Coordinador de les Olimpíades Matemàtiques a la província de València. Tomàs Queralt (Quart de les Valls, 1963) fa 31 anys que es dedica a l´ensenyament de Matemàtiques a Secundària i 20 anys que coordina les Olimpiades Matemàtiques a la província de València. També és secretari general de la Societat d´Educació Matemàtica de la Comunitat Valenciana (SEMCV) Al-Khwarizmi, que organitza les proves, a les quals els centres poden inscriure´s fins al 25 de febrer.
P A qui estan adreçades les Olimpíades Matemàtiques?
R Estan enfocades a estudiants de 3r cicle de Primària i d’Educació Secundària (ESO). Encara que parega molt competitiu, oferim una experiència gratificant amb les Matemàtiques i la resolució de problemes, que l’alumne tinga un record i una imatge positiva de les Matemàtiques, perquè sol ser prou negativa. Volem fer un canvi.
P Encara es poden apuntar els centres a l’edició d’este curs?
R El 25 de febrer finalitza la inscripció a la fase comarcal (que serà el 24 de març). Fem una primera fase d’una prova individual i altra per equips i d’ahí ixen 148 xiquets per a la fase provincial (28 d’abril). A l’autonòmica, que serà a Castelló el 26 i 27 de maig arriben 72, que passen un cap de setmana de convivència ple d’activitats lúdico-matemàtiques, amb proves, tallers a la nit... Ahí seleccionem a tres alumnes de 2n de l’ESO que van a la fase nacional. L’any passat fou a Valladolid i este toca València per primera vegada i serà del 21 al 25 de juny. Estem molt emocionats però també molt preocupats, perquè és molt de treball. Vindran participants de tota Espanya (inclosa Melilla), d’Andorra i professorat i passaran ací cinc dies. Els portarem a la Ciutat de les Ciències, la Devesa del Saler, l’Albufera... eixe és el premi, l’experiència. A més, seran rebuts pel president de les Corts, l’alcalde, els rectors de les universitats... i farem proves a Xàtiva i a Ontinyent.
P Què suposa acollir la final estatal a València?
R És molt emocionant, és un plaer que vinguen i coneguen de primera mà les nostres arrels i ciutats i el context en què treballem i vivim. Per als xiquets és una experiència inoblidable, perquè creen un vincle entre ells molt estret i al final molts ploren. A vegades comencen amistats que perduren en el temps.
P Per què han tardat tant a arribar a València?
R L’esdeveniment va rodant per tota Espanya i en comunitats més grans, com Andalusia, s’ha celebrat més vegades. La Comunitat Valenciana les acollí en 1995, en Alacant i Castelló, perquè en aquell moment la SEMCV actual estava constituint-se.
P Què suposa mobilitzar a tanta gent?
R Per a la fase nacional, l’organització ha de preveure l’allotjament, que serà en el Col·legi Major Galileo Galilei, i tot el programa de visites. En l’àmbit econòmic, demanem la col·laboració d’institucions, públiques i privades, perquè la nostra associació és una entitat sense ànim de lucre que funciona amb les quotes dels socis (45 euros a l’any) i amb les subvencions oficials o altres aportacions.
P Com ha sigut l’evolució de les Olimpíades, que arriben a la seua edició 29?
R El nivell d’impacte en la nostra comunitat està augmentant i cada vegada vénen més xiquets i xiquetes: hem passat de 50 el 1998 als 1.368 de 2017. Molts professors s’animen quan veuen el nivell de satisfacció dels participants: ningú ix derrotat o perdent, l’activitat és emocionalment gratificant. És una ferramenta positiva que pot servir com a element motivador a l’hora de fomentar la resolució de problemes en classe.
P Com s’han de preparar els alumnes? Què s’avalua a les proves?
R Més que saber moltes Matemàtiques, el principal és utilitzar estratègies de raonament per a resoldre problemes i saber posar en marxa els coneixements que tenen. A més, per exemple, la prova de velocitat la fa un equip de quatre xiquets que no es coneixen i que han de resoldre un problema en cinc minuts. Ahí han de posar en marxa les seues habilitats socials.
P Estes habilitats les poden usar en altres vessants de la seua vida?
R Evidentment, un estudiant pot aplicar la capacitat de resolució de problemes a qualsevol altra faceta de la vida. Davant una situació problemàtica, apliques tot el coneixement que tens per a resoldre-la. Quan dotem als xiquets amb ferraments i capacitat per a usar les estratègies de resolució de problemes, estem fent-los madurar; és molt interessant».
P Com ha de ser el primer contacte amb les Matemàtiques en Infantil?
R Des del principi ha de ser un tractament que facilite la comprensió de conceptes i evite aprendre ferramentes sense raonament. Es pot ensenyar a través de material manipulable, jocs, dramatització... sense aïllar-se de la realitat.
P Es pot treballar en projectes amb les Matemàtiques?
R Sí, i hi ha alguns molt interessants. En Secundària estan les Matemàtiques realistes, que estudien problemes reals: per exemple, el pes de les motxilles escolars, el cost de mantindre una piscina...
P També hi ha iniciatives, com per exemple, el dia Pi, que es commemorarà el 14 de març? Servixen per a divulgar?
R Ajuda al professorat a utilitzar eixe dia com a recurs per a treballar i parlar d’alguns conceptes o aspectes relacionats a classe.
P Està d’acord amb la fama de difícils que tenen les Matemàtiques?
R Seria absurd negar l’evidència. El nivell d’abstracció fa que a moltes persones els resulte molt complicades, perquè s’han de fer una imatge mental; altres tenen més capacitat. El que sí que és evident és que hi ha unes Matemàtiques per a tota la ciutadania, que han de ser comprensibles i que tot el món les ha de poder usar amb facilitat, per a desenvolupar la seua vida quotidiana... Per això estan en el currículum de totes les cultures del món.
P Tanmateix, estan presents en totes les etapes educatives...
R Es consideren un coneixement instrumental. Igual que les llengües, les Matemàtiques fan falta per a la vida quotidiana. Per això, el professorat hem de ser conscients de que l’aprenentatge ha de ser significatiu, sinó, perdem el temps.
P I per als docents, és difícil impartir l’assignatura?
R Sempre m’he preocupat per com les persones aprenen Matemàtiques, perquè en la manera en què veig que es comprenen, jo tinc estratègies per a ensenyar. Afortunadament, ara tenim mitjans que ajuden, com la calculadora o un ordinador amb Geogebra.
