El llatí no està mort; potser moribund, però ara hi ha un renaixement

Esteban Bérchez ensenya Cultura Clàssica de 1r a 4t d'ESO a l'IES La Moreria de Mislata, a més de llatí als alumnes de 4rt i de Batxillerat. Malgrat que el llatí està en un bon moment, assegura que hi ha «preocupació» pel grec, abans obligatori en Humanitats, però que primer la LOGSE i ara la LOMCE han deixat com una assignatura opcional. Bérchez apostaria perquè tots els alumnes, almenys un curs, estudien llatí. «Dóna una visió general no només de la llengua, sinó també de la societat romana i, així, s'entén millor la nostra», apunta convençut.

Oferir l'optativa de Cultura Clàssica des de 1r d'ESO pot fer que els alumnes s'interessen i el llatí no siga només una via per a evitar les matemàtiques?

No sé si dir que m'obsessiona, però no vull que els alumnes vegen el llatí com una llengua de laboratori. Han de saber que es parlava en una cultura que tenia uns costums. A més, encara s'utilitza i no només en cercles particulars ( Circuli Latini), sinó també en alguns contextos, com jornades.

Quant de mal ha fet definir el llatí com a «llengua morta»?

Jo, fa anys, segur que també ho hauré dit alguna vegada. S'ha de conéixer el llatí per saber que no està mort; moribund pot ser, però ara mateix estem en un renaixement. No només els professors de llatí ens encarreguem de divulgar la llengua, també ho fan associacions com la nostra, el Collegium Latinitatis. Per exemple, fem visites guiades en llatí al Museo del Prado. Els grups eren de 20 persones i s'ampliaren, però encara ha quedat gent fora. Van vindre professors i curiosos que volien saber com sona la llengua.

Per tant, la Cultura Clàssica està ara més de moda?

Sí, però mai ha perdut interés. La clau, sobretot, és la mitologia; és el que millor mostra què és una cultura i pots modificar-la. També hi ha hagut una explosió de pel·lícules. Alguns no veuen bé, per exemple, la pel·lícula Troya. Hi ha moltísimes diferències innecesràries respecte a La Ilíada d'Homer, però difundix molt bé la cultura clàssica.

Encara perviuen molts mites?

Hui he explicat la fundació de Roma i el concepte de «guerra fratricida». La Guerra Civil o, fins i tot, el conflicte actual, són d'alguna manera fratricides i d'ahí la importància de conéixer la història, per a no repetir els errors o si ho fem -perquè som persones-, aprofitar el saber del passat.

Com es pot fer que una classe siga divertida i no «morta»?

Si les classes són divertides, millor, però el que han de ser és entretingudes. Parlar en llatí no és per fer la gràcia. Done part de la classe en llatí i al principi els alumnes es sorprenen, però després veuen que aprenen més. Dic apperi fenestra quaeso i faig el gest. A més, fenestra és com finestra i senten la similitud. També m'agrada traduir textos sense analitzar morfològicament. No dic que no siga necessari en algun moment, però sol ser tediós i en altres idiomes no es fa. El millor és llegir en veu alta i, si està tot clar, no traduir. Els dubtes solen entendre's pel context, com en anglés o francés. Els alumnes a estes edats volen aprendre llengües i el llatí l'entenen perquè no és un nivell molt alt.

Esta insistència a analitzar és pel tipus d'examen del Selectiu?

Totalment. En 2n de Batxillerat arriba un moment en què deixe el mètode i he d'ensenyar a aprovar Selectivitat, que és analitzar i traduir un text de dues línies i mig. Es diu que gràcies al llatí els alumnes saben molta gramàtica. I per què no diguem que gràcies al castellà poden aprendre millor el llatí? Sempre sembla una assignatura subsidiària d'altres llengües, quan crec que ha de tindre autonomia pròpia.

També es diu que el llatí és com les matemàtiques...

Sí, en el sentit en què has de tindre el cap molt ben estructurat. En llatí, l'ordre de les paraules és diferent, hi ha oracions molt llargues... has de pensar. També comparen la morfosintaxi amb una equació, per la incògnita, però a mi no m'agrada.

Per què un alumne de 17 anys ha de traduir Cèsar? Ningú aprén anglés traduint Shakespeare...

Ni francés amb Albert Camus... César té un llatí molt clàssic que s'entén i els diccionaris es basen en els seus textos. El problema és que escriu de guerra i els alumnes pensen que els romans «sempre estan lluitant». Però no, també hi ha textos preciosos d'amor, de sentiments, d'amistat... Un alumne de 2n de Batxillerat no pot llegir un Ciceró, però sí algunes línies o adaptacions.

Els textos bèl·lics transmeten una idea errònia d'eixa civilització?

Sí. A Grècia i Roma sentien totes les nostres emocions i tot el que vivim ara: una ruptura sentimental, la relació amb els pares, el conflicte polític... d'alguna manera tot té el seu reflex en l'espill de l'Antiguitat. Contra comentaris homòfobs o masclistes sempre es pot fer una reflexió que ja feren els antics, salvant les distàncies. El llatí i el grec tenen molta contemporaneïtat. Agafar a la nóvia en braços, com fan a les pel·lícules, ve del rapte de les sabines.

Com s'ensenya una llengua amb declinacions? Perquè els alumnes no estan acostumats...

Per a mi és el més complicat i per als alumnes també. Els textos de dificultat mínima poden traduir-se sense saber què és un cas. En castellà també hi ha casos: yo, mi, me conmigo... o el neutre esto; són reductes.

A la Universitat de València, Filologia Clàssica té prou d'èxit...

S'ha parlat del «miracle valencià» i és perquè un conjunt d'associacions i professors vivim per difondre les clàssiques. He observat que hi ha un augment enorme d'interés per la carrera, encara que no és com molts pensen, i això és un problema.

Com d'important és Sagunt per a tota esta divulgació?

A la domus baebia hi ha els millors tallers i reproduccions del món. A la Comunitat Valenciana tenim tant d'èxit en llatí i grec pel gran nombre d'associacions que hi ha. Som l'enveja d'altres comunitats autònomes.