28 de marzo de 2018
28.03.2018
Inclusió

Al caliu dels gestos

La Comunitat Valenciana compta este curs amb dos projectes pilot d'inclusió i introducció de la llengua de signes en aules ordinàries. L'experiència es desenvolupa a dos col·legis de València: El Luis Fortich-IVAF i la cooperativa d'ensenyament Som Escola. Fesord valora este primer pas cap a una educació més inclusiva.

28.03.2018 | 14:09
Al caliu dels gestos

Igual que dues persones no es barallen si una no vol, podem dir que dues persones s'entenen si eixa és la seua voluntat, siguen quines siguen les seues circumstàncies i les dificultats que hi haja. Actualment, en la Comunitat Valenciana dues escoles -el col·legi IVAF-Luis Fortich i la cooperativa d'ensenyament Som Escola, de València- porten a terme sengles projectes pilot d'inclusió de llengua de signes a les aules. Els objectius són, entre altres, que els alumnes coneguen noves realitats i normalitzar la presència a classe d'este sistema de comunicació, que està present a la societat, encara que moltes vegades semble invisible. La Federació de Persones Sordes de la Comunitat Valenciana (Fesord) calcula que 128.000 valencians i valencianes tenen problemes d'audició, i la Conselleria d'Educació comptabilitza en 570 els alumnes amb deficiència auditiva a tots els nivells.

L'IVAF-Luis Fortich és un col·legi ordinari preferent per a xiquets sords, que funciona amb un conveni de col·laboració entre la Conselleria d'Educació i l'Àrea de Benestar Social de la Diputació de València, una rara avis en el panorama educatiu valencià. El seu director, Jordi Iranzo, explica que es reserven tres places per aula a alumnat sense audició; la resta de companys, un 80 %, no té pèrdues auditives significatives. Este model d'integració, que començà al primer any de vida per a obtindre la màxima estimulació, s'inicià el curs passat i progressivament s'implantarà en tots els cursos, així ho esperen als centres i ho confirma la Conselleria d'Educació.

A les classes d'Infantil de dos a cinc anys, els xiquets i les xiquetes reben dues sessions de llengua de signes a la setmana, i a Primària, una; açò, segons apunta Iranzo, «dóna a l'alumnat sord l'oportunitat de superar les seues dificultats amb una llengua i, a la resta, una possibilitat de conéixer altra forma de comunicació vàlida».

En esta escola -que té alumnat des d'un any, a més d'Infantil, Primària i aules específiques-, la llengua de signes està inclosa en el projecte plurilingüe, junt amb l'anglés. A més, el centre compta amb un total de cinc logopedes, auxiliars a les classes d'Infantil; una professora per a reforçar la lectoescriptura amb cada alumne de 5 anys; i fisioterapeutes que treballen durant les classes amb qui ho necessita.

Josep Antoni Gimeno és el professor especialista en llengua de signes que treballa a Infantil. La seua tasca consistix a «adaptar el currículum escolar a la llengua de signes i fer-lo més visual». Per la seua experiència, destaca que els xiquets i les xiquetes «aprenen molt ràpid, perquè la llengua de signes és una llengua visual, que signa la realitat de l'entorn i de la vida quotidiana». Per això, assegura que moltes vegades els més menuts «coneixen molt millor els conceptes en llengua de signes que en llengua escrita, inclús de vegades no saben la paraula en llengua oral però sí expressar-ho en signes».

«Els xiquets entre ells s'entenen molt bé. És una educació inclusiva i el resultat està sent molt satisfactori», relata. A la classe a la qual assistix Levante-EMV, els escolars de cinc anys estan en l'assemblea que sempre tenen a primera hora del matí. En ella comenten l'actualitat i parlen del temps, dels esports, dels famosos que veuen a la televisió... i aprenen a distingir i saber expressar les diferents emocions: quina cara fa una persona quan està trista? I alegre? I enfadada? «En l'entorn escolar i familiar és molt important que els xiquets sàpiguen expressar com se senten», puntualitza Gimeno. Junt amb ell està la mestra Patricia Cano, que explica que les sessions en llengua de signes servixen «per a reforçar els continguts, tant per als oients com per als sords. «Els alumnes que vénen d'altres escoles o llocs de seguida s'integren. Hi ha respecte entre tots i totes i no veuen diferent a l'alumnat sord, perquè des de menuts estan acostumats», constata.

A més, molts professors del centre, com ella, també estan formant-se en llengua de signes «per fer de suport i per a atendre millor a tots els alumnes», puntualitza.

Aprenent per curiositat

A Som Escola, l'alumnat de 3r d'ESO va proposar aprofundir més en la llengua de signes després d'haver rebut una xarrada de Fesord, conten els estudiants Vicente Acosta i Olga Castelló. «Ens donaren un alfabet dactilogràfic i començàrem a aprendre'l. Ens va resultar estrany i volíem saber més. Al ser un llenguatge més corporal, és qüestió de pràctica, a alguns se'ns fa fàcil», destaquen ambdós.

Segons explica Joan Vidal, cap d'estudis de Secundària del centre, la formació s'ha inclòs en un projecte d'innovació que no oblida els continguts del curs. De desembre fins a març, els grups de 2n i 4t de Primària i ESO i 6é de Primària s'han introduït a la llengua de signes, que s'ha abordat des de les àrees lingüístiques. «És un projecte humil. Ara vorem com li donem continuïtat, perquè tant pares i mares -que també han fet una sessió- com alumnat, volen», explica. Tanmateix, assegura que el fet d'haver partit tots des de zero, tant professorat com alumnat, «ha cohesionat» als grups.

A més de la curiositat que empentà als més majors, Marta Cordoba, la coordinadora d'Infantil, explica que l'experiència és molt positiva en els primers cursos, perquè gràcies a ella l'alumnat «ha descobert un altre món». «Han entés i són conscients que existixen persones que no ens poden escoltar, però que es poden comunicar perfectament», especifica.

«L'inici de la inclusió»

Amparo Minguet, directora de Fesord CV, assegura que actualment «no hi ha inclusió en el sistema educatiu, hi ha experiències puntuals, no formalitzades i no regulades», com les anteriorment explicades. Per això, des de la federació demanen «que la inclusió de la llengua de signes siga una realitat» i consideren que la situació ideal seria un sistema bilingüe, amb llengua oral i signada.

Si ho comparem amb fa anys, Minguet destaca que «a nivell de recursos s'ha millorat molt: hi ha Pedagogia Terapèutica (PT), Audició i Llenguatge (AiL), recursos personalitzats per a les persones sordes... però reivindiquem la llibertat d'elecció de cada família amb una filla o fill sord».

«Volem partir de les experiències pilots del Luis Fortich i de Som Escola perquè servisquen per a altres centres i que, a poc a poc, siguen més generalitzades», diu. Consideren que el treball en estos dos centres amb la majoria o el 100 % de l'alumnat oient són «l'inici de la inclusió» i «demostren que una normalització en la llengua de signes» és possible. Són un «precedent important» en la societat, ja que els alumnes actuals poden ser els infermers, mestres... del futur, i ja tenen una sensibilitat envers la llengua de signes.

Des de Fesord, on tenen un centre d'atenció primària i oferixen assessorament a famílies i escoles, també destaquen la importància de «posar fi a les situacions d'aïllament» que detecten en molts adolescents amb sordera, que també han constatat que tenen «baixa autoestima».

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

Noticias relacionadas

Juegos online - Crucigrama