President de la Federació Espanyola de Societats de Professors de Matemàtiques (FESPM). Onofre Monzó (Quart de Poblet, 1961) també presidix la Societat d'Educació Matemàtica de la C. Valenciana Al-Khwarizmi i dóna classes a l'IES Veles e Vents de Torrent. En 2018, València serà la seu de la Fase Nacional de les Olimpíades Matemàtiques que, més que ser una competició, tenen l'objectiu de transmetre que els números són «divertits». Monzó assegura que cada vegada més estudiants participen en la prova i també es decanten per les Ciències.
Quina és actualment la major preocupació que tenen els professors de Matemàtiques?
Hi ha moltes. Una és que siga possible fer els currículums oficials a l’aula, que no es complixen. Des dels anys 90 i la Logse, tots els currículums de Matemàtiques s’han de vertebrar al voltant de la resolució de problemes i cal introduir l’ús de les noves tecnologies, però els llibres són com els de tota la vida. Alguns projectes editorials més innovadors s’han venut molt poc i els pares es queixaven, perquè no hi havia repetició de teoria. També, marquen molt les proves externes, com el Selectiu on, de repent i des de fa dos anys, es prohibix la calculadora gràfica, malgrat que són els mateixos exàmens des de fa 40 anys i abans s’utilitzava.
Els docents han canviat la manera de donar classe?
Molts docents són matemàtics o físics de formació i han rebut uns rudiments en el Curs d’Aptitud Pedagògica (CAP). És fàcil entrar a dinàmiques, arribar a un institut i treballar amb el llibre. A més, al llibre no el qüestiona ningú però si el professor fa coses que no estan al llibre, sí se li qüestiona. És molt complicat canviar les dinàmiques per la inèrcia del sistema, i perquè no hi ha hagut formació continua del professorat ni ferramentes. Alguns ens organitzem i ens juntem per a fer coses que hauria de fer l’Administració, però arribem on arribem.
Però els alumnes sí que han canviat en estos anys...
Moltíssim, per la realitat social i per la seua actitud. No pense que els alumnes d’ara siguen pitjors que els d’abans, són prou millors i tenen més ferramentes. El que cada vegada va a pitjor és la pressió, pensar que amb anar a classe i no comportar-se mal hi ha prou, i si no s’aprén és perquè el professor ho fa mal... Tots som responsables del que passa en una aula: l’Administració, els dissenyadors de currículums, els professors de Matemàtiques... i les famílies i els alumnes també, ací no es ve a passar el temps, ha d’haver un compromís. Els currículums podem discutir-los, són massa amples però no són dolents. S’ha de fer el que ja es diu des de fa molt de temps: activitats, resolució de problemes, contextualitzar...
Com estan repartides les hores de Matemàtiques a l’ESO?
Es van arreglar a mitges. Ara hi ha quatre hores en 1r, 3r, 4t i Batxillerat, i tres en 2n. Es va tornar l’hora que es llevà per a posar Música, però no s’ha arreglat en 2n. Hi ha comunitats que, amb pràcticament el mateix currículum, en 2n de Secundària tenen cinc hores. L’habitual són quatre, també en comunitats bilingües, mentre nosaltres en tenim tres.
Tindre cinc hores, és a dir, tots els dies, és el més adequat?
Tot depén, però possiblement no. També crec que no és bo tindre un disseny amb deu assignatures per a alumnes de 12 i 13 anys, em sembla una burrada. La mitjana a Espanya és de quatre hores. En 2n d’ESO tenim una hora menys i això és el 25 %, amb el mateix currículum. Jo possiblement llevaria una hora de 1r i no de 2n, per exemple.
A l’alumant li costa molt resoldre problemes, encara que sàpiguen la teoria. Què falla?
És complicat, perquè suposa un esforç intel·lectual; repetir és molt més còmode, però ja tenim màquines que ho fan. Ara el currículum aborda molts més camps que, com podem fer més amb poc temps? Desfent-nos de càlculs superficials. Tots els professionals han integrat la tecnologia per a alliberar-se, per què nosaltres no?
S’abusa de l’àlgebra al temari?
Àlgebra cal fer, igual que geometria, probabilitat... En el temari oficial no està sobredimensionada, però en realitat continuem fent com abans i es dedica molt de temps, en detriment d’altres coses.
La manera d’ensenyar Matemàtiques està allunyada de la realitat? Són útils per als alumnes?
Està allunyat de la realitat en la majoria de casos, però no estic d’acord en la visió utilitarista del coneixement. Hi ha una funció social que no justifica que tot haja de ser aplicable a la vida real, ha de ser interessant i tindre un perquè. Hi ha un component de formació que no s’aplica ara, però necessitaran si, per exemple, volen ser enginyers. Tot no ha de ser d’aplicació immediata; amb eixe discurs tornarem a la Llei Moyano, que ensenyava a llegir, escriure i quatre regles més.
Però vostés fan la Ruta de les Matemàtiques per diverses ciutats. Funciona?
Eixir de classe els agrada molt i els sobta que moltes coses tinguen números darrere. Perquè no siga tan abstracte, també podem explicar els percentatges amb els descomptes de les rebaixes.
Com es pot innovar en un món tan arrelat als clàssics? Pitàgores, Tales, els àrabs... Es fàcil usar les noves tecnologies?
Les Matemàtiques tenen una tradició històrica molt ampla, però presentem una construcció del coneixement molt lineal, sense revisar què ha fet l’ésser humà per arribar ahí. Això suposa un obstacle cognitiu. Utilitzem els números indoaràbics com si fóra normal i no tenim en compte que els gastem des dels segles XV i XVI... i costà. Molt pocs professors fan innovació, cal molt de temps i hi ha moltes reticències. Fem servir la impressora 3D per a construir figures, la calculadora, programes i app gratuïtes com Geogebra, Desmos...
Diuen que en Matemàtiques hi ha un precipici entre Batxillerat i la universitat. És cert?
Hi ha un precipici entre tots els nivells; problemes entre etapes hi ha hagut i hi haurà sempre, a més de disfuncions en el sistema, perquè depén de cada professor i institut. Em fa la impressió que el professorat d’universitat no sap què es fa en 2n de Batxillerat i no li importa, no saben que els currículums han canviat. Però, a més, les universitats posen el Selectiu i decidixen què s’ha de saber. Molts alumnes aproven amb bona nota el filtre que posen, així que no poden dir que no saben, perquè saben el que els demanen.
