Día 10 de febrer de 1976: està prevista una reunió de tot el veïnat amb l'alcalde de València en el cine «Los Angeles». Finalitat: lliurar-li una carta amb 1.500 signatures exigint la prohibició del trànsit de camions i remolcs transportant troncs gegantins pels carrers de Natzaret, i la instal·lació d'un semàfor a l'entrada del barri. Malauradament eixe dia al matí un d'eixos troncs es desprén d'un remolc i empaita Isabel Nebrada contra la façana del cine. Ella mor, l'infant que du al braç no. Un grup de dones impedeix la retirada del tronc. A la vesprada l'alcalde ha d'entrar al cine fregant el seu traje amb el tronc assassí. Tres mil persones indignades vomiten infinitat de reivindicacions massa anys reprimides i clamen per la dignitat d'un barri absolutament oblidat. L'alcalde (franquista) no té més remei que recolzar la decisió de l'assemblea de crear una Associació veïnal per aconseguir entre tots i totes la millora de Natzaret...

Després... en cada carrer una assemblea, i de cada assemblea dos delegats. Assemblees de delegats, Junta gestora de l'Associació. Comissions de treball, assemblees veïnals (també de jubilats, de joves, de xiquets), visites a l'ajuntament... Un barri d'empeus lluitant per la seua dignitat. I les reivindicacions, a fer-se realitat amb l'esforç de moltes persones organitzades. En tot aquest temps l'Associació de Veïns i Veïnes de Natzaret ha estat una ferramenta cabdal per la millora del barri: des de coses tan elementals com el cobriment de les séquies, la consecució de la xarxa d'aigua potable per a tot el barri, neteja del llit del riu, el clavegueram, l'asfaltat, l'enllumenat..., passant pel foment de les AMPAS, la legalització de terrenys, l'enderrocament de les Casetes de Paper, la consecució de serveis públics (Centre de salut, Centre de Serveis Socials, Centre de Joventut, CEAM, Biblioteca)..., fins a les més recents: el tancament i enderrocament de la fàbrica d'oli després de molts anys de lluita, l'obertura del C/ Francesc Falcons, la urbanització d'eixa zona i de part del Camí del Canal. Important també la iniciativa del Programa d'immigració. A més d'impulsar reivindicacions cabdals en la història del moviment associatiu de València com «El Saler per al poble», «El riu és nostre i el volem verd», la lluita contra la droga i la degradació dels Poblats Marítims, la lluita permanent contra les amenaces del Port... Seria molt llarg d'esmentar totes i cadascuna de les conquestes del barri aconseguides o impulsades per l'AVV. De vegades en solitari i altres juntament amb altres entitats... És cert que no sempre l'esforç comunitari ha obtingut resultats positius, però no es pot negar que al llarg d'este temps l'empenta de l'Associació de Veïns i Veïnes ha sigut decisiva.

Al llarg d'eixos 40 anys l'AVV s'ha anat adaptant a les canviants circumstàncies sobre els pilars de la reivindicació, la participació i la formació. Quaranta anys després d'aquell 10 de febrer de 1976, ens trobem al davant de grans reptes: aconseguir una millora significativa de les comunicacions amb el nord del Districte Marítim i la resta de la ciutat (transport públic EMT i la T-2 del tramvia), el soterrament de les vies del ferrocarril, fer realitat d'una vegada la franja verda entre el port i el barri evitant l'apropament dels vials interiors del port..., i sobretot alçar un fort clam exigint a les institucions una actuació decidida contra la greu situació de pobresa d'un gran sector de la població de Natzaret (participació en la humil plataforma adherida a «Pobresa Zero» que algunes entitats del barri han creat; recolzament del preciós treball de la PAH...). El repte de superar totes les fronteres entre persones, col·lectius d'origen cultural divers, de saber empastar amb tot el teixit social del barri, i de compartir, amb l'entramat organitzatiu del Marítim (Plataforma pel Litoral que volem), de la Federació d'AAVV i altres plataformes de València, l'objectiu de recuperar les parcel·les de ciutat que ens han estat furtades o que estan en procés de ser perdudes. Sense oblidar la solidaritat amb les causes globals.

Per tot això, l'Associació de Veïns i Veïnes de Natzaret ha volgut enfocar tot l'any 2016 en aquesta direcció, i fa una crida al seu veïnat a unir-se als diferents actes al llarg de l'any per celebrar la seua constància i fortalesa durant els passats quaranta anys, així com a fer front als reptes abans esmentats. A expressar on faça falta que sabem i volem viure amb dignitat. Per un Natzaret sense fronteres, recuperem ciutat!