La festa fallera desperta passió per on passa. Sempre ho ha aconseguit, amb independència de la ideologia de les persones que l´han festejada. Potser eixa temperamentabilitat ha fet que una part de la societat haja pogut silenciar fins a enguany l´existència d´una generació: la de la utopia fallera, eixa que perviu des dels anys 80 fins a l´actualitat. Es va educar entre la indumentària negra d´una comissió infantil i les ganes de descobrir cada any a la plaça de l´Ajuntament les falles de Vicent Luna. Són els mateixos que maduraren en la dècada dels 80 entre els cadafals creatius de Manolo Martin i les apostes d´artistes com Sento, Ortifus o de l´escriptor Manuel Vicent. Aquells que sentiren com en la seua joventut foren abandonats per les forces progressistes i els governants en l´intent de fer unes falles més plurals i amb un major acostament a l´esperit tradicional faller. Ells hagueren de créixer en solitud i amb resignació. Es dedicaren a apostar per la recuperació de la indumentària tradicional, la dignificació dels llibrets, la recerca de cadafals innovadors o la intensificació del sentit popular de la festa. Canalitzaren grans esforços en la investigació, en el sentit més ample de la paraula, tot i que a les aules universitàries no els prenien en compte i que el món festiu no els veia com a part de les falles. No obstant això, a poc a poc, feren camí. Els seus projectes es consideraren, col·laboraren amb les institucions falleres i formaren part activa de diverses comissions. Foren també fallers i falleres apartats de les decisions i marginats de moltes activitats, però allí estigueren. Mai no s´allunyaren de la idea d´unes falles diferents on caberen tots i totes, els més avançats i també els clàssics. Després de molts anys, sembla que la situació ha canviat el 2016. No sols per l´arribada d´altres partits al govern del consistori sinó perquè una nova generació ha arribat per a gestionar la festa, i no sols des de la política. Es tracta dels hereus d´aquells que durant tants anys defengueren una utopia festiva que s´ha fet realitat. És clar que el pas al món quotidià no sempre està ple d´encerts però ara per ara almenys ha permés que tots i totes siguen més i millor escoltats. La generació defensora del consens, innovadora i respectuosa ha eixit del silenci. Provenen de distints camps ideològics. Fins i tot tenen una edat diferent i un passat variat. El més important és que finalment s´han fet reals en molts aspectes de la festa. Així, el 2016, amb esta nova veu, les falles han segut més plenes i s´han omplit de noves possibilitats per a trobar-les un futur millor. En definitiva, estem en l´any en el qual la generació de la utopia fallera dels 80 ha trobat un lloc real en la festa. Un bon pas que no sabem quins resultats tindrà però almenys ha aconseguit que hi càpia més gent en el 2016. Ja han passat les falles. Les hem gaudit vivint alhora la realitat de les utopies falleres que acaben d´aterrar.
