Ja ha passat el 33% del període electoral que va del maig de 2015 al 2019. L'ànim al barri està regirat, per una banda estan els que feien costat a la prolongació impulsada pel PP, que estan esperant que el temps passe ràpidament cap a les properes eleccions municipals i tot continue com ara.

A hores d'ara la panxa els fa pessigolles. I, per una altra banda, els que creiem que encara hi ha temps per dur endavant les polítiques socials i urbanístiques de rehabilitació i progrés. En general la situació actual es molt difícil d'entendre, no es progressa al ritme que la gran majoria espera i desitja.

I és que, després de tot l'esforç realitzat per aconseguir la paralització del projecte de destrucció del PP; després d'alguns intents i bones paraules de l'actual govern municipal en el sentit que anaven a solucionar els problemes socials al barri; després de la realització d'un treball de camp, anomenat Va Cabanyal, el qual va intentar sintetitzar les necessitats bàsiques en un document que serviria per ajudar a obtindre finançament a Europa, que tantes esperances va fer nàixer; després de tanta faena feta en urbanisme i en la oficina Pla Cabanyal-Canyamelar.

Despres de tot això, com és possible, que les condicions de vida de les famílies que viuen al Cabanyal-Canyamelar estiga igual o haja empitjorat? Perquè una cosa és que es compren cases, que arribe el programa d'ajudes a la rehabilitació, que s'asfalten dos carrers, que es tinga més atenció en la neteja, etc. I altra millorar la vida quotidiana, en el dia rere dia.

Ací és on hi ha greus problemes per solucionar, quasi res ha canviat des del 2015.

A qui li passem la factura? A l'administració, que no acaba d'encertar en les seues polítiques socials? O al veïnat, que no sap passar d'una queixa individual a una de col·lectiva més àmplia i reivindicativa? O a les organitzacions socials, que s'han quedat amb la reivindicació de despatx?

La situació del Cabanyal podria ser millor si l'acció política de les diferents àrees que s'ocupen de la convivència social i de fer respectar les normes mínimes de convivència i dels drets i deures dels ciutadans hagueren estat a l'altura.

Tal vegada ho han intentat però a hores d'ara sols puc valorar la seua tasca com un fracàs respecte a la convivència, integració social, descans nocturn, venda de droga, marginalització social, etc.

La venda de drogues al detall i a l'engròs segueix sent un gran problema al barri. La situació no ha millorat des dels anys durs de resistència, tal vegada haja empitjorat. El problema s'obvia a nivell reivindicatiu i és com si no existira, però afecta molt greument la convivència ciutadana al Cabanyal i, també, al Canyamelar.

L'esperança i la dignitat de bona part del veïnat va minvant degut a l'ocupació d'espais públics amb alteració de les normes mínimes de convivència a qualsevol hora del dia i especialment en hores que interrompen el descans necessari als voltants de les zones zero (no hi ha una sola zona zero, n'hi ha més).

Res se sap dels plans de la administració respecte de les activitats empresarials no reglades, dels treballadors obligats a suportar unes condicions infrahumanes de forma clandestina en tot el barri, ocupats en el tractament de material de deixalla electrònica, frigorífics, etc. amb jornals d'autèntica misèria, sense seguretat sanitària.

Què és més important, asfaltar Doctor Lluch, que està en bones condicions, o destinar l'import d'aqueixa inversió a solucionar problemes urbanístics i socials del Cabanyal i del Canyamelar?

Una bona administració hauria de destinar els recursos escassos a solucionar els problemes més greus que pateix el barri.

Vull acabar manifestant el meu ferm convenciment que encara estem a temps, em consta que hi ha voluntat però, atenció, les decisions polítiques s'han de prendre en temps suficient per a poder-les executar, o al menys començar, en este període electoral, i el temps fuig.