P Què és la MICE?
R En una escola on encara es treballa la lletra impresa, és una aposta per l´educació audiovisual, per tindre espectadors crítics. És cert que els xiquets i les xiquetes saben utilitzar els aparells, però no són natius digitals, és un tòpic, ja que desconeixen els codis i són fàcilment manipulables. Cal aprendre a fer imatges, a més de mirar-les.
PS´ha aconseguit l´alfabetització, però passa el mateix amb l´alfabetització mediàtica?
R Hi ha illes. Hi ha professorat que s´interessa, que ho treballa... però de forma discontinua i sense estar reglat. La Lomce sí ho reflexa, però no ha arribat a l´escola. Actualment, des del servei de formació de professorat de la conselleria s´intenta fer xarxes que arrepleguen el treball, però és lent.
P Per què és important que els alumnes tinguen l´ull «educat»?
R Els productes que ens arriben manipulen menys a un observador crític. A més, volem formar espectadors que no es limiten a vore les grans produccions, sinó que s´expressen. Ens preocupem per l´escriptura d´imatges més que pel visionat que, millor o pitjor, ja s´ha treballat. Al segle de les Llums es treballava l´escriptura. Ara, en el segle XXI tenim una nova manera d´escriure, i cal ensenyar-la, a poc a poc. No estem formant Almodóvar ni Orson Welles, volem que alumnat siga competent en l´escriptura de la imatge.
PPer tant, ¿es tracta de què, a banda de consumidors, també siguen creadors?
R Exacte. Fa un parell d´anys en el col·legi Santa Teresa vam treballar les Ciències Naturals mitjançant l´audiovisual. Per exemple, la imantació. Els alumnes feien vídeos, aprenien molt més i estaven molt més motivats. El llenguatge audiovisual és el dels xiquets d´ara, al què estan acostumats. El què cal és ensenyar-los a escriure, no només a llegir eixes imatges.
P Seria una ensenyança transversal o una assignatura?
R Des de la MICE no estem per una assignatura, estem més per programes d´aprenentatge de l´audiovisual transversals i obligatoris que es prenguen seriosament. La Generalitat de Catalunya, per exemple, ha començat amb uns programes d´educació audiovisual a l´aula per a cada assignatura. A Xile els treballs finals són audiovisuals.
PNo és el mateix gravar amb un mòbil que amb una càmera i fer postproducció, però el mòbil ha «democratitzat» fer vídeos?
R Hi ha mòbils que graven millor que càmeres de fa 10 anys. El mòbil és una eina perfecta, però cal saber com «escriure» en ella. En un paper pots escriure quatre paraules mal o fer una redacció perfecta. Amb els mòbils, els nanos només fan ratlles. Igual que el professorat vigila la lletra, corregix les faltes d´ortografia, l´estil d´una redacció... cal fer el mateix a l´àmbit audiovisual.
P Quina és la formació que li falta al professorat?
R Prou tècnica i també teòrica. Al professor li fa por clavar-se en coses que pensa que el xiquet sap més, però no és cert. Moltes vegades es tallen per por al ridícul. Per a l´escola no cal utilitzar el Premiere Pro ni fer plànols fantàstics, només saber combinar-los.
PLa MICE complix sis anys. Per què començaren en plena crisi?
R Molts festivals tenien una secció infantil, però només servia per augmentar el nombre d´espectadors; pocs s´ho prenien seriosament. A més, altres els van deixar de fer (en Madrid, Gijón...). Jo feia audiovisuals a escola i em convidaren a festivals de Grècia i Corea del Sud, on l´important era el treball fet a l´aula. Vam pensar fer alguna cosa pareguda a València, però amb pocs diners, perquè era el punt àlgid de la crisi. Vam fer un crowdfounding, la Universitat de València ens deixà els espais, i vingueren d´Argentina i Corea del Sud. Un joc d´amics es convertí en un festival. Descobrírem que la creació de les escoles era dispersa i tenia algunes mancances, però hi havia molt bona base. Com sempre, l´economia és el gran problema. Ara que creix sí fan que falta diners.
P Com reben els professors les formacions?
R Vénen amb interés als cursos i hi ha diferents nivells de competència: des de gent que està prou preparada fins gent que ho està menys. Hi ha por al principi, però una vegada que s´han acostumat, ja no hi ha problema i s´entusiasmen.
PÉs més important, si cap, que els alumnes estiguen formats quan molts pares tampoc saben?
R Als pares els passa com als professors. A més, alguns deixen al xiquet davant la pantalla de l´ordinador o la tablet, per a què no moleste. Cal controlar la quantitat i després els continguts. Des de l´escola es podria ajudar molt als xiquets i fer, fins i tot, una formació per als pares. La MICE ho intenta. Fem xarrades obertes, però en eixe camí encara queda prou per treballar.
P És cert que les pel·lícules transmeten estereotips?
R En l´àmbit tècnic i audiovisual moltes, com les de Disney i Pixar, són fantàstiques, però sí repetixen estereotips sexistes, monàrquics, la força de la llei... un discurs que -en bonic, fi, elegant i educat- cala a poc a poc. A més, també ens venen els valors nord-americans i una civilització. Des de MICE animem a mirar amb altres ulls.
PPerò, i al contrari? El cinema també servix per a conscienciar?
R Sí, però el problema és que només arriba cinema comercial, el 80 % del qual és millor no vore. Moltes pel·lícules mai es distribuïxen.
PQuina pel·lícula és imprescindible que vegen els xiquets?
R Depén de les edats. Jo sempre posaria Bienvenido Mr. Marshall, pot ser en 5é o 6é de Primària, i crec que Berlanga també és fantàstic. No estan acostumats a elles visualment, però si ho treballes, ho entenen. Els alumnes tenen més potencial del què alguns pensen. L´Academia de Cine no hauria de vore als nanos només com a consumidors, sinó com a educants.
