La València de 1909 estava plena de vida i poc a poc s'anava perfilant amb les característiques urbanes amb les que hui la coneixem. L'Exposició Regional fou exemple de la seua evolució. Un esdeveniment per a destacar les joies de la «terreta» i mostrar eixa majestualitat de la ciutat mediterrànea. Mostres artesanals, industrials i comercials inundaven el gran recinte ferial de 16 hectàrees.
Dins aquest context es celebrà un certamen que seria el primer a la Comunitat Valenciana: El Concurs de Bellesa de l'Exposició Regional. En aquest espai també es mostraven les joies valencianes, més concretament, es donaven a conéixer les «flors més boniques», «les roses» o com es deia en aquell moment, «la cort d'amor» (termini precesor de la coneguda Cort d'Honor de les festes falleres).
Francesc J. Hernàndez, profesor del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València i col·laborador amb aquest diari, relata al seu assaig Roses Fines, les biografies de les sis dones guanyadores del Concurs de Bellesa que varen competir per ser la més bella de les flors de València.
La ruptura
El llibre situa al lector en el context d'una «dictadura» classista, a la qual aquest esdeveniment va suposar una ruptura de classes socials, no sols perquè les dones que es presentaren al certamen vingueren de diferents escales de la societat (eren des de joves del món rural fins nobles de «sang blau»), sinó per què la tria de la guanyadora va ser a través d'un sistema de votacions.
«L'Exposició Regional va ser un moment privilegiat en la història de València, va ser el moment en el qual es va fer el trànsit a una ciutat tal com hui la coneixem, van aparéixer elements moderns com la llum elèctrica o els avions, per exemple», explica Francesc J. Hernàndez.
L'autor conta que aquest esdeveniment històric va ser tan important que, fins i tot, es manté fins als nostres dies amb l'Himne Regional, per exemple, que el va compondre José Serrano per a la celebració de 1909.
Les vides de Rosa, Inés, Joaquina, Rosita, Ángeles i Soledad són narrades al llibre de l'antropòleg, qui té la cura de ficar en context tot el que va suposar per a elles, com a dones, participar en un concurs com aquest, que, canvià, d'una manera o d'una altra, les seues vides. Pot ser, diu el llibre, els diners que guanyaren al certamen foren, en alguns casos, els únics ingressos que aquelles dones reberen per elles mateixes.
Propostes per a àpunt
Per a Francesc J. Hernàndez, una sèrie sobre la vida d'aquestes dones a la nova televisió valenciana esdevindria una proposta molt interessant.
«Seria una forma de reivindicar la història de les dones valencianes en aquells temps de principis de segle i, al mateix temps, conèixer la història de València», explica.
El seu llibre fica l'accent en esdeveniments històrics importants com «la Batalla de les Flors», un fenòmen social que es conegué en àmbit nacional i del qual s'han conservat «souvenirs» com cartes postals que formen part de les il·lustracions de l'obra. «Detalls de la història del nostre territori».
Les sis «flors» de València es convertiren, de sobte, en ambaixadores de la ciutat en diferents àmbits territorials.
Fines Roses és un mosaic «apassionant» que mostra al lector el quadre de la història de la València d'aquell temps i les vivències de les concursants. «Són vides magnífiques, cadascuna té una història diferent», apunta l'autor.
El Concurs de Bellesa va influir en la direcció prengueren els camins de sis joves valencianes de diferents origens.
