L´Institut públic d´Educació Secundària (IES) Sant Vicent Ferrer de València compta amb els millors guardians i guardianes per mantindre la convivència: l´alumnat. Este centre públic té un projecte de formació de mediació i tutoria entre iguals (TEI) en el qual els estudiants són la peça fonamental i aquells que porten més cursos a l´institut s´encarreguen d´ajudar i d´acompanyar als nouvinguts de 1r d´ESO. D´esta manera, i també amb la col·laboració de pares, mares, exalumnes i Policia Local, l´IES ha aconseguit reduir els expedients disciplinaris i sancionadors pràcticament a zero, igual que les expulsions directes. Açò s´ha substituït per sancions educatives i, sobretot, per molt de diàleg i molta mediació.

Carlos Caurín, catedràtic de Secundaria de Biologia i Geologia a l´institut, explica que l´alumnat de 3r i 4t d´ESO i 1r i 2n de Batxillerat són els «mediadors veterans» i els de 2n d´ESO els «ajudants de mediadors», ja que estan aprenent. Malgrat que a l´equip també hi ha pares, mares, professors i exalumnes, el també director del Postgrau de Mediació Educativa de la Universitat de València, destaca que el tutor company és «fonamental», ja que als alumnes els resulta més fàcil parlar entre ells, «perquè tenen més confiança». Així, en les actuacions que es realitzen per a resoldre els conflictes, detalla que hi ha diversos esglaons, i que tots són importants: entre iguals (d´alumne a alumne); entre la classe o els alumnes i el professorat; de pares a docents; i entre pares i fills.

Un trajecte de sis anys

El punt de partida del projecte, ja consolidat perquè porta més de sis anys al centre, era millorar la convivència a les aules i previndre baralles existents, inclús amb xiquets d´altres instituts. «Amb la mediació, estos problemes van anar desapareixent», assegura Caurín, qui afegix que a poc a poc, tota la comunitat educativa ha interioritzat la «cultura de la Pau». «Quan hi ha un problema, els joves immediatament acudixen a l´equip de mediació», detalla.

Amb la tutorització dels alumnes més menuts del centre i la resolució de conflictes que van impulsar els departaments d´Orientació i el de Biologia i Geologia, es treballa «l´empatia, l´assertivitat i les habilitats socials», explica el professor. Tanmateix, hi ha una part d´educació emocional.

La importància de la formació

L´equip de mediació del Sant Vicent Ferrer de València inclou tota la comunitat educativa i en ell participen més de 60 persones en total. A més dels alumnes, també col·laboren pares i mares. «Al principi els costa un poc més, però sí s´impliquen», explica Caurín. De fet, el centre compta amb una Escola de famílies, en la qual inclús participen «pares i mares de la contornada i d´altres municipis, com Xàtiva». Esta formació es fa durant tots els dilluns del curs, de 17.30 a 19 hores.

Per la seua part, el professorat rep les lliçons a través de la Universitat de València i del Cefire de la Conselleria d´Educació, que també recolzen el projecte.

D´altra banda, els dimecres a les vesprades és el dia que els estudiants es formen. A açò, cal sumar un projecte documental que els alumnes realitzen els divendres a la vesprada. En ell, entre altres temàtiques, es tracta amb els adolescents els problemes relacionats amb la depressió, les drogues, la sexualitat o la relació amb els pares i les mares. Tanmateix, alguns exalumnes o les seues famílies han continuat «enganxats» al projecte i continuen en l´equip mediador, que ha traspassat els murs del centre, ja que un agent de Policia Local és un membre més.

Carlos Caurín especifica que el mètode implantat i que tants bons resultats oferix és similar al conegut com mètode KiVa (Kiusaamista Vastaan), amb el qual Finlàndia ha aconseguit erradicar l´assetjament escolar a les aules. Es basa en treballar en grup, no només centrant-se en agressor i víctima i, a més, en aplicar la intuïció, les sensacions i els sentiments.

Control emocional

Amb la mediació, els alumnes i les alumnes es convertixen en xicotets experts en comunicació no violenta i comunicació social i, a més, també treballen la igualtat de gènere. A estes edats, indica Caurín, el control emocional és molt important: cal aprendre a gestionar la ira, la por, les «rabietes» i a dir les coses de manera assertiva. «Estes lliçons aporten control emocional i els alumnes ho apliquen també en les seues vides. Per exemple, una jove treballa el control emocional amb la seua família, ja que els seus pares estan separats», conta el professor. Per als nous alumnes, estar tutoritzat per dos companys d´altres cursos augmenta la seua confiança i autoestima.