Si a algun lloc més que en altres l'educació pot marcar la diferència i ser l'esperança del futur, segurament siga en el barri de la Coma, de Paterna. Esta zona, invisibilitzada i sembla que oblidada, és coneguda pel seu alt nivell de degradació i acostuma a ser notícia per tiroteigs, drogues i pobresa. Però, malgrat esta realitat, no tot és negatiu al barri. Des de l'escola treballen per reforçar els aspectes positius i per traure les potencialitats dels alumnes i les seues famílies.
Per això, l'escola amb la col·laboració de la Universitat de València i Viladetoro Studio, han elaborat el documental «Ritmes de la Coma», que reflexa el dia a dia a l´escola pública i com viuen els seus alumnes la carrera de fons que suposa l´educació i, per què no, el canvi del barri. «Volem pegar-li la volta, donar una imatge en positiu, no per dissimular ni amagar la realitat, sinó perquè dins d´esta hi ha moltes versions. A l'escola i al barri hi ha gent que treballa, que s'esforça i que lluita per tirar endavant», assegura Pablo Alcón, tutor d´un dels dos grups de 6é de Primària. «Un barri tan estigmatitzat com este no necessita més estigmes, sinó referents en positiu; el col·le va a un ritme molt particular però està ple de tresors i riqueses», assegura.
La directora, Consuelo Cano, reconeix que només es vincula la Coma «a coses negatives, per això s´ha de transmetre que hi ha un potencial grandíssim, molt d´esforç i molta generositat», tant per part «dels professionals actuals, com dels que van fer camí, de les entitats que treballen, de les famílies i dels alumnes».
El tutor explica que des del seu naixement, els menors del barri estan «marcats» per a tota la vida. «Això no vol dir que no es puguen desfer de la marca ni desenvolupar-se, sinó que partixen d'una situació més endarrerida que una persona de qualsevol barri normalitzat», apunta. Esta percepció «influïx directament» en els seus alumnes que, malgrat no tindre accés als mitjans de comunicació, «saben de sobra la fama que té el barri» i «senten el despreci de la societat», exposa la directora. Tanmateix, hi ha «una invisibilitat dels aspectes positius i no estan acostumats a sentir les coses bones que fan», agrega Pablo Alcón.
En el documental -gravat el curs passat-, mestres, mares i alumnes parlen de com viuen l'escola i la seua realitat social. Als alumnes, constata el tutor, el què més els va sorprendre del vídeo -disponible a Youtube i Vimeo- és «vore a les mares parlant d'educació i del barri, dins del col·legi, d´una manera molt tranquila i sensata». A més, la directora també destaca que a la gravació, les mares diuen que el barri és com «una gran família» i que a elles també «els ha agradat molt escoltar que hi ha professors que diuen que es volen jubilar al centre» perquè això «dóna seguretat».
I és que, un dels punts fonamentals per al bon funcionament del CEIP La Coma és la confiança. «A més de transmetre coneixements, ací hem de fer un treball d'apropament, perquè arribar a ells és complicat i no podem treballar a soles, tots els companys ens necessitem», assegura Cano.
Alcón, en la mateixa línia, incidix en la importància de «guanyar-se als alumnes», una reflexió «que no fan en altres centres», lamenta. «No tenen fe cega cap al mestre, són persones i els puc exigir en la mesura que jo he donat», argumenta. «Els nostres alumnes tenen moltes mancances emocionals, però noten de seguida qui està despreciant-los i qui els estima», assegura. «Hauria de ser obligatori, per contracte, que els mestres hagueren d´estimar els alumnes, perquè qualsevol pot ensenyar Matemàtiques, fins i tot un vídeo de Youtube, però no estimar», apunta. Per a ell, poder treballar amb l'alumnat de la Coma, la majoria d´ètnia gitana, és «un regal». «No és fàcil ni agradable, però si t´apassiona esta professió, este és un lloc privilegiat, perquè es viu tot amb molta intensitat i no pots acomodar-te», confessa. «T'obliga a desenvolupar un gran ventall d'habilitats, ja que eres psicòleg, mare, pare, treballador social, sociòleg, nutricionista... A més, jo he aprés a poder ser igualment just amb tots, però tractant a cada alumne de manera diferent», detalla el mestre.
«Sí compensa»
La directora, per la seua part, també ho té clar: «qui està a la Coma, ha de voler-la, no eres ni millor ni pitjor professional, has descobert el teu lloc. Es patix molt però compensa».
La directora afirma que la relació amb la majoria de famílies ha millorat molt i és «boníssima» i també destaca que per a moltes, «portar els xiquets a l'escola és un esforç». De moment, han acabat amb l'absentisme permanent i ara lluiten contra l'intermitent.
«L'educació sempre treballa a molt llarg termini, en este cas més encara. Els canvis vénen d'una manera molt lenta i solapada, amb algun retrocés, però esta escola ara és l'herència d´en la qual van treballar altres companys, que era molt més complicada», resumix Alcón.
Així, el ritme a la Coma és diferent, però com a quealsevol altra escola, no para: els alumnes decoren les aules, van a la piscina amb els professors, fan batucada, tenen un cor i es preparen per a ser ajudants dels més menuts, entre d'altres coses. A més, l'escola també està immersa en un projecte d´innovació educativa per a millorar la convivència i oferix formació a les mares.
