"Allò que en altres barris és normal, com que hi haja negocis, tendes o vida de carrer, ací no existix. No es viu eixa normalitat". Pablo Alcón, un dels mestres del CEIP La Coma de Paterna, assegura que la situació del barri és «conseqüència d´una acció de la societat: començant per l'Administració, que decidix ubicar ací a la gent perquè no siga visible en altres entorns, i passant per la resta de la societat, que permet açò», afirma. Lamenta que el barri s'haja convertit en una espècie de «forat negre», «invisibilitzat entre un centre comercial, una urbanització, Mas del Rosari i Burjassot, per on passen milers de persones».

«La realitat d'este barri l'hem creat entre tots, la gent és víctima, perquè són cases adjudicades i la majoria vol viure tranquil·lament», afirma. Per a ell, els professionals que treballen amb els veïns del barri no són «herois ni salva pàtries» sinó que intenten acompanyar a les famílies, perquè el canvi «no ha d'eixir amb ajuda de la gent de fora, sinó que han de fer-ho ells directament», destaca. «Hem d'aprendre a canviar la mirada i a no fer judicis, l'escola ha de caminar amb ells», opina.

El col·legi públic té este curs uns 240 alumnes i les ràtios habituals són d'una quinzena d'estudiants per aula. Malgrat que hi ha molta mobilitat de les famílies, els professors coneixen a la majoria d´alumnes des dels tres anys, però, els preocupa el «salt» a l'institut. «És un pas intermedi del qual no es veu massa la utilitat, perquè està entre la universitat i el treball i este missatge no forma part de la consciència cultural de molta gent del barri», assegura Alcón. Per això, des del centre reconeixen que cal «molta ajuda i acompanyament» en el pas cap a l´institut.

Amb tot, l'escola ja s'ha guanyat l'estima de moltes famílies. El setembre passat hi hagué un tiroteig just enfront de les instal·lacions educatives i la directora, Consuelo Cano, relata que moltes famílies s'aproparen al centre per a dir que no s´emportaven als seus fills «perquè dins estaven més segurs».