El treball amb Sistemes Augmentatius i Alternatius de Comunicació (SAAC) per tal de compensar les dificultats en el llenguatge dels xiquets i xiquetes amb Trastorn de l'Espectre Autista (TEA) és habitual a les aules des de fa molts anys. El que no és tan freqüent és estendre l'ús dels pictogrames a tot un col·legi amb l'objectiu de facilitar la inclusió de l'alumnat amb TEA. Este pas l'ha donat l'aula de Comunicació i Llenguatge (CiL) del col·legi públic d'Infantil i Primària (CEIP) Bonavista d'Alaquàs.
Estos sistemes «es diuen augmentatius perque són una ajuda per potenciar el llenguatge oral en l'alumnat i al mateix temps, si l'escolar no té llenguatge oral, s'esdevenen en una forma alternativa de comunicació», explica la mestra d'Audició i Llenguatge (AL) Neus Llàcer, qui junt a la mestra de Pedagogia Terapèutica (PT), Nuria Díaz, formen l'equip pedagògic de l'aula CiL del Bonavista.
Els pictogrames són dibuixos linials, simples i icònics per tal que siguen fàcil d'aprendre i reconeixer pels menuts. També tenen un codi de colors, per exemple els verbs tenen un marc verd, per ajudar a la seua identificació ¡ i estructuració dins l'estructura sintàctica. A més, la imatge o el dibuix va acompanyat per la paraula que representa escrita tant en castellà com en valencià.
Els pictogrames tenen una doble funció: facilitar l'accesibilitat cognitiva, ja que hi ha continguts als quals l'alumnat amb TEA no pot accedir mitjançant la lectura o l'escriptura, i també ajuden a estructurar l'espai i el temps. En el primer cas, si un xiquet o xiqueta no té el nivell de lectoescriptura per a seguir un tema o gaudir d'un conte, les mestres se'ls adapten amb pictogrames. «Si els escolars no tenen lectura, no poden llegir l'enunciat dels llibres i per tant gaudir d'un conte o aprendre el que allí explica. És com si t'empenyes en què una persona cega llija un llibre que no està en braille», diu Neus Llàcer.
«Els pictogrames són una ajuda grandíssima per millorar la inclusió dels menuts, ja que si no fora per ells no podrien seguir l'explicació del mestre o la mestra i, per tant, seria complicat integrar-los en una aula ordinaria», apunta Nuria Díaz.
En quant a l'estructuració de l'espai i el temps, els pictogrames s'utilitzen per afavorir al màxim la autonomia dels xiquets i xiquetes. Així, totes les aules del CEIP Bonavista i els espais comuns com el pati, corredors, menjador, lavabos... estan pictografiats. «El suport visual està present en tota l'escola», explica Nuria Díaz. Així, en tots els lavabos del centre hi ha una guia en pictogrames de com rentar-se les mans o els passos a seguir quan van al WC. També s'estructuren els horaris amb pictogrames. Un gest senzill i fàcil que és d'una gran ajuda per l'alumnat amb TEA. «L'estructuració del temps i l'espai -relata Neus Llàcer- disminuïx l'estrés de l'escolar».
Per facilitar les transicions entre els espais del centre, el xiquet porta un pictograma del lloc on ha d'anar, per exemple l'aula de música, i quan hi arriba el pega amb el velcro que du el dibuix plastificat junt al pictograma que identifica eixe espai. I és que, l'objectiu és afavorir que els 8 alumnes des d'Infantil fins a 4t de Primària de l'aula CIL passen el major temps posible en aules ordinaries. «La finalitat és la inclusió, posar a l'abast de l'alumnat amb TEA les ajudes necessàries per fer el que fan la resta de companys», conclou Nuria Díaz.
A més, subratlla Neus Llàcer, el treball per la inclusió és en doble direcció « ja que estem creant una societat més respectuosa i conscienciada en la diversitat».
