José Luis treballa el seu camp de tomaques valencianes en la seua aposta per la qualitat abans que per la quantitat. Amb esta fórmula ha trobat l´èxit per a viure del que més li agrada, llaurar.
P Satisfet per este premi?
R Clar que estic content per rebre´l, però també pense que tal com està la situació dels llauradors qualsevol que treballe cada dia el camp hauria de rebre el mateix premi.
P És vosté el més jove dels guardonats tenint 50 anys. Tant ha canviat el treball a l´horta?
R Antigament el que tenia 20 fanecades era el més poderós i els camps estaven molt repartits entre la gent del poble. El problema és que la gent que treballava l´horta ha anat morint i la seua descendència no s´ha preocupat per seguir esta tradició. Ara tota l´horta la duguem entre quatre persones per dir-ho d´alguna manera. La base és molt important i suposa massa sacrifici per als jóvens, jo sóc autònom. No et faràs ric, t´ha d´agradar. Això sí, som els més feliços.
P Per a poder viure d´este treball, és necessari llaurar terrenys d´altres propietaris?
R Jo tinc deu fanecades i mitja d´herència familiar, però el camp del costat no és meu i el treballe jo perquè el propietari s´ha fet major i no pot vindre com feia sovint. Crec que només hi ha un home major a tot Poble Nou que treballe el seu propi camp.
P Però ací l´agricultura sempre ha sigut la base econòmica.
R Des de menuts tots han treballat en l´horta. Les vacances de mon pare sempre s´utilitzaven per a plantar i dur la recollida a la Tira de Comptar al mercat d´Abastos. Això funcionava perquè participava tota la família i perquè no hi havia grans superfícies de supermercat. A més, València consumia la meitat de les verdures. Ara dóna pena.
P Quan es va plantejar viure de llaurar el camp?
R Jo vaig haver de compaginar-ho amb altres treballs i llaurava els caps de setmana. Quan em quedí sense feina, vaig continuar amb la tasca del camp. Per a aconseguir-ho primer han de confiar en el teu treball, així és com vas obtenint més terrenys amb el que poder sobreviure. Fins que no es treballen 50 fanecades no es pot traure producte suficient per a viure d´açò. Així i tot, també has de fer una tasca comercial per repartir les fruites i verdures. Des de fa sis anys els meus ingressos són de llaurador, però sempre has d´anar estalviant per a superar els imprevists.
P Es pateix pels preus?
R Pareix que enguany s´hagen estabilitzat, però feia dos anys que eren molt roïns. Una fanecada de cebes costa de produir vora els 800 euros, siga quin siga el preu del quilo. Te la jugues cada any perquè després duguem cebes d´Israel, Xipre o altres llocs que deixaren el preu a 4 cèntims. El problema és que no veig cap solució.
P Quina estratègia comercial té?
R Plante productes autòctons que no em permet tindre molta producció però si aconseguisc alta qualitat. Amb els híbrids tindria més quilos i menys problemes, però no val la pena. Ho venc a unes tendes que ja coneixen la meua producció. Durant l´any el que em dóna a menjar són les tomaques, la taronja, la carxofa i la xufa. La resta és una incògnita i jugar-te els diners. Hi ha cultius com el cacau o els melons d´Alger que s´han perdut.
P L´ampliació de la V-21 proposada des del Ministeri de Foment destruirà 80.000 m² d´horta.
R Que desaparega qualsevol horta em pareix una barbaritat. Als col-lectius que la defenen sempre els dic que primer han de defendre al llaurador per a mantenir este patrimoni natural. Açò és meravellós, no ho té qualsevol capital.
