La Guerra Civil va portar nombroses víctimes mortals al bàndol republicà, sent especialment doloroses aquelles que van ser fruit de bombardejos a la població en les quals van faltar xiquets. Un dels molts casos en aquest sentit, que recentment hem pogut documentar, és el de la família Pérez-Herrero, de quan València va ser capital republicana. Una ciutat que va patir atacs continuats, entre gener del 1937 i març del 1939, per part de vaixells i, especialment, d´avions italians que donaven suport al bàndol franquista.

El matrimoni format per Juan José Pérez i Agustina Herrero residia en els darrers mesos del 1937, juntament amb els seus sis fills menors d´edat, Juan, Manuel, Amparo, Jaime, Trinidad i Carmen, en el número 46 del desaparegut carrer Chapa del barri del Grau, al costat del port de València.

Juan José, d´ofici barber, després de l´esclat de la Guerra Civil va passar a l´exèrcit republicà. Segons familiars seus i el llibre «El País Valencià sota les bombes (1936-1939)» (2010) de Rafael Aracil i Joan Villarroya, publicat per la Universitat de València, el matí del diumenge 3 d´octubre del 1937 els dos fills majors del matrimoni, Juan i Manuel, anaren a buscar-lo a l´Estació del Nord, on aplegava de permís. En aquest espai de temps, a les deu i vint, deu avions italians «Savoia» S-81 bombardejaren València descarregant 11.450 quilos de bombes que causaren nombroses víctimes i danys materials. Entre els morts es trobaven l´esposa de Juan José, embarassada de bessons, i els quatre fills més menuts amb edats entre els nou i els dos anys. Aquests es refugiaren davall de l´escala de la finca on vivien, on van faltar en quedar danyada l´edificació per alguns dels 85 projectils que durant eixe atac se soltaren.

El «Mercantil Valenciano» es va fer ressò d´aquest bombardeig de la següent manera: «De nuevo las «alas negras» de la aviación facciosa han volado sobre nuestra ciudad, y otra vez los débiles cuerpos de las criaturas así como los modestos hogares de los trabajadores han sentido en lo más hondo la metralla arrojada por los piratas del aire. El domingo por la mañana€ procedentes de la base de Palma de Mallorca€ descargaron sus mortíferos proyectiles sobre una de las más típicas barriadas de los poblados marítimos, en donde causaron gran número de víctimas y grandes destrozos en humildes viviendas de pescadores€» De fet aquell dia a València va ser un dels majors en nombre de víctimes i quilos de bombes pels bombardejos, el qual inclús el President de la República, Manuel Azaña, menciona a les seues memòries.

Aquest tràgic succés ens recorda que vuitanta anys després no existeix a València un monument que recorde els centenars de víctimes innocents dels bombardejos.

Actualment, on es trobava l´edifici en el qual van perdre la vida cinc dels membres de la família Pérez-Herrero, trobem l´IES El Grao i el carrer Escalante. El pas del temps ha esborrat les marques de la guerra testimoni de la seua pèrdua, tractem que no es perda també la seua memòria.