¿Quin sentit té celebrar la festivitat de Sant Jordi el 23 d'abril? Crec que qualsevol acció que ens faça recordar i reflexionar sobre la nostra identitat des d'una consciència històrica que té en compte tot el nostre cos històric, en les seues tres dinàmiques dimensions (passat històric-present-futur) ens convertix en millors valencians. Al contrari, qualsevol commemoració que santifica, congela i anul·la l'esdevindre històric i la multiculturalitat històrica valenciana falseja la nostra identitat i no ens permet avançar cap a una societat valenciana més comprensiva, lliure i democràtica.
El «Llibre dels Fets» ens mostra que tant Jaume I, els seus avantpassats, com els guerrers que el van seguir en la conquesta de València, ja tenien present Sant Jordi com a lluitador sobrenatural que ajudava les hosts cristianes. Així, en la conquista de Mallorca, «els sarraïns, primer veieren entrar a cavall un cavaller blanc amb armes blanques; i la nostra creença és que fos sant Jordi, perquè en històries trobem escrit que en altres batalles de cristians i de sarraïns se l'ha vist moltes vegades» (Llibre dels Fets, cap. 84).
Per tal motiu, després de la sorprenent victòria en la Batalla d'Enesa, on l'exèrcit comandat per Bernat Guillem d'Entença (2000 infants i uns 200 cavallers) va véncer al gran exèrcit musulmà (11000 guerrers d'infanteria i 600 genets), els reis de la Corona d'Aragó i els seus súbdits, al professar una gran veneració a Sant Jordi, troben en ell l'explicació de tan miraculós fet bèl·lic en territori pugenc. I, tota eixa creença, que va anar forjant-se al llarg d'un segle, apareixerà registrada, per primera vegada, en la Crònica de Sant Joan de la Penya, escrita entre 1369 i 1372, a l'afirmar que, en la contesa del Puig, «apareció Sant Jorge con muytos caballeros de paradiso qui los ayudo a vencer la batalla» (cap. 35, 230-239).
A València, la festivitat de Sant Jordi era celebrada des de 1343, per orde de Pere el Cerimoniós, la qual cosa confirma el culte al miraculós guerrer i l'agraïment a la seua intervenció durant la Batalla del Puig, esdeveniment clau per a la conquista del cap i casal. Per la mateixa raó, el 21 de maig de 1574, la Junta de Fàbrica de «Murs i Valls» de València va acordar que «hahon aparegue el gloriós senct Jordi a l'invictissim rei el senyor Jaume [?] en el loch del Puig» «sia feta una capella cuberta ab són altar dins» (Sitiada 5 de març 1575) on poder celebrar els actes religiosos en honor al sant matador del drac. Esta capella es va començar, però no es va acabar, per això, en el segle XVIII, «la comunidad y Villa del Puig construyeron una pequeña ermita a donde anualmente el día de S. Jorge bajaba desde el santuario una solemne procesión presidida por el P. Vicario de la Parroquia con capa pluvial; y se componía de la comunidad, los vecinos y el Ayuntamiento de la villa cuyo síndico llevaba el estandarte privilegiado del Rat Penat y en dicha ermita, se rezaba la oración propia del Santo, y la antífona correspondiente. Desde la invasión francesa no hay memoria de haberse celebrado, y la pequeña ermita amenazaba ruina» (Fuentes y Ponte, Memoria histórica Nuestra Señora del Puig, 1879, pp. 316-317).
Però, en el segle XX, i a causa de la seua importància històrica i cultural, l'Ajuntament de València aconseguix convertir-se en propietari del terreny on es trobava l'ermita de Sant Jordi; realitzant la restauració del templet en 1927, per què en ell se celebren actes entre els quals destaca «por su importancia, el 23 de abril, día de San Jorge, con una misa en honor del Santo» (La ermita de san Jorge en El Puig, 1927, p. 10).
Hui en dia, en ple segle XXI, la celebració de Sant Jordi ens recorda qui som i d'on venim: de l'enfrontament medieval de dos cultures i la seua posterior evolució històrica. Ser coneixedors d'això ens dota de consciència històrica, i ens permet reflexionar sobre tal realitat, donant-nos compte que som, els valencians, sers multiculturals. Això ens allunya de l'actitud etnocentrista de l'home medieval, sent capaços de construir una Comunitat Valenciana que engrandix el seu horitzó comprensiu i s'allunya de falses concepcions que petrifiquen la identitat
