L'Anell Ciclista formarà part d'una de les zones amb més trànsit de persones i vehicles de la ciutat. Complir unes normes clares i senzilles és més segur, però, de vegades hi ha conflictes entre costums, conductes habituals, la manca de reciclatge de la formació vial dels conductors amb carnet i la de qui no té cap carnet. Per exemple, l'article 36 del Reglament General de Circulació parla sobre l'obligació que tenen alguns conductors d'usar les voravies (los arcenes) a la seua dreta o en el seu defecte la part imprescindible de la part dreta de la calçada. Ull que només s'aplica «en caso de que no exista vía o parte de ella que les esté especialemente destinada».

La circulació pel carril bici és obligatòria per als ciclistes allà on hi haja! Alguna mesura tindrà que pendre l'ajuntament de València amb aquells ciclistes que contravinguen les normes. Caldrà baixar de les voreres als ciclistes egoistes o poregosos, controlar els que circulen en direcció contrària amb baixa tolerància a la crítica o el retret de la seua conducta (com si els anara un sou de repartidor en la infracció o si les baixes emissions de CO2 els donara bula municipal) o, millor, redactar noves normes adaptades a la nova situació.

Un altre cas de conflicte normatiu amb els costums de les persones és la preferència en els creuaments amb ciclistes. Font d'atropellaments on intervenen: d'una banda, que en cada situació concreta cal atendre a diverses normes abans de saber qui té la raó i, de l'altra banda, la poca garantia que dona el compliment de les normes per part del ciclista. Posem per cas la necessitat de ser vist, a temps, en creuar en verd correctament i un cotxe o autobús es creue indegudament per davant. Casos n'hi ha uns quants, on la part més dèbil és qui perd. No sembla bona idea alternar passos amb semàfors i altres sense. Ni confiar massa en eixes enormes zones roges pintades a les zones de risc. Potser caldrà posar semàfors per a ciclistes com els que hi ha per al Carrils Bus, Tramvies, etc. Però, sempre cal simplificar, unificar criteris i no distraure els usuaris de la via per evitar confusions perilloses.

Al recorregut del carril bici hi ha unes zones trapezoïdals enormes pintades de color roig, que, al volant o al manillar, sorprenen quan es veuen. Tenen unes bicicletes en blanc dibuixades. Són ben visibles i capten l'atenció de seguida. S'explica que estan per a avisar els automobilistes del perill d'atropellaments indeguts en tindre la preferència els ciclistes en l'article «'Alerta roja' en el anillo ciclista ante el riesgo de atropellos» (Levante 20/2/2017). El que no explica l'ajuntament és perquè la pintura roja excedeix el tamany i formes reglamentàries habituals dels carrils bici. Per què reinventar un senyal horitzontal ja existent i present a les carreteres i rodones? Es crea una confusió innecessària. Però, des del punt de vista dels accidents de trànsit hi ha una cosa més greu. És un bon «distractor» de l'atenció i els ulls se'n van a eixa platja de mar roja, involuntàriament.

A sobre, les pintures usades en les marques vials redueixen l'adherència i fins i tot les més noves, «antideslizantes» en diuen, tenen coeficients de fricció de la meitat d'un asfalt de qualitat, nou i modern. En mullar-se, la cosa empitjora. Per això, són molts els col·lectius de motoristes que demanen que es reduesquen a la mínima expressió les marques vials, les gran fletxes, els passos de zebra (és habitual deixar dues fileres de quadrats paral·leles i no omplir les línies com abans, per estalviar pintura i per seguretat) o els passos de zebra blancs tradicionals pintats sobre fons roig. Només volen evitar caigudes doloroses i accidents, degut a què les derrapades es produeixen a menor velocitat i les frenades d'emergència s'allarguen molt. Alarmant, però molt: vehicles girant amb perill de perdre el control i amb capacitat de frenada minvada en ple carril bici i encarats al pas de peatons!

Prop de tot el traçat hi ha perills actuals pels quals la situació difícilment millorarà en estrenar el nou camí per a velocípeds sense la participació ciutadana i la ràpida resposta de l'ajuntament que sol mostrar, i sabem, que té la voluntat. La perillositat, pot veure's agreujada, tot i què és previsible una disminució dels cotxes que circularan per eixos carrers. Menys cotxes, degut a l'embús inicial i que els conductors evitarem, quan ens siga possible, l'intens tràfic d'eixa zona. Eixa ampliació de la franja d'hores punta i augment d'intensitat del trànsit pot augmentar o equilibrar la reducció dels accidents que es deuria produir en circular menys cotxes i més lents. Atents a l'abans i el desprès del trànsit i la sinistralitat, perquè el primer intent d'Anell Ciclista pot que no siga el definitiu ni estiga «acabat» en finalitzar l'obra.

És previsible que el nombre d´usuaris siga elevat i no sembla que omplir de ciclistes circulant en dos sentits diferents pel mateix carril siga el camí a adoptar en eixes condicions. Seriosament, volem a desenes de milers de persones preguntant-se a cada pam a cada moment del dia: per on ve el ciclista? Per l´esquerra o per la dreta? L´ambigüitat o l´augment injustificat de tasques sensorials als sentits saturats de vianants i conductors en ciutat només pot augmentar els incidents de tot tipus i la seua gravetat.

Pensem en el tram que va de la Porta de la Mar passant pel carrer Colom, el carrer Xàtiva, la plaça de Sant Agustí i Guillem de Castro fins al Portal de Quart. Eixe tram serà una font de conflictes, tot i els nombrosos esforços i bones pràctiques importades d´altres ciutats i contextos. I, és que ja fa temps que es recomana posar illes refugi, enmig dels pasos de peatons, entre els carrils d´un sentit i altre. Permeten que el vianant mire a esquerra, creue de manera segura, arribe a l´illa, mire a la dreta i creue de manera segura. Sinó es fa aixina, en el temps que transcorre mirant a una banda o altra, dona temps a que un nou vehicle passe i t´atropelle. En una «avinguda» ciclista de dos metres i mig, també cal protegir al peató o eliminar el risc.

Travessar en bicicleta els passos més transitats de la ciutat no serà tasca fàcil, sense comptar amb semàfors propis per a bicicletes (i ja si es respectaren...) o solucions equivalents, si l´espai es envaït per peatons amb intenció de creuar i aprofitar la protecció del carril bici, les illes creades on hi haja zones d´aparcament, etc. A València creuem i creuarem per on i quan es «puga» fins que algú adapte voreres, passos i semàfors als usos dels caminants urbans.

En el trajecte esmentat, de la Porta de la Mar a la de Quart, hi ha nombrosos obstacles visuals, encara, de tots tipus: uns que impedeixen als vianants vore els cotxes o als cotxes preveure amb antelació si van a tallar-li la trajectòria a algun artefacte de dos rodes; entrades i eixides de garatge amb cotxes que hauran de tallar el carril per incorporar-se al trànsit, etc. Fa bé l´ajuntament d´usar motos per afavorir la visió dels ciclistes i vianants, i cal destacar que alguns passos de peatons han augmentat la seua seguretat per eixa raó. Però, també ho han fet perquè, en lliurar de trànsit a motor el carril contigu a la vorera, els passos han quedat més cap a dins i els vehicles els creuen més perpendicularment i amb uns quants metres més per a frenar, esquivar i tindre el pas sencer al camp visual. Un encert, sens dubte. Però, hi ha trams on eixa protecció extra no està disponible per als ciclistes. Aquests s´exposen també a un risc degut als angles morts de visió que presenten els vehicles i conductors. Es manifestarà com a sorpreses desagradables, aparicions màgiques del no res de ciclistes o accidents. Quants conductors són avançats cada dia per motos «invisibles» que estaven al seu mateix carril darrere? I quants es troben de repent un cotxe, furgona o camió al carril del costat o al segon carril del costat (als límits del que permeten vore els espills retrovisors)?

També hi ha un bon tros on la única separació seran els blocs arrodonits de formigó. Però, si alguns reivindiquen encara el respecte del metre i mig de separació obligatòria en adelantament! Ací, una bona barrera de formigó fixa pintada amb franges seria un bon invent protector i pacificador del trànsit. O, si fora d´un sol sentit el carril, es pot pintar una mini zona barrada de seguretat encara que siga, per tal que vagen més a l´esquerra i evitar ventades cada vegada que passe un cotxe apressa.

Hi ha carrers amples i estrets, amb millor condicions de trànsit o camins més curts per a les destinacions més esperables, pels quals pedalejar sense vore´s cotxes de cara, peatons cafres llençant-se al teu pas o destorbant-te o taponant-te el pas. Per tant, és molt discutible la necessitat d´instaurar un costum inexistent de circular en contra del sentit de les agulles del rellotges des del Portal (Torres) de Quart a la Porta de la Mar, a excepció dels metres de la façana de l´estació del Nord que haurà d´arreplegar fluxe ciclista del carrer Bailén i del Valenbisi cap al carrer Alacant, en direcció a Russafa, Malilla, Quatre Carreres... A més, una amplada de dos metres i mig per a un sol sentit seria molt beneficiosa per tal que els tricicles de càrrega o passatgers pogueren cabre sense destorbar.

Les mesures que afecten a motoristes i voreres al voltant de l´Anell ciclista caldria plantejar-les i debatir-les més acuradament. El civisme d´alguns genets de les dues rodes i el respecte a les normes viàries, també. El transport públic, la qualitat de l´aire i tants altres temes de mobilitat segura també mereixerien una tranquil·la i profitosa discussió a banda.