Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Entrevista

Vicent Ferrer: "A l'alumnat li motiva molt haver de descobrir la ciutat pel seu compte"

Vicent Ferrer al MuVIM de València, punt de control i des d'on part la «Valencianada». germán caballero

Cap d'estudis i professor de Valencià a l'IES de Massamagrell, Vicent Ferrer (Puçol, 1962) és -junt amb Olga Gargallo, Ramon Peris i Francesc J. López- un dels coordinadors de la «Valencianada», una gimcana tecnològica que organitza l'associació «Un entre tants», que presidix. El pròxim 27 de febrer, 2.000 alumnes recorreran València a la recerca dels llocs més emblemàtics de la ciutat, amb l'única ajuda dels seus telèfons mòbils i emprant les xarxes socials. L'activitat compta amb la col·laboració de l'Ajuntament de València, l'EMT i el MuVIM, que és l'epicentre de la jornada.

Quants alumnes participaran en la «Valencianada» 2018?

En esta quarta edició al voltant de 2.000 alumnes de 28 instituts de diversos pobles de la Ribera, l'Horta, el Camp de Morvedre, la Vall d'Uixó i Requena. La major part són de 4rt d'ESO i alguns de Batxillerat i de Formació Professional.

Com s'organitza una activitat per a 2.000 alumnes i 28 centres?

És molt complicat, invertim moltíssimes hores. Ho fem des d'«Un entre tants», una associació de caràcter totalment voluntari, amb moltes ganes, perquè volem fer coses que interessen tant als alumnes com als professors.

Com sorgix la idea?

A Barcelona vam començar a fer-ho fa sis anys. Un dels professors que ho organitzava ens explicà com funcionava en una de les nostres jornades formatives i ens va paréixer molt interessant traslladar-ho a València. Bàsicament, l'activitat és una gimcana amb la qual els alumnes coneixen la ciutat amb ajuda del mòbil. Es desplacen pel seu compte, sense un professor darrere. Les tecnologies faciliten molt i així les utilitzen amb caràcter didàctic. Descobrir la ciutat pel seu compte motiva molt als alumnes; quan acaben l'activitat estan molt satisfets.

Quines són les normes?

L'activitat dura un matí. Els alumnes han d'anar en grups reduïts i amb dispositius mòbils; i han d'utilitzar el transport públic. També han de demostrar que han estat als llocs i ho fan penjant fotos a Instragram o escrivint tuits. A més, hi ha una aplicació de realitat augmentada que només funciona quan estan a una distància mínima (al voltant d'uns 100 m) del lloc indicat, sinó, no funciona. Com potenciem l'ús del mòbil, l'imprescindible és tindre una sèrie d'app instal·lades ( Google Maps, Instagram...), el mòbil carregat, una bateria, i dades o connectar-se wifi gratuït.

Per què és millor la «Valencianada» que una excursió normal?

No necessàriament ho substituïx, perquè els objectius són diferents. El més important és que visiten pel seu compte. Cada grup va a cinc llocs dels 80 seleccionats i ha de buscar informació, l'ha de difondre... aprenen sense necessitat de què una persona els explique. Fer les coses també és una manera d'aprendre; ells mateixos van descobrint i creant el seu coneixement a partir de la seua experiència pròpia. A més, treballen les habilitats socials, perquè els grups tenen un distintiu i si es troben s'han de saludar i fer-se un selfie.

Alguna novetat enguany?

Des de la primera edició hem anat incloent novetats. L'any passat vam introduir un concurs de fotografia i per a esta edició volem potenciar la realització de rutes més dirigides, perquè ara els alumnes van als llocs de manera aleatòria. Crearem rutes històriques, artístiques, literàries, científiques, de caràcter social... per a consolidar l'aprenentatge.

Com es seleccionen els llocs que conformen la gimcana?

Han de poder arribar fàcilment; ha d'haver informació en Viquipèdia o en alguna pàgina web en valencià; i tenen interés històric, literari, artístic científic...

Com es garantix la seguretat dels alumnes?

Mai hem tingut cap problema, a banda d'algun cas anecdòtic, com en el primer any, que un grup es quedà sense diners... [riu]. Si necessiten qualsevol cosa, ens telefonen amb el mòbil. A més, estan geolocalitzats amb l'aplicació Life360 a través del mòbil i cada professor sap on estan els seus alumnes a temps real. Això dóna una certa seguretat.

Hi ha un treball previ a classe?

Entre les activitats prèvies han de dissenyar l'itinerari, perquè saben amb antelació a quins llocs aniran. Una vegada passa la «Valencianada», els alumnes han d'explicar als seus companys els llocs en els quals han estat, perquè no els visiten tots. A més, han de contestar un qüestionari en l'aplicació Socrative, que permet que els alumnes expliquen què han vist i què han fet, i tenim un feedback.

I com és eixa resposta?

En general, molt positiva. A tots els agrada el plantejament. La prova és que els centres repetixen. Ens motiva, perquè els alumnes ho passen molt bé i aprenen molt, a més de treballar i col·laborar entre ells. També és molt satisfactori per al professorat. La gent dels barris de València coneix el centre i els de fora al·lucinen perquè poden desplaçar-se a soles.

Com diu, en la «Valencianada» és important el treball en grup. També és la base d' «Un entre tants», no?

«Un entre tants» és una associació que té caràcter col·laboratiu entre nosaltres i l'esperit de la Valencianada és, en gran part, això. L'associació va aparéixer fa uns nou anys, amb la idea de potenciar l'ús de les noves tecnologies en l'ensenyament del Valencià, però també hi ha professors de Primària, Secundària i FP d'altres assignatures. Fem jornades formatives; conferències de caràcter pedagògic; i tallers on mostrem experiències educatives interessants i l'ús de diferents ferramentes.

Consideren les noves tecnologies amigues i no enemigues de l'educació. Per què?

És fonamental. Han vingut per a quedar-se i no podem mantenir als alumnes al marge. Si ho fem, les utilitzaran únicament de manera lúdica i volem que també aprenguen: poden accedir a una biblioteca immensa i tenen tota la informació a la seua mà. A més, els permet difondre els seus treballs més enllà del seu centre i moltes coses que faciliten l'aprenentatge.

Però per a ensenyar cal primer que els professors sàpiguen...

Per una banda cal conéixer les ferramentes i d'altra saber què podem fer amb elles. A vegades això vol dir utilitzar noves metodologies i plantejar les coses d'una altra manera a classe. Ahí sí es cert que nosaltres mateixos hem d'aprendre també. Per això en «Un entre tants» fem jornades formatives; en abril és la desena.

Compartir el artículo

stats