10 de enero de 2016
10.01.2016

Magues de gener

10.01.2016 | 04:15

Era l'any 1937 i València celebra la primera festa dedicada a la infància des d'una perspectiva laica. Una setmana d'actes que acababa amb una cavalcada on les tres magues de la humanitat eren Llibertat, Igualtat i Fraternitat i repartien joguets a xiquetes i xiquets, sense distinció.

Enguany, la Societat Coral el Micalet, torna a celebrar aquesta setmana de la infantesa. Cristina Escrivá Moscardó, escriptora, guionista i investigadora especialitzada en la recuperació de la memòria col·lectiva, és l'encarregada de realitzar l'exposició i material didàctic per a treballar amb les criatures els valors humans que la inspiren i el punt final: la Cavalcada. En l'exposició es recreen imatges, joguets antics... i s'exhibeixen meravellosos objectes realitzats amb materials reciclats. El llibret de Cristina Escrivá ens explica tota la història. Les precioses il·lustracions són de Román Sánchez.

El meu agraïment a tots dos i al Micalet va ser immens per descobrir-me una història que -reconeixent la meua ignorància- desconeixia, però també per donar-me l'oportunitat d'ensenyar a un xicotet de quatre anys que existeix un univers més enllà del pare Noel. A casa seguim celebrant la festivitat de les Reines Magues, reivindiquem aquesta tradició i lluitem per conservar-la, això sí, feminitzant-la. Encara que allò de la corona no va en nosaltres. Per tant, açó de les Magues de Gener han sigut tot un descobriment. Magues, que no Reines.

No vaig poder anar a la cavalcada, però vaig celebrar la iniciativa i em va il·lusionar veure a les Magues saludar des de la balconada de l'ajuntament. Hauria de dir que les tres -Llum Fos, Manola Roig i Rosa Roig- són fermoses, sàvies, solidaries o íntegres?

Però l'alegria va durar poc, ja que ràpidament els insults masclistes a les tres dones que representaven a les magues van ser terribles. Podíem haver esperat aquesta reacció perquè vivim en una societat patriarcal, on les dones estem discriminades en tots els àmbits, on seguim aguantant milers de violències masclistes tots els dies, on se'ns mata per ser dones ... era previsible que no sentara be que tres dones encapçalaren una cavalcada. I damunt, de tradició republicana, cosa que va molestar molt a tant fatxa com tenim en aquestes terres, com demostren els llargs i negres anys de des-govern que hem patit.

Insults grollers d'energúmens que s'atreveixen a opinar del físic de les dones. Un físic a més que s'ha de sotmetre a unes mesures i edats estandarditzades. Vaja, que si no entrem en una talla 38 i som jovenetes ja no servim per a res. Machirulos que mai reconeixeran les nostres capacitats intel·lectuals, aquelles que els falten a ells.

Falta molta cultura. Perquè ací no parlem d'estar d'acord o no amb celebrar aquesta cavalcada des del coneixement d'allò que representa. No s'ha fet critica ni s'ha raonat. Ací s'insulta des del menyspreu i la misogínia, des del feixisme que no admet que l'ajuntament òbriga les seues portes a la diversitat.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook