cal afegir que la centena del premi es va escampar en 25 números que repartiren els venedors ambulants pel municipi.

El segon premi venut a Barcelona va arribar València gràcies a una participació que els propietaris de l´establiment «Las Barracas», els senyors Descalzo i Villena, havien adquirit a un conegut. L´anècdota és que li prometeren a eixe mic català que, si tocava, li regalarien un rellotge de la botiga del Sr. Pérez del carrer Vicent. No sols li´l feren arribar sinó que li enviaren un havà de 45 centímetres.

En definitiva, la loteria va alegrar el nadal de fa cent anys a molts valencians i a moltes valencianes.Foren uns premis molt repartits i que arribaren també als necessitats. El Mercantil Valenciano va seguir i festejar la notícia amb gran interés. A més felicita tots els premiats amb estes encertades paraules: «Sinceramente felicitamos a todos los agraciados deseando que de salud les sirva». Paraules que tant de bo puga tornar a escriure el diari cent anys després.