El Centre Cultural La Nau de València ha inaugurat l’exposició «Escoles i mestres: dos segles d’història i memòria a València», que ja pot visitar-se des de fa una setmana i estarà oberta fins al 18 de març de 2018 a la Sala Acadèmia de la institució.
L'exposició -organitzada per la Facultat de Magisteri i el Vicerectorat de Cultura de la Universitat de València, i que compta amb la col·laboració de la Conselleria d'Educació-, és una mostra de la transformació de les aules, de la llibertat en l'educació i de la igualtat d'oportunitats de les persones en el sistema educatiu. Comprén 175 anys d'ensenyament i mostra com s'ha transformat la societat valenciana a través de les escoles.
El conseller d'Educació, Vicent Marzà, assenyala que esta exposició, «a més de ser un homenatge a les persones que ens han precedit en la docència, és també un toc d'atenció per al present: si l'escola no avança, la societat no avança». Tanmateix, en la inauguració recordà que l’educació «és una eina de transformació social imprescindible». «Esta exposició és el millor exemple i demostració de com la història de la nostra escola és la d'un model que aposta per l'educació per damunt de cap doctrina religiosa o política», apuntà el conseller.
Els temes centrals del recorregut que fa la mostra són l'evolució del procés d'escolarització; les marques de desigualtat i discriminació; i el trànsit del vell corporativisme a la institucionalització de la formació del magisteri. A més, també es mostren els canvis que van conduir a les escoles des d'un model culturalista o enciclopèdic fins a un altre de major caràcter professionalitzador. En definitiva, l’exposició porta al visitant a recórrer els camins de l'evolució pedagògica des de l'escola tradicional fins a la modernitat, i des de l'optimisme pedagògic fins al compromís social de l'escola i els treballadors de l'ensenyament.
L’exposició té molt d’homenatge i pretén «honrar l’escola, les seues mestres i els seus mestres, i procura que qui la visite, i qui llegisca el catàleg, recupere en la memòria els records de la seua escolaritat», explica Óscar Barberá, professor de la Facultat de Magisteri de la Universitat i comissari de la mostra.
Primer «assaig» del món
Per al comissari de l’exposició, l’etapa escolar constitueix «molt possiblement l’experiència compartida més universal». «Entrem en el món quan comencem a anar a l’escola, perquè fa ja temps que és la institució que fa possible la transició de la família al món. Lliurem a l’escola els nostres fills i filles amb la seguretat que els resultaran valuoses les seues aventures en este primer camp d’assaig d’actituds i valors humans», relata.
«Un dels objectius de l’exposició és que tots els públics es reconeguen a les seues pròpies escoles», ressenya. Per això, es pot vore com eren les primeres escoles, que suposen el germen del nostre sistema educatiu -amb col·legis segregats i confessionals-, fins a arribar a les actuals del segle XXI. Tampoc oblida el fet que va suposar la creació de l’Escola Normal de València (la masculina, el 1842) i l’Escola Normal Femenina (1867), ara fa 175 i 150 anys, per on calia passar per a aconseguir els títols de mestres elementals.
L’exposició -que compta amb fotografies d’època, articles antics i muntatges audiovisuals- posa de manifest una construcció social de més de 200 anys, convertida en una qüestió d'estat, on hi ha tant fracassos com esforços, emocions i èxits; la història dels espais escolars; i com eren els seus protagonistes (professorat i alumnat) i els llibres, quaderns i jocs de tot tipus que empraven en les diverses èpoques. La Universitat completa l’exposició amb tallers dirigits a escolars.
