28 de noviembre de 2016
28.11.2016

Alcaldesa de tots els valencians, per a sempre

28.11.2016 | 04:15

Ha mort Rita. Rita l´alcaldessa d'Espanya. La més coneguda, la millor d'entre les millors. Què li han fet entre tots? Vint-i-quatre anys al front de l´ajuntament de Valencia, sense taca alguna, i al final per un donatiu de mil euros li fan la vida impossible. Bassant-se en eixa fal.làcia i hipocresia de ser «mes papistes que el papa», la feren dimitir del PP, quan els estatuts interns diuen que ha de ser a l´iniciar-se el jui oral. Per seguir eixos pasos, també em van fer dimitir a mi.

Ara tots estàn compungits per el que feren i fins els «jovens turcs» del PP es justifiquen dient que ho feren per «salvar-la de les hienes», quan eixe paper ha sigut el d'ells, que no han respectat a la que els ha dut a tindre el partit que tenen.

A Rita l´han matat entre tots, i especialment els que optaren per tirar-la del seu partit de l´ànima, a pressions especialment de Rivera el de Ciutadans. I aixó pot dur-los, als de Ciutadans, com a càstic, a perdre els pocs vots que tenen en Valencia.

I en les Corts, què feren els meus companys? No hi ha res pitxor en politica que perdre la llibertat interior i no votar en consciència. Recolzar una proposta en contra de Rita per no eixir-se del guió, perquè a un no l´asseyanlen, no és el més acertat.

No haguera passat res si el Partit Popular no haguera acceptat eixe escrit, o que als que no es pareixia bé s´hagueren eixit en el moment de la votació, o que hagueren votat clarament que no. Eren vots que no aportaven res al conjunt. Però no és tingué un espírit lo suficienment lliure per optar per la consciència.

Al llarg d´estos anys passats en l´Ajuntament de Valencia, algunes vegades no estava en el moment de les votacions, i em preocupaba de fer-ho constar en l´acta, o bé perquè anava contra la meua consciència, o bé perquè no estava d'acord. I no passà res, Rita m´ho permitia. I ara pareix que en vegada de partits tingam grups tancats dels que no s'atrevim a discrepar ni a opinar, en ares de seguir mantenint el lloc o de no deixar-se notar.

Ja deia Marx, el dels germans i no el ideòleg Karl, que «estos són els meus principis, si no t'agraden en tinc altres.» El relativisme és el gran mal de la humanitat, junt al populisme que és més del mateix: recolzar i dir el que en eixe moment està ben vist o de moda i aixi quedar bé, i no fer-se d´assenyalar. Idees que fiquen en marxa els diversos lobbys, i nosaltres fem daltaveus, sense ningun tipus de criteri ni critica.
Estic d'acord en el president de l´Associació de Veïns del centre, Rafael Mampel, que hi ha que fer-li una gran avenguda a Rita, o bé el nom de l'aeroport com ha dit algú altre, o ficar-li el nom a algo gran. Rita ha passat a la història en honors. I de persones ben naixcudes és el ser agraïdes.

Per això espere que si arriba eixe moment es compte en els vots de la gent, menys en els de grups com Podemos al qui no val la pena dedicar-los ni una mera reflexió, ja que són «barriobajeros i guerracivilistes», i ahí no hi han idees que valguen, sols l´odi els anima.
A l´altra esquerra hi ha que recordar-los que també tenen sobre la seua consciència eixa mort, sobre tot Compromís i la seua jefa, «la ultra», que és cap on deuria tendir el canvi del seu cognom, per ser eixe el gran merit que té, «ultra», que ve de «ultratjar», com sempre ve fent.
Rita viu i des de el cel ens contempla, perquè la Mare de Deu dels Desemparats segur que no l'ha deixat en nigun moment de la mà.
Un beset Rita i no t´oblides de nosaltres, perquè alguns no podrem olvidar-nos de tú!

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

València

Mercavalencia destituye como consejero al hermano de Ignacio González

Ambos están en prisión tras haber sido detenidos en el marco de la operación Lezo contra la...

Una fuga de agua convierte el Jardín del Turia en un río

Una fuga de agua convierte el Jardín del Turia en un río

La fuga procede de los jardines del Palau y la tubería, con 35 años, se cambiará hoy

San Vicente Ferrer se despide con elecciones e importantes efemérides a la vista

Las procesiones y bajadas de santo concluyen una fiesta necesitada de evolucionar

El bucle de la guerra d´Espanya

El bucle de la guerra d´Espanya

En estos dies s´acaba de recuperar el refugi de l´edifici municipal. La regidoria de Cultura,...

Apuntar a la luz y al mismo tiempo ocultarse de ella

Apuntar a la luz y al mismo tiempo ocultarse de ella

La iglesia de San José de Calasanz, de estilo neoclásico, domina el paisaje en la Petxina - Un...

Cerramientos y terrazas cercan la muralla árabe a la espera de rehabilitación

Cerramientos y terrazas cercan la muralla árabe a la espera de rehabilitación

La división y tapiado de los patios interiores con restos del lienzo avanza por parte de...