Les processons de l´Església catòlica a la ciutat de València semblen com si el rellotge del temps s´hagués aturat al bell mig de l´època franquista. Aquesta afirmació del Grup Cristià Antimilitarista la diem especialment per la presència de militars armats amb fusells metralladors a les processons més emblemàtiques d´aquesta ciutat. Nosaltres, tanmateix, fem referència concreta a la presència militar al Corpus. Tant pel que té de cultura bíblica i popular, com per la densitat cristiana que la singularitza.
Ens dirigim a vostès, batle i cardenal, perquè els considerem coresponsables d´aquest acte i perquè opinem que aquesta presència militar és un escarni als milers d´objectors, insubmisos i desertors valencians que es negaren a formar part de l´exèrcit espanyol. S´hi oposaren - i alguns ho pagaren amb penes de presó i administratives-, encoratjats per la justícia social, la recerca de la pau per mitjans diplomàtics, el coneixement i el respecte mutu, l´eradicació de la pobresa i la ignorància, el fre a les creixents desigualtats, la promoció de les igualtats d´oportunitats i l´ètica de la responsabilitat personal enfront de l´obediència cega. Estem convençuts que mai no podrem apropar-nos a aquestes fites mitjançant la llei de la força militar. Ells, i milions de dones i homes de bona voluntat pertot arreu, ni volem ni podem acceptar que la impostura violenta tinga l´última paraula.
És evident que els immensos recursos esmerçats en el complex militar-industrial, són recursos sostrets a la defensa dels Drets Humans i a la promoció social. És un autèntic escàndol que mentre la despesa social minva en els pressupostos generals de l´estat, la militar, altrament, augmenta. I per tal de passar desapercebut aquest imparable increment es mistifica en partides d´altres departaments ministerials, per exemple Indústria, Presidència i Afers Exteriors. Només cal considerar que segons el prestigiós Centre d´Estudis per la Pau, Delàs, la despesa militar a l´Estat espanyol és equivalent a 45,69 milions d´euros diaris.
Com a ciutadans ens adrecem al senyor Ribó, alcalde de València, perquè a ell li correspon governar des de paràmetres laics i constitucionals. La presència militar a la processó del Corpus contradiu ostentosament aquests valors i s´assembla, més aviat, a estampes nostàlgiques del nacionalcatolicisme, superat per la ciutadania.
Com a cristians ens adrecem al senyor Cañizares, bisbe de València, perquè a ell li correspon que les processons visibilitzen valors cristians. Per al Grup que signa aquest escrit i per a una immensa quantitat de cristianes i cristians, així ho creiem, la presència de militars armats al Corpus, no solament és rebutjable sinó que representa, objectivament parlant, una burla i una falsificació de la figura de Jesús de Natzaret que ha passat a la història com un mestre de la no-violència activa. Quelcom oposat, doncs, a allò que evoquen les armes.
En una conjuntura farcida d´inseguretats en l´esdevenidor i de conflictes armats de tota mena que ens colpegen constantment, la promoció dels valors de la laïcitat i la no-violència esdevenen garanties cabdals de futur.
