El 12 de desembre passat, aquest diari, en una secció de notícies curtes, informava de l´enderrocament accidental del monument escultòric a l´historiador Roc Chabàs als Jardins del Real, o dels Vivers, de València. El fet s´havia produït, segons informava el redactor, a conseqüència de la caiguda d´un arbre, per efecte de les fortes tempestes de pluja i vent que es declararen aquelles setmanes al nostre país; l´impacte va provocar que es desplomàs la columna sobre la qual s´assenta el bust de l´homenatjat.

El mateix solt del periòdic, per una confusió, atribuïa el monument al músic contemporani Eduard López-Chavarri i Marco (València, 1871-1970), que desconec que tinga tal record a la ciutat. Certament, l'estàtua no correspon a aquell distingit compositor i crític musical, sinó que fou alçada en honor d´un historiador molt il·lustre, el canonge i arxiver de la Catedral de València Roc Chabàs i Llorens (Dénia, 1844-1912), el fundador de la historiografia valenciana moderna entre dos segles, als finals del s. XIX i primeries del XX.

Recordem els antecedents del monument. L´escultura en homenatge a Chabàs es va sufragar per subscripció pública, iniciada pel periòdic Las Provincias amb l´aportació de cent pessetes - hi hem d´aclarir, per tal de situar els fets, que dirigia el diari en aquella època Teodor Llorent i Falcó-, i va ser inaugurat el 18 de maig de 1929 amb l´assistència de l´alcalde de València, llavors el marqués de Sotelo i baró de Barxeta, del canonge i historiador Josep Sanchis Sivera i d´altres personalitats. El seu autor fou l'escultor José Arnal García, i es compon d´una columna d´ordre jònic de quatre metres d´alçada, de pedra arenosa, el fust de la qual mostra tres figures de vestals sostenint una cartel·la amb la inscripció en lletres capitals: «Valencia a su historiador don Roque Chabàs». Un bust de marbre blanc corona el conjunt. Hi podem afegir per la nostra part que es conserva l´esbós o maqueta de l´obra, en col·lecció particular valenciana.

L´escultura, afortunadament, ha sobreviscut bé a l´accident i es manté intacta, i la columna sols ha patit petites erosions superficials, segons vàrem observar en una rápida visita al jardí el mateix dia de la notícia de premsa. Les peces del descompost monument foren retirades per l´Ajuntament uns dies després de la caiguda, i encara hui, mesos després de l´accident, no han estat restituïdes al seu lloc original.

Un espectador conscient del valor d´aquestes memòries monumentals, en el cas present erigida com a testimoni de gratitud a aquell que va dedicar la seua vida a l´estudi de la història del regne medieval de València, es pot sorprendre raonablement de l´escàs interés municipal. S´hi pot adduir la situació financera de l´Ajuntament, però fonts de la mateixa institució donaven compte fa molt poc del sanejament de la seua hisenda. Siga com siga, el ben cert és que s´hi tracta, en el cas de la recomposició de l´escultura que comentem, d´un afer d´estricta dignitat valenciana, sense justificació plausible. Deu subratllar-se que, pel seu significat, el de Chabàs no és un monument més, un homenatge a un home il·lustre entre molts de semblant.

L´Ajuntament no pot tractar amb aquesta descurança aparent el record d´un home al que devem multitud d´estudis exemplars, que posaren les bases en molts punts de la investigació històrica posterior: en l´origen dels Furs de València, en la problemàtica del regnat del rei fundador Jaume I, en la documentació del tresor artístic de la catedral, o de l´urbanisme històric de la ciutat, en l´edició científica de joies de la literatura catalana medieval com l´Espill del metge i poeta valencià Jaume Roig, i d´un gran contingent de documents que donaren llum sobre capítols mal coneguts de la nostra història col·lectiva. I també va ser un patrici generós, que féu donació de notables peces arqueològiques al Museu de Belles Arts. Estic segur que l´Ajuntament de València confirmarà la seua responsabilitat institucional en la salvaguarda del monument de Chabàs, perquè, com és oportú que recordem ací, el patrimoni cultural representa un paper substancial en la caracterització histórica de la ciutat, i també de la generalitat dels valencians.