Més de 10.000 estudiants de Batxillerat de 14 països, uns 500 d'ells valencians, participen en una colaboració massiva (crowdsourcing) per la recerca de nous antibiòtics. Es tracta del projecte d'aprenentatge servei (APS) Small World Initiative (SWI) que impulsa des de 2012 una de les universitats amb més prestigi dels EE UU, la Yale University. L'SWI, liderada en Espanya per la Complutense de Madrid (UCM), arriba enguany a les aules de Secundària valencianes de la mà de la Universitat de València (UV), la CEU Cardenal Herrera (CEU-UCH) d'Alfara del Patriarca i la Miguel Hernández (UMH) d'Elx.

L'SWI atrau a 276 universitats d'Espanya, Austràlia, Belize, Canadà, Colòmbia, EE UU, Filipines, Índia, Iraq, Irlanda, Jordània, Malàisia, Nigèria i Regne Unit. Són 22 universitats i 220 centres de Secundària espanyols els que s'han sumat al projecte coordinat al nostre país per Víctor Jiménez Cid, professor de Microbiologia de la UCM.

El plantejament experimental d'este projecte de ciència ciutadana, ideat per la doctora Jo Handelsman a Yale, és idèntic al de la cèlebre troballa casual de la penicil·lina per Alexander Fleming a l'any1928. Solament que, en este cas, la investigació està dirigida per estudiants universitaris voluntaris, els quals ensenyen als joves de Batxillerat a recollir i tractar mostres de sòl, així com a cultivar microorganismes al laboratori.

Aprenents de Fleming

Guiats pels mentors universitaris, l'alumnat de Secundària cercarà en els seus propis cultius de microorganismes a una placa Petri, colònies de bacteris amb capacitat d'antibiosi. És a dir, amb potencial d'inhibició de la proliferació de bacteris competidors. L'objectiu de l'SWI és aïllar microorganismes amb potencial capacitat antibiòtica enfront de bacteris que causen infeccions.

El professor de Microbiologia i coordinador de l'SWI a la Universitat, Sergi Maicas, detalla que cada parella de joves de Batxillerat rep un kit bàsic per la recollida de mostres de sòl. «En cada gram de terra poden viure milions de microorganismes -apunta el docent-, i l'objectiu és que cada grup aïlle, a partir d'una mostra recollida al lloc de la seua elecció, uns 20 microorganismes diferents».

D'esta manera, afegix, «els alumnes podran avaluar al laboratori la capacitat de producció de substàncies antibiòtiques, cosa que fan els bacteris per impedir que cresquen els microorganismes competidors que es troben al seu voltant».

Les 22 universitats espanyoles que formen la xarxa SWI@Spain SWI. És la primera etapa per tal d'estudiar la seua viabilitat com a productors potencials de nous antibiòtics.

La vocació del projecte és plurianual, i pretén anar ampliant participants per augmentar les possibilitats de trobar una nova molècula efectiva contra les malalties infeccioses. No menys important és la tasca de conscienciació sobre el greu problema de l'abús dels antibiòtics. Així mateix, pretén fomentar la vocació científica de l'alumnat de Secundària.

«SWITA» o mentors universitaris

«SWITA» o mentors universitaris

La UV ha format a 66 estudiants de les facultats de Biologia i Farmàcia com a SWI Teaching Assistant (SWITA) o assistents a l'aprenentatge de l'alumnat de Secundària, mentre que la CEU-UCH ha preparat a 20 dels seus estudiants de Farmàcia i Veterinària.

El coordinador de l'SWI a la UMH, el professor de Biotecnologia Manuel Sánchez Angulo, relata que a Elx el projecte es troba en una fase inicial. De moment, s'ha oferit als 80 alumnes de 2n de Biotecnolgia formar-se com SWITA, esperant crear un grup de 13 voluntaris.

Els SWITA de la Universitat ja han començat a treballar amb 350 joves de 17 grups de 1r i 2n de Batxillerat de 10 centres públics i privats de València i Burjassot. Del Cap i Casal són els Instituts d'Educació Secundària (IES) Malilla, Benicalap, Sorolla, Sant Vicent Ferrer i Campanar, així com els col·legis concertats San Juan Bosco-Salesianos, San José de Calasanz i Nuestra Señora del Pilar. A Burjassot hi participen els IES Comarcal i Vicent Andrés Estellés.

Els SWITA de la CEU-UCH guien a 93 alumnes de cinc centres privats: Santa María del Puig; Colegio Alemán i CEU San Pablo, ambdós de València: Edelweiss de Godella i l'American School of Valencia (ASV) de Puçol. La UMH treballarà de forma pilot este curs amb 30 alumnes de Secundària del col·legi concertat Santa María-Hijas de Jesús (jesuitines) d'Elx i el pròxim portarà el projecte a més instituts.

El coordinador del projecte a la UV explica que l'objectiu de l'SWI és doble: «conscienciar a la població del greu problema de salut que suposa la multiresistència dels bacteris als antibiòtics a causa de l'ús abusiu i no adequat d'estos, i que l'alumnat aprenga a trobar microorganismes productors d'antibiòtics a partir de mostres de terra».

La recerca d'antibiòtics és un procés molt costós econòmicament. De fet «fa 20 anys que no ha eixit cap família d'antibiòtics nova al mercat», apunta Maicas. Per això, l'SWI aposta per la col·laboració massiva en lloc de recòrrer a una caríssima subcontratació de recollida i tractament de milers de mostres de sòl i el cultiu en laboratori de milions de microorganismes.

Vocacions científiques

Però esta filosofia de fer ciència col·laborativa va més enllà de raonaments econòmics. «Volem que tots els alumnes que participen en l' SWI -detalla Maicas- se senten protagonistes dels avanços científics». A més, subratlla el professor, mitjançant «la iniciació a la investigació dels joves de Batxillerat és vol despertar vocacions científiques en els futurs universitaris».

En este sentit, Vicente Nácher, professor de l'IES Benicalap, destaca que esta col·laboració internacional «és apassionant, perquè al mateix temps que obri els ulls dels joves a les carreres científiques i a la investigació, fa que treballen en un projecte d'Aprenentatge Servei que ajuda a millorar la societat».

Al projecte SWI@València de la UV també hi participa professorat del Departament de Microbiologia de les facultats de Ciències Biològiques (E. Alcaide, B. Fouz, J.J. Mateo, C. Esteve, E.G. Biosca) Farmàcia (H. Rico, J. Zueco) i Medicina (A. Navarro) així com personal de suport (A. Pérez, E. Pons i C. Tortajada). L'equip de la Universitat es complementa amb l'anàlisi edafològic de les mostres recollides coordinat per la professora E. Carbó de la facultat de Farmàcia. La recollida i processament de dades (geolocalització) ha estat dissenyada pel professor d'Informàtica J. Segura.