Córrer, cridar, botar, girar, fer volantins, amagar-se, enfilar-se per una espatllera i llençar-se sobre una muntanya de matalassets entre les rialles dels companys i companyes, construir castells i móns imaginaris amb grans blocs de colors de figures geomètriques de goma-escuma o estampar-se contra ells per tombar-los i començar de nou.... L'aula és una festa on els xiquets i xiquetes, entre els 3 i els 5 anys, tenen llibertat per a fer el que vulguen sempre que es respecten un als altres. És veritat que vist des dels ulls d´adult es passa una poca de por davant els possibles bacs o colps, però la pedagogia del risc és un escàs peatge que paga la pena assumir - unes paraules carinyoses de la mestra de seguida assequen les llàgrimes a un xiquet que plora perque un company l´ha espentat- si ens adonem que estos menuts i menudes estan aprenent a construir el seu pensament a través del moviment.
Així és la Pràctica Psicomotriu Aucouturier que ha implantat en el segon cicle d'Educació Infantil (3 a 5 anys) el col·legi públic (CEIP) Sant Roc de Silla, de la mà de la seua professora d'Educació Física, Mª José Pinolón. L'objectiu d'esta psicomotricitat vivencial del pedagog francés Bernard Aucouturier (Tours, 1934) és que l'acció, el joc i el moviment dels xiquets i xiquetes impulsat per les seues emocions porte a la generació de pensament.
A diferència de Catalunya o les Illes Balears, on el professorat d'Educació Física sí que ha de treballar la psicomotricitat amb l'alumnat d'Infantil, en la Comunitat Valenciana no és habitual que estos i estes especialistes vagen a les aules de 3 a 5 anys ja que no estan obligats a fer-ho. A més, en el nostre territori tampoc hi exisiteix la menció (l'itinerari o intensificació curricular que es pot configurar en els estudis de Grau) en Psicomotricitat.
La Pràctica Psicomotriu Aucouturier que desenvolupa el CEIP Sant Roc consistix en una sessió setmanal d'una hora i mitja que comença amb un ritual d'acollida. «En ell hem de fer visible a cada xiqueta o xiquet com una persona individual que cal tenir en compte», explica Pinolón
Assentats en rogle com els indis
Tot seguit, els menuts i menudes aprenen autonomia llevant-se les sabates i canviant-se els calcetins per uns altres amb els quals jugar descalços. A continuació s´assenten tots en rogle, «com els indis i les índies» i la mestra repassa les tres senzilles regles a seguir: «Primer, no es pot pegar. No ens podem fer mal uns als altres, i això inclou també no dir paraules lletges que ens poden fer sentir mal; Segon, no podem destruir les construccions que facen els demés». «I la tercera, i més important de totes?», pregunta Mª José.... «Ens ho volem passar molt bé!», crida la xicalla a una veu.
«El joc és lliure, l´alumne o alumna es mou a partir de les seues emocions i el paper del mestre o la mestra és acompanyar-los en el seu desenvolupament maduratiu provocant situacions de joc sense dirigir-los», relata la professora a l´hora d´explicar esta psicomotricitat vivencial on es treballa a nivell afectiu, motriu i cognitiu.
Els beneficis de la Pràctica Psicomotriu Aucouturier, segons Pinolón, són que els menuts i menudes «aprenen a comunicar-se millor, guanyen també en control corporal i desenvolupen la creativitat». A més, afegix la docent, «la millora de la percepció espacial és una ajuda per l´aprenentatge de la lectoescriptura».
Explosió d'emocions
La sessió de treball, després de la cerimònia d´acollida de l´alumnat, continua amb la fase d'impulsivitat. «Es tracta de preparar el cos per a una explosió emocional», conta la mestra mentre assenyala un colorit mur de blocs gegants de goma-escuma que ha construit abans de que arribaren els 24 xiquets i xiquetes d´Infantil 5 anys acompanyats per la seua tutora, Ana Moyà. Els menuts i menudes, a uns pocs metres del mur, el miren amb els ulls encesos d´i·lusió. No calen més instruccions.
Quan la mestra diu «ja», tots i totes arranquen a córrer estavellant-se contra el suau mur, que vola per l´aire desfent-se en mil colors. «Tombar el mur de coixins -detalla- provoca un desbloqueig tònic de la musculatura, que dóna pas a la tercera fase d´activitat motriu espontània on l´alumnat juga al que vol». És en este punt on la docent, si veu que cap xiqueta o xiquet es queda aïllat, provoca situacions de joc per tal d´ajudar-lo a integrar-se però sense forçar la seua llibertat de triar el joc al que desitja jugar.
Espai sensoriomotriu
El gimnàs està divivit en diversos espais. Un d´ells és l´espai sensoriomotriu, on es juga sense materials. Ací, les xiquetes i xiquets fan descàrregues: boten, fan girs, criden, pugen per les espatleres... «El que es busca és que l´alumnat descobrisca per si mateixa els límits del seu cos i el conega millor», apunta.
Quan ja han esgotat la necessitat de botar i cridar, de forma natural i sense que ningú els obligue a fer-ho, van traslladant-se cap a l´espai de joc simbòlic. Allí troben un munt de materials per a imaginar mil móns i personatges. Així, un llençol servix perquè un xiquet jugue a ser Batman o una xiqueta empunyant un xurro de piscina imagine ser una heroïna amb una poderosa espasa.
«Del plaer de ser al de pensar»
Mª José Pinolón conta que la psicomotricitat d'Aucouturier «va del plaer de ser i de jugar al plaer de pensar. És a dir, que el moviment porta al pensament». Per facilitar este pas cal introduir una fase de distanciament, on l´alumnat deixa de jugar i torna a la calma. Uns minuts de meditació i relaxació amb exercicis de respiració marcats per un rellotge d´arena i on els xiquets i xiquetes també es fan massatges uns als altres amb pilotes o plomes.
Esta pausa és la porta a la fase de representació i llenguatge, en la que es passa del joc i el moviment al pensament. Es tracta de representar el joc al que han jugat i les seues emocions. «Açò es fa mitjançant diversos llenguatges: de viva veu, dibuixant o amb construccions», apunta la mestra.Feliços i contents
El ritual d'acomiadament, que consistix en posar-se les sabates i recollir l'espai del gimnàs, acaba amb un sonor «Fins la setmana que ve!». «La xicalla se-n´ha d'anar feliç de com ha viscut este moment vital», diu Mª José Pinolón.
Un fet que ningú possa en dubte en esta escola pública de Silla, ja que durant els dies següents els xiquets i xiquetes d´Infantil assetjaran a la mestra d´Educació Física cada vegada que la vegen per saber quan tornaran a la seua classe.
