A cap d'any expirava el termini donat per la conselleria d'Educació per a la constitució dels consells escolars municipals (CEM) i, per ara, pocs han estat els municipis que han mamprés la tasca per renovar i activar aquests òrgans col·legiats de participació educativa a l'àmbit municipal. Diverses són les causes d'aquest oblit o desídia inconscient per posar en marxa els CEM, però m'atreviria a dir que no totes imputables als ajuntaments.
Per començar, cal dir que la conselleria ha publicat la resolució de constitució (més bé hauria d'haver-se anomenat de «renovació» o «adequació») dels CEM amb més de mig any de retard i no n'ha advertit directament els ajuntaments. A més a més, la legislació que en regula la composició data de fa vora 30 anys, la qual cosa ja indica que caldria una revisió a fons de la mateixa. Sense voler ser exhaustiu, enumere uns quants aspectes que, al meu parer, haurien de ser objecte d'anàlisi, o bé per redefinir-los o bé per modificar-los o bé per eliminar-los. Per exemple, la norma parla de «centres educatius», però fonts de la conselleria, en ser consultades, diuen que això no fa referència als centres de FPA (alguns dels quals compten amb docents de conselleria) o a les escoletes municipals o a noves realitats, com ara els aularis de les EOI. Causa estranyesa que la participació en el CEM de treballadores i treballadors de l'ensenyament haja de fer-se per designació de les organitzacions sindicals (en comptes de fer-se per sufragi universal entre el cens de docents de la localitat), cosa que provoca, per exemple, que no puga designar-se membres del PAS (un informe de la DG de Treball diu que no hi ha forma de certificar la representació d'aquest personal). De la mateixa manera, la presència de l'alumnat ha de fer-se per designació de les organitzacions «constituïdes», una restricció que condemna a aquest sector a ser el gran absent dels CEM. També està generant maldecaps (i no pocs) entre el personal tècnic dels ajuntaments la composició d'aquests òrgans de participació: qui ha de formar-ne part, en quina proporció i qui ho ha de decidir; com han de ser designats; qui ha de redactar el reglament de funcionament i qui l'ha d'aprovar; com es decideixen els censos de professorat (reduccions de jornades, substitucions, prejubilacions, etc.).
Si hi afegim la llunyania de la realitat educativa que poden tenir els CEM a les grans ciutats (la norma preveu la creació dels consells escolars de districte, no desenvolupats encara) o la dificultat de constituir-los en poblacions menudes amb, per exemple, un centre de secundària que escolaritza alumnat de la comarca (hi ha prevista la constitució dels consells escolars comarcals, però tampoc no s'han creat) i la impressió (per desconeixement) que hom té de la irrellevància dels CEM (només serveixen per a decidir els tres dies no lectius que corresponen a cada municipi en concepte de festes locals), ens trobem en la situació que ens trobem.
No obstant això, la norma atorga un conjunt de competències a aquests òrgans consultius i de participació molt importants. Així, els CEM han de ser consultats respecte a la ubicació, renovació i construcció de centres docents; en matèries tals com educació especial, escolaritzacio? de marginats, activitats complementàries i extraescolars i ensenyaments no reglats; fixació distribucio? i gestio? dels recursos que en matèria educativa correspon d'invertir als ajuntaments; constitucio? de patronats o instituts municipals d'educacio?; anàlisi del rendiment escolar; la modificació de la jornada escolar; o tenen encomanada l'elaboració d'un informe anual sobre la situacio? del sistema educatiu al municipi respectiu.
Val la pena que ens esforcem entre tothom per aprofundir i fer realitat una autèntica participació de tota la comunitat educativa i de sectors socials en aquests òrgans consultius d'àmbit municipal, l'àmbit més pròxim a la ciutadania. La democràcia s'ho mereix. Hi eixirem tots guanyant.
