07 de marzo de 2018
07.03.2018
Divulgació científica

Desxifrant la ciutat

La Unitat de Cultura Científica de la Universitat de València, amb la col·laboració de la Societat d'Educació Matemàtica Al-Khwarizmi, ja ha posat en marxa este curs les rutes matemàtiques, que es realitzen des de 2003. En elles, els estudiants de secundària comproven com la matèria que es dóna a les aules té una aplicació pràctica a la vida real i els números estan per tot arreu.

07.03.2018 | 13:07
Desxifrant la ciutat
Desxifrant la ciutat

Hi ha moltes maneres de descobrir el patrimoni valencià, però poques aconseguixen conjugar tan bé la història, l'arquitectura i els números, com les rutes matemàtiques de la Unitat de Cultura Científica de la Universitat de València (UV). Estes activitats didàctiques i divulgatives, que es realitzen des de fa 15 anys amb la col·laboració de la Societat d'Educació Matemàtica de la Comunitat Valenciana Al-Khwarizmi (Semcv) mostren els principals monuments i atractius de la ciutat de València, però des d´un punt de vista desconegut per a la majoria de la ciutadania. Els monuments i edificis com les Torres de Quart i les dels Serrans, servixen per a aprendre matemàtiques i posar en pràctica tots els coneixements estudiats a les aules durant diversos cursos.

Fins a juny, en una primera fase de l'activitat, la UV calcula que participaran més de 3.000 alumnes d´uns 50 instituts valencians de diferents comarques. Uns d´ells són els adolescents de l'IES José Rodrigo Botet, de Manises, que van realitzar la ruta 1, des de les Torres de Serrans fins al Jardí Botànic de València.

Durant més de tres hores, els joves de 4t d´ESO van recórrer el centre del Cap i Casal amb un punt de vista diferent i llibreta i llapis en mà. L´objectiu és, com explica Soraya Moret, coordinadora de la ruta 1, «traure les matemàtiques al carrer, i realitzar tots eixos càlculs matemàtics que es fan a l´aula, on no acaba de vore´s molt bé quina és la seua aplicació pràctica». «Traguem la cinta mètrica i un espill, calculem quant mesuren les Torres de Serrans, els angles d´altura de les Torres de Quart, la superfície de la plaça de la Verge, l'altura del Micalet, busquem figures geomètriques per la ciutat... i l'objectiu és passar-s´ho bé», resumix la monitora. «En general, els motiva vore que hi ha una aplicació pràctica del que veuen a l'aula», constata.

El punt d´eixida i també la primera parada de la ruta 1 -ara també s'oferix la 4, que es des del Mercat de Colón fins a La Nau- són les Torres dels Serrans, que es contemplen tant per dins com per fora. En la part superior, els estudiants aprecien que la base és un hexàgon irregular i també s´explica a l´alumnat com representar la superfície esfèrica de la terra en un mapa pla, que es fa a través de projeccions en un cilindre, seguint els aprenentatges dels científics Mercator (1512-1594) i de Lambert (1728-1777). Altra vegada baix, a la plaça dels Furs, els joves calculen l´altura de les torres, i ho fan posant en pràctica el Teorema de Tales, amb l'ajuda d'un espill i de la cinta mètrica.

En els següents punts de la ruta, una altra activitat és mesurar el Micalet de la Catedral de València i les Torres de Quart, però amb mètodes diferents: l´altura del campanar es pot esbrinar només amb la cinta mètrica, l'observació i multiplicant, ja que es tracta d'un octògon regular format per diferents pisos que són rectangles. Per tant, la seua altura és el doble que la base i només cal mesurar un costat i després multiplicar.

Per a les Torres de Quart, s'utilitza el clinòmetre, que mesura els angles, i amb eixa dada es poden aplicar les regles de Trigonometria. Però eixa és la penúltima parada de la ruta, abans, els estudiants han observat una de les portes del Palau de la Generalitat, a la Plaça Manises, formada per elements geomètrics que són simètrics. I és que, la ciutat està plena de geometria: des del clavegueram de la plaça de la Verge fins a les baranes dels balcons del carrer Cavallers, tot té una explicació matemàtica. Després, els estudiants feren de policies i activistes, i aprengueren a mesurar el nombre d´assistents a una manifestació. Per grups, uns calcularen quantes persones caben en un metre quadrat, i altres la superfície del carrer del Palau. En la ruta, també aprengueren que la barcella, a més de ser un carrer -el que connecta l'Almoina amb el Micalet- fou una unitat de mesura molt utilitzada al camp, semblant a les fanecades, i que equival a 17 litres.

Una excursió «molt important»

La ruta finalitza al Jardí Botànic de València, on hi ha un umbracle amb forma de paràbola. La corba aguanta el pes de les estructures sense pilars i permet que estes siguen diàfanes per dins. A més, el Jardí Botànic és el lloc ideal per a descobrir la relació entre la botànica i les Matemàtiques. Dos exemples són la seqüència de Fibonacci (per la qual, per exemple, els pinyons de les pinyes copen tot l´espai possible, però sense superposar-se); o el nombre Fi, més conegut com la proporció àuria, molt present a les plantes.

Victoria Molina és professora de Matemàtiques i va acompanyar als seus alumnes a la ruta perquè és «fantàstic poder traure de les aules allò que dónes dins». «Ens semblava una excursió molt important per a vore les forces, la Trigonometria, les distàncies i sobretot per a treballar amb els aparells», apunta. De fet, explica que a l'IES José Rodrigo Botet a 4t d'ESO al pati utilitzen mesuradors làsers d'angle i de distància, explica la professora. Durant la visita, Molina aprofità per a recordar la importància dels arcs ogivals i de mig punt en construccions com la Catedral.
Per a qui s'haja quedat amb la curiositat, les Torres de Quart mesuren 34 metres; el Micalet, 50,58; i les Torres dels Serrans, 33.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

Noticias relacionadas

Juegos online - Crucigrama