L´aposta més arriscada per un nou model de ciutat és l´Anell Ciclista. Són moltes les mesures que estan sent implantades a València per l´Ajuntament i per la regidoria de Mobilitat Sostenible. És també llarga la llista de necessitats urgents heretada i de demandes presents i futures a abordar. Però, cal un debat sobre seguretat viària en aquest moment de canvi. L´atenció als errors i les crítiques serà una part molt important de l´èxit, consolidació i permanència de les novetats.

De fet, recentment, la Síndica de Greuges catalana ha recordat la responsabilitat indirecta de l´ajuntament de Barcelona en l´augment de sinistres greus i amb morts, fins i tot de vianants atropellats per ciclistes. A València, en els dos últims anys, quasi he sigut atropellat com a ciclista dues vegades, quatre vegades colpejat per ciclistes damunt d´una vorera i com a conductor hauria de fer memòria de a quants ciclistes no he evitat atropellar gràcies a una precaució que extreme per deformació professional. La meua percepció és que els incidents amb bicicletes implicades augmenten i, amb ells, els accidents. Però, amb el desavantatge que ningú registra ni fa estadística d´aquests nombrosos succeïts.

És més interessant del que sembla llegir la iniciativa digital contra el Carril Bici apareguda a Change.org i gran part dels comentaris que suposa una llista de greuges que fins ara ningú havia verbalitzat i recollit tants conjuntament. Una oportunitat per al diàleg. Benvingudes les mesures que busquen reordenar i racionalitzar la circulació al voltant de l´antic perímetre de les Muralles Cristianes. Però, la posada en marxa té algunes ombres a aclarir. Vaig llegir la proposta de l´ajuntament actual i revisar la cartografia presentada a la pàgina web municipal desprès d´haver-me trobat atrapat dins de diversos embussos nous i inèdits amb el cotxe, degut a les obres, ja molt avançades, del carril bici. No em vaig sentir còmode com a conductor cap de les vegades que vaig passar. Riscos i perills associats a les obres n´hi ha uns quants, però també se´n troben al que serà la nova infraestructura. Aquesta mateixa setmana m´agafí la bicicleta (sóc fonamentalment ciclista i peató urbà i automobilista interurbà) per recórrer el traçat.

No dubte que hi ha un pla i el treball d´un equip de persones al darrere. Moltes millores necessàries sobre el projecte anterior afegides, ja què es pareixeria a l´abundant carril bici per damunt de vorera i altres despropòsits dels traçats fets per l´anterior ajuntament i, per tant, previs al canvi de govern.

Però, un pressupost de 852.469 euros (Levante-EMV 12/5/2016) es tornarà en una inversió ben rebuda i ben gastada, en tant que supose un èxit d´ús i acceptació entre la ciutadania. Si li minva més problemes dels que li crea, o genera major benestar que molèsties, serà un gran avanç. Seria un agosarat exercici de transparència publicar el cost final i els detalls? Per tal de vore a quant es cotitzen les marques vials pintades i els blocs de formigó pegats amb morter sobre l´asfalt que pareixen ser el gros de l´obra. Els 180.000 euros per kilòmetre de circuit ciclista no són res comparable amb el cost d´un pont com el de l´Assut de l´Or de Calatrava (60 milions d´euros per 180 metres de pont fan 330 milions d´euros per kilòmetre de pont). No obstant, que el «despilfarro» tapara el tan urgent debat sobre com millorar la mobilitat, el medi ambient i la seguretat viària de València seria lleig. Molt d´agraïr l´amable article «El anillo ciclista que revolucionarà la movilidad» (Levante-EMV 26/2/2017) on s´explica l´experiència d´un periodista i usuari davant el primer contacte.

Pel que fa a la seguretat viària es veu en l´Anell Ciclista una clara intenció de millorar la situació actual dels ciclistes, motoristes, vianants i conductors, per eixe ordre de importància. És el moment de fer publicitat on la regidoria explique el manual d´ús i bones pràctiques de la nova infraestructura, el perquè i per a què de les mesures que s´han prés. En un ràpid examen tècnic s´aprecien malauradament riscos i perills nous i alguns, ja existents, no resolts suficientment.

En primer lloc, els blocs de formigó que separen les bicicletes dels cotxes són similars als usats en altres carrils bici arreu de l´estat i de la ciutat. I no pareixen la millor manera de que augmente molt la seguretat. Es pot consultar l´hemeroteca i vore els accidents, caigudes, atropellaments de ciclistes i escassa protecció davant la invasió de vehicles al carril bici entre Vigo i A Guarda. Tenen un altre problema de visibilitat, són quasi més visibles en color gris clar de formigó cru sobre el fons negre de l´asfalt que pintats de blanc i negre a tallades, alguns només en blanc reflectant. Són tan baixets que no es perceben ni el tamany ni la perspectiva ni cap sensació de velocitat. Al primer colp d´ull pareixen una línia discontinua. No vull imaginar amb pluja i de nit i totes les llums reflectant als bassals! Tant mal hauria sigut posar bol·lards flexibles de goma de color vius?

Tan efectives i barates que són les barreres mòbils blanques i roges usades per senyalitzar les obres o les fixes de formigó que protegeixen moltíssim més, per què no usar-ne per protegir de veres el carril? Ja n´hi ha molts blocs amb marques de rodes pel costat de les bicicletes i pel dels cotxes. Costa molt trobar-ne un de blanc reflectant impol·lut com si estigués acabat de pintar fins i tot en trams sense inaugurar. Quantes direccions, transmissions, càrters d´oli de motor, plàstics diversos, llànties, neumàtics i suspensions es trencaran abans que els propietaris reclamen? O pitjor, quant de temps circularan en pitjors condicions els vehicles involucrats? El marge d´error és quasi nul fins i tot pels ciclistes. Un entropessó de pedal o roda i a terra! I, possiblement en direcció a la calçada per la que venen cotxes, furgonetes, autobusos o per on hi ha un gran assortiment d´objectes estàtics «aparcats»: vehicles, motos, contenidors, persones esperant per creuar en roig en minvar el trànsit, etc. Colar-se per la separació i incorporar-se al carril bici per comoditat o necessitat és possible, però requereix d´una agilitat i reflexos creixent segons augmente la velocitat o la demanda d´atenció de la situació de perill.

Quantes persones tuparan amb els escalons en accedir als vehicles o contenidors? És d´agrair que tinguen les vores arrodonides, millor un bon bony i una blaura que una ferida oberta amb punts. Rodes i vehicles també evitaran l´impacte d´unes arestes abruptes com si foren destrals. Alguna cosa bona tenen els blocs a falta d´un informe tècnic detallat, que de no existir, caldria. Si els arbres monumentals han merescuts informes de protecció la separació i protecció del carril bici, també.