Joan Pons (l'Atzúbia, 1959) és el president de l'Associació de professorat d'Anglés de València, Alacant i Castelló (Apavac), que es creà en 2010 per a ser un punt d'unió, en el qual uns 150 professionals ja intercanvien experiències. Fins al 18 d'abril està obert el termini per al seu concurs literari, dirigit als estudiants de tots els nivells de centres valencians públics, concertats i privats.
Quan naix Apavac?
Apavac va nàixer en el 2010. Hi ha organitzacions d'este tipus en totes les comunitats autònomes. L'objectiu és intercanviar experiències, material i formar-nos; ser un punt de trobada dels professors d'Anglés i organitzar jornades, xarrades i seminaris. Volem ser la veu dels professionals i que l'administració educativa ens tinga en compte com interlocutors. Una excusa per a formar l'associació van ser les proves A2, que es fan als instituts; demanàrem que fóra una prova unificada perquè era més just. Ara, s'envia des de conselleria i tots els centres fan el mateix examen.
Amb quin nivell d'anglés acaba l'alumnat els seus estudis obligatoris?
No podem generalitzar, perquè l'escola no solament són els professors, també depén de l'alumnat que té, del tipus de pares que hi ha, de si és ambient rural o ciutat... per tant, no tot el món acaba amb un mateix nivell. Des del punt de vista oficial, amb el Batxillerat una persona pot accedir a un B1 en l'Escola d'Idiomes. Hi ha gent que té més nivell i altres, menys.
És similar a altres països europeus?
El que està clar és que estem avançant molt. Les escoles d'idiomes (EOI) i les acadèmies estan cada vegada més plenes... la gent sent la necessitat d'estudiar un idioma internacional, perquè en el currículum té molta importància hui dia i hi ha una demanda molt elevada.
S'ha aprovat la Llei de Plurilingüisme, que marca que la presència de l'anglés a les escoles pot estar entre el 15 i el 25 %. És suficient? Com ho valora l'associació?
El plurilingüisme és la constatació d'una realitat. Tenim la sort de parlar dos idiomes, valencià i castellà, i si eixim a l'exterior, necessitem un idioma estranger. El canvi en una escola mai es deu a que canvie una llei. Una cosa són les lleis i altra, el que passa a l'escola; depén del tipus d'alumnat, de l'interés i de la motivació personal que tinga... Hui dia, amb les noves metodologies, la llengua és una mera ferramenta. En eixe sentit, no té massa importància que siga un 15 o un 20 %. En cada escola tot això s'assumirà i es portarà endavant d'una manera distinta.
Però l'anglés sí guanya presència....
No està mal que, d'alguna manera, s'augmenten un poc les hores d'impartició de l'assignatura, sempre servirà per a ampliar coneixement.
Les hores actuals són suficients?
Una persona no pot aprendre un idioma en les tres hores d'ESO i Batxillerat, però sí tindre una base i, si té inquietud personal, arribar a aprendre'l a partir d'ahí. Com més hores li posem, la base serà més sòlida, però haurem de llevar-li a una altra assignatura i s'haurà de valorar què és més útil. Està clar que no podem tindre als xiquets huit hores tots els dies.
Funciona que l'anglés siga la llengua vehicular en assignatures com Plàstica?
Això té moltes dificultats. Primer, has de tindre un professional que domine eixa llengua a un nivell C2. No podem intentar aconseguir un objectiu si no tenim el material ni les persones capacitades per aconseguir-ho. Encara que estem avançant prou en eixe aspecte i que el professorat està fent esforços, no hem assolit el nivell per a tindre persones capacitades per a poder donar l'assignatura en un idioma estranger.
Un dels objectius de l'associació és ser interlocutor amb la conselleria. S'ha actuat amb esta llei?
Podria haver estat una bona idea, però no hem tingut cap contacte.
Com és la situació del professorat d'anglés? Quina és la principal reivindicació?
Estem preocupats de que en els centres de Formació Professional, on l'anglés és la llengua vehicular en alguns dels mòduls, pot ser que desaparega l'assignatura d'esta llengua estrangera.
Quines activitats organitza Apavac?
Hem fet jornades anuals, amb tallers i workshop sobre l'ús de determinades ferramentes en línia, com Kahoot; tenim delegacions en Gandia, en Castelló i València; fem un bookclub, en el qual ens reunim mensualment per a llegir i comentar llibres; i estem oberts a altre tipus d'iniciatives, per espitjar i poder fer més coses.
També, ara està obert el termini d'un concurs, no?
Sí, fem també un concurs literari anualment. És per a tots els nivells de totes les escoles de la Comunitat Valenciana, i donem premis. El primer any vam plantejar una redacció; el segon, els alumnes havien de redactar un text a partir d'una fotografia; i enguany hem canviat i hem plantejat una carta d'entre 300 i 500 paraules, que comença amb « Dear teacher». El termini finalitza el 18 d'abril i el mes de maig farem una cerimònia en la qual donarem els premis i l'alumnat serà el protagonista. Estem molt contents, la participació sempre ha estat molt gran.
Quina opinió tenen sobre la incorporació a les classes dels auxiliars de conversa en anglés?
Creiem que és interessant i pot, fins i tot, representar un estímul per a l'alumne, perquè veu que no és artificial, que hi ha gent que parla la llengua. En realitat, l'estudi d'un idioma es fa a l'escola, però també s'ha de fer fora. En eixe aspecte, s'hauria de facilitar la possibilitat de demanar ajudes per a estudiar a l'estranger i practicar l'idioma. L'intercanvi entre col·legis hauria de ser automàtic, que fóra més fàcil que un alumne poguera estudiar l'idioma durant huit mesos a l'escola o a l'institut i després, durant l'estiu, li facilitaren un intercanvi amb un altre alumne de la seua edat. Així és com hi ha una continuïtat de l'aprenentatge d'un idioma, deixant de ser una assignatura i convertint-se en un vehicle de comunicació.
