Un pont llevadís, un cotxe amb tots els seus components o una porta de garatge. Semblen grans obres d´enginyeria i de mecànica, però a xicoteta escala tenen un lloc als tallers de Tecnologia de l´IES Lluís Vives de València. Estos projectes, que els alumnes d´ESO desenvolupen durant els trimestres de diferents cursos, «fan que la matèria tinga sentit», explica Julio Olmo, professor de Tecnologia del centre.

«Els alumnes utilitzen l´ordinador com una eina de treball, calculen i fan Física aplicada... hi ha un component teòric molt important, però l´avantatge és que tot el que els explique ho posen en pràctica i té sentit», assegura. En definitiva, dissenyen, planifiquen, construïxen, munten i veuen com tot allò explicat els servix per fer una porta, mecànica, un ascensor... «coses molt paregudes a les que tenen en la vida real», destaca el professor.

A l´assignatura -amb la Lomque obligatòria a 1r i 2n d´ESO i optativa en la resta de nivells-, s´intenta que l´alumnat «vaja acostant-se als projectes reals» i «relacionen el concepte amb l´objecte i la necessitat humana que s´ha de resoldre», apunta Olmos, tot posant en joc els continguts estudiats en la matèria. Per això, l´«aprenentatge basat en projectes» que ara està tan de moda, està inclòs per metodologia des que va nàixer l´assignatura, pel que és una pionera de la tendència actual.

Per esta tasca de portar al pla pràctic i útil la matèria que es dóna a classe, el Lluís Vives té un espai a l´exposició «Imaginar l´educació. 50 anys amb Frato» sobre el treball del pedagog Francesco Tonuci al Museu de les Ciències de València. L´espai, que la mostra ha anomenat «Ciència d´estar per casa», inclou els «projectes més representatius que s´han fet en cada curs: un pont, un cotxe elèctric, una porta, una instal·lació elèctrica...», detalla el docent. A més, en la línia d´aprenentatge que proposa l´exposició, alumnes d´ESO i Batxillerat del Lluis Vives van un divendres al mes al museu i expliquen a altres estudiants que visiten la mostra en què consistixen els seus treballs, com els van fer i com funcionen.

«És una proposta molt interessant. Els alumnes expliquen el que fem, que no és diferent del que proposa Frato en l´exposició», afirma Julio Olmo. A més, açò també ajuda als estudiants -que no sempre són els mateixos- a millorar la seua competència oral. «El sistema educatiu té una mancança important, perquè no els ensenyem a explicar el que fan; en altres països sí que tenen Oratòria», apunta. Així, la participació en l´exposició és una oportunitat perquè l´estudiantat aprenga a expressar-se. «Al principi ho passen un poc mal pels nervis, però quan passen uns minuts van volant i al final els encanta», relata.

Martí Carreto, de 3r d´ESO, és un dels estudiants que ja ha exposat en el Museu. Li ha semblat una «bona experiència», ja que va poder iniciar-se en l´exposició oral «i, a més, en un museu». «Vam agafar el projecte de l´any passat, un cotxe teledirigit, i el vam explicar a estudiants d´FP de Grau Mitjà», relata.

Per a la seua companya, Elisa Dies, l´experiència també va ser positiva. «Vam explicar-li a gent més major un treball que ja havíem fet i que ja l´enteníem i coneixíem més detingudament. Va quedar tot molt clar, tant per a majors com per a menuts», indica l´adolescent.

Precisament això és allò que més va agradar a Lara Gradolí, que, malgrat ser més menuts que alguns dels assistents, «vam poder dirigir-nos a gent més major i els va agradar». Ella, en concret, es va encarregar d´explicar el funcionament dels mecanismes (circular-circular i circular-lineal).

L´alumnat d´este institut també té la possibilitat de mostrar els seus treballs al públic en altres esdeveniments, com en Experimenta o en la Fira de Nadal del centre, en la qual la comunitat educativa té una paradeta. «És una manera de valorar el treball i d´explicar a la societat el que fem dins de l´institut. Té, inclús, més valor que una classe de pissarra», considera el professor. A més, amb estes accions, els alumnes també donen més importància al seu treball, ja que té un sentit més enllà de què el professor ho avalue», argumenta.

El colp de la Lomque

Malgrat tots els beneficis didàctics de la Tecnologia en la formació de l´alumnat, l´assignatura és una de les més afectades per la Llei Orgànica per la Millora de la Qualitat Educativa (Lomque). De ser obligatòria en 1r i 3r d´ESO, ha passat a ser-ho en 1r i 2n i és optativa en 3r i 4t, però només enfocada als estudiants que vulguen dirigir-se a FP, no a continuar els seus estudis en Batxillerat -on abans beneficiava en el Selectiu però ara ja no s´examina.

Olmos lamenta que així s´ha perdut el 50 o 60 % de la matrícula en ESO i han passat d´uns 90 alumnes a només una vintena. «És una incongruència de la llei, un despropòsit que no sé si hi ha voluntat de solucionar», apunta. «No és ni més ni menys important, és igual que la resta d´assignatures, forma part d´un paquet de formació que hauria de ser el més ample possible. Paga la pena llevar-la? Ha de dir-ho la societat», considera. El que sí té clar és que «es parla molt de recerca, d´innovació, de Ciència... però no s´aposta», denuncia.