Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Entrevista

Carme Miquel: "Conéixer bé el valencià no resta; saber vàries llengües és sumar"

Membre del col·lectiu de Mestres Jubilats Freinet, que ara celebra els 50 anys de la primera escola en valencià

Carme Miquel: "Conéixer bé el valencià no resta; saber vàries llengües és sumar"

Escriptora i integrant de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), recuperà el valencià a l´escola durant el franquisme. Els més majors la coneixeran per ser fundadora d´Escola Valenciana i de la Coordinadora d´Alumnes, Pares i Professors per l´Ensenyament Públic en Valencià. Els més joves, perquè la seua veu s´escolta a la cançó «La mestra» del grup Zoo, que homenatja a les mestres que, com Marifé Arroyo, s'avançaren a la Llei d´Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV). Va nàixer a La Nucia el 1945.

Este mes, el col·lectiu ha organitzat les jornades «Cinquanta anys construint un model d'escola en valencià». Què es commemora?

Som un col·lectiu de mestres jubilats que fa 50 anys participàrem en una trobada en Sant Pau d'Albocàsser, on plantejàrem per què i com s'havia d´ensenyar el valencià a l´escola. Vam fer tota una sèrie de reflexions i plantejaments reivindicatius, didàctics i sociolingüístics, perquè teníem clar que el valencià havia d'estar. Érem autodidactes, perquè la formació que havíem rebut a l´Escola de Magisteri, en plena època franquista, era deficient, nefasta i amb el nacionalcatolicisme. S'ha inaugurat una exposició històrica; hem fet un homenatge a la mestra republicana Empar Navarro, molt important per a la introducció del valencià i de la renovació pedagògica a l'escola; i una jornada per debatre el passat, present i futur de l'ensenyament en valencià. A més, també farem d'una trobada amb estudiants de Magisteri.

S'ha de recuperar la figura de més dones il·lustres, com Empar Navarro?

Sí, en principi s´han de recuperar totes les figures que hagen fet aportacions a la nostra llengua, al nostre país... siguen homes o dones. Però, encara que els republicans estan oblidats, es dóna la circumstància de què els homes són els que, a poc a poc, primer es recuperen. Hi havia dones molt lluitadores que cal visibilitzar més.

Moltes coses han canviat a l'escola des dels anys 60...

El nacionalcatolicisme ja no existix tal qual. La religió, l'església i la política anaven agafadetes de la mà i en la formació que ens donaven als futurs mestres, la didàctica i la pedagogia eren secundàries. Per a reunir-nos haguérem de buscar qui ens acollira, perquè l'associacionisme estava prohibit, i en 1964 vam crear una secció de pedagogia en Lo Rat Penat, una entitat que no era sospitosa de res. Ahí vam començar la tasca de renovació pedagògica i d'estudi de la didàctica de Freinet; després ens vam constituir com a Moviment Cooperatiu d´Escola Popular.

Què s´ha conservat d´allò que començaren a fer?

Molts dels plantejaments s'han generalitzat. Les reivindicacions del valencià a l'escola s'han estés i han arribat. Vam treballar molts anys i ara, que estem jubilats, tenim un grup jove i en actiu del moviment Freinet, així que hi ha una continuïtat.

En el camí de l´escola en valencià sorgí la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), el 1983.

La LUEV va suposar una fita perquè als 60 inventàvem mil estratègies per a fer alguna activitat en valencià i era molt marginal. La llei suposà oficialitzar i fer obligatori l'ensenyament de la llengua i en la llengua; no tenia res a vore amb la situació anterior, encara que la llei no s´aplicà amb tota la seua amplitud. Socialment, també hi havia entrebancs, que sempre sorgixen a l'hora de normalitzar la nostra llengua.

Per què continua suscitant polèmica el valencià? Ara ha tornat a passar amb el plurilingüisme.

El terrible que estem vivint és que es fa una utilització política de la llengua. A més d'una eina d´expressió, les llengües són una eina d'enriquiment cultural, intel·lectual, i d'apertura de pensament. Totes són fantàstiques i, no cal dir-ho, la nostra també. No podem prescindir de cap llengua; el valencià i el castellà són bàsics per a la nostra educació. Les llengües entre elles no tenen per què oposar-se; sumen i donen la possibilitat d'aprendre altres. Quan això es manipula i es vol utilitzar políticament, és quan ve el conflicte artificial. A més, vivim en una societat disglòssica que, per motius històrics i polítics, ha tingut una llengua oficial i dominant sempre, i ha marginalitzat i, fins i tot, perseguit, la llengua pròpia. Això fa que la població no la valore.

Vosté que ha viscut l´escola franquista, què sent quan ara es diu que l'escola adoctrina?

És eixa la manipulació de la qual parlem. Quan es vol anar contra una determinada acció de govern, com el plurilingüisme, s'utilitza l´escola i la llengua, el què és indigne. Jo sé què és adoctrinar, és donar uns coneixements i principis com absolutament vàlids i obligar-te a complir-los. Això ara no es fa, ara s'ensenya una llengua.

Després de la LUEV es van crear les «línies» i ara ha arribat el plurilingüisme...

L'aplicació de la LUEV va ser positiva però limitada. Havia d'haver tingut moltes fases i una d´elles van ser les línies, però passat un temps havien de superar-se i acabar amb la segregació. Això no va arribar i sembla que és el pas actual. Havia d'haver-se fet molt abans, perquè ja se sabia que els resultats eren positius, però en 20 anys no s'ha avançat gens. L'objectiu està clar: que tots els alumnes valencians, qualsevol que siga la seua llengua familiar, acaben l'escolaritat bàsica dominant bé el valencià i el castellà i amb una bona base d'anglés.

El pedagog Célestin Freinet ja defensava al segle XX una major participació i llibertat de l´alumne. Això encara no passa en 2017, no?

El moviment Freinet l'inicià un mestre francés a la seua aula i després es va fer internacional. De fet, als anys 30 ja l'aplicaren valencians. És una pedagogia molt útil perquè s'aproxima a la realitat dels xiquets i els dóna la paraula. Es fan texts lliures, revistes escolars amb la impremta, conferències a classe... Alguns dels plantejaments, com l'aprenentatge natural de la lectura, s'han generalitzat. A més, promou el cooperativisme entre docents.

Com haguera combinat vosté les noves tecnologies amb el mètode Freinet?

Les noves tecnologies faciliten molt les coses i són fantàstiques si s'utilitzen bé. La correspondència per carta tradicional té la seua màgia, però la immediata a través d'internet, també. Allò que faria seria no deixar les tècniques tradicionals (les cartes i l´impremta) i utilitzaria les noves tecnologies per a la comunicació ràpida i efectiva amb els companys i per a intercanviar treballs amb altres escoles.

Ha participat i continúa fent-ho en molts moviments educatius i socials. Com viu l´associacionisme?

La meua formació a l'Escola de Magisteri va ser nul·la i la millor formació va ser amb els meus companys, per això li done un valor màxim al moviment cooperatiu. Els moviments socials també són bàsics, perquè estiren de la corda de la societat. Un exemple és Escola Valenciana, que ha tret les necessitats dels col·legis al carrer.

Compartir el artículo

stats