L’ús i l’abús dels antibiòtics accelera un greu problema de salut que creix exponencialment: la pèrdua d’eficàcia d’estos medicaments. La resistència als antibiòtics és un fenòmen que apareix de forma natural amb el temps, generalment per modificacions genètiques. Alexander Fleming ja ho va advertir quan va descobrir la penicil·lina. Este primer antibiòtic «augmentà en molts anys l’esperança de vida, dels 50 als 80 anys», explica Sergi Maicas, professor de Microbiologia i coordinador a la Universitat de València (UV) de la Small World Initiative (SWI), un exemple d’aprenentatge Servei amb una col·laboració massiva per la recerca de nous antibiòtics.
La sobreexposició als antibiòtics, tant en les persones com en els animals, on és freqüent que s’administren sense suficient supervisió veterinària, afavoreix resistències als bacteris. «És com si estiguerem constantment ensenyant-li les defenses a l’enemic; al final acaba aprenent com són les nostres armes», lamenta Maicas.
Com a exemples d’ús incorrecte dels antibiòtics tenim la seua administració per a tractar infeccions víriques, com ara els refredats o la grip. «Si tens una malaltia d’origen víric i te prens un antibiòtic, és com si te fa mal el cap i te rasques la punta del dit», diu el professor. Altre cas és el seu ús en explotacions ramaderes com a estimulants del creixement d’animals o per a prevenir malalties en animals sans. En este sentit, el professor, subratlla que Espanya «és un dels països del món que més antibiòtics usa a les granges».
L’aparició de bacteris resistents, segons el professor, «causa 2.500 morts anuals a Espanya, entre 25.000 i 37.000 a la UE, i 700.000 defuncions al món». Però, alerta, «la previsió és que al 2050 siga la primera causa de mort amb 10 milions de defuncions a l’any». Davant açò, recalca la vàlua de projectes de ciència ciutadana com l’SWI per promoure a peu d’aula el sentit crític entre la joventut envers l’abús dels antibiòtics.
