Suscríbete

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Óscar Casado: "Cal entrar en l´aula amb ganes d´escoltar els xiquets i les xiquetes"

Óscar Casado: "Cal entrar en l´aula amb ganes d´escoltar els xiquets i les xiquetes"

P Què significa per a vostè ser el millor mestre d’Educació Primària d’Espanya?

R Jo no em considere el millor mestre d’Espanya. El premi és un fet puntual, però hi ha molts mestres en el nostre país realitzant projectes fantàstics. El premi en si suposa, a nivell professional, l’orgull que reconeguen la labor que realitze, i a nivell personal va més enllà, ja que a este premi no pots presentar-te, sinó que ho fan les famílies dels alumnes, en el meu cas, les del col·legi Ponce de León; que siguen elles les que reconeguen el teu treball, que són les que veuen el seguiment dels xiquets dia a dia, per a mi és el millor que em pot passar.

P Quin és el secret per a ser un bon mestre?

R Esta és la pregunta del milió [riu]. És un cúmul de molts factors. Crec que cal entrar en l’aula amb ganes d’escoltar als xiquets i per a mi és important que totes les situacions que es generen en classe suposen un aprenentatge per a cadascun dels meus alumnes, eixa és la clau.

P Quin paper juga la innovació en l’educació?

R En este tema em considere un poc crític. Últimament estem assistint a una successió de modes que semblen un carnestoltes de metodologies i d’enfocaments canviants. Sembla que el professor més innovador és aquell que cada dia fa alguna cosa diferent en classe. No crec que la innovació haja d’estar canviant constantment de mètode, perquè darrere de les modes a voltes hi ha interessos econòmics d’editorials o d’altres àmbits que res tenen a veure amb la innovació. Hem d’entendre la innovació en el sentit de buscar estratègies per a millorar el que ja existix, no solament provar coses noves. Al final, moltes de les coses que ara es consideren innovadores, com les metodologies actives, ja ho van inventar fa cent anys Montessori, Giner de los Ríos... La innovació és reprendre el que ja funcionava i veure com podem adaptar-ho a la societat actual.

P Quina opinió li mereix l’ús dels dispositius electrònics com a eina didàctica?

R També sóc un poc crític perquè a molts professors se’ls omple la boca dient que utilitzen les noves tecnologies i al final únicament es limiten a projectar en la pissarra digital el llibre de text, per tant no eres innovador, no estàs generant nous aprenentatges que no podries generar amb mitjans analògics. Utilitzar les noves tecnologies té sentit quan realment generem situacions diferents de les tradicionals, com per exemple connectar amb un altre col·legi a través d’una videoconferència. La innovació no ve determinada pel recurs tecnològic en si, sinó per l’ús que li donem.

P Amb els seus alumnes sol treballar l’autonomia i l’autoregulació. Com ho aconseguix amb una generació que cada vegada està més sobreprotegida i és més dependent?

R Realitze els meus estudis de doctorat sobre este tema. Plantege que caminem cap a les metodologies actives perquè sembla que és el que està demostrat que funciona i realment eixa és la innovació. A més, s’adapta millor als tipus d’aprenentatges que s’haurien de donar en l’aula i en la societat en general. El problema és que tots ho sabem però encara no està implantat en el context educatiu. I la pregunta que jo em faig és: per què encara no s’ha implantat si ja tenim molt clar que funciona? Per tant, propose una metodologia intermèdia, de transició entre els enfocaments més tradicionals i les metodologies actives. He descobert que tots els condicionants que es necessiten per a treballar amb les metodologies estan estretament relacionats amb l’autonomia. Si no eduquem als xiquets a ser independents, ens seguirem trobant a alumnes que realitzen la matrícula de la Universitat amb els seus pares o que són incapaços de fer determinades gestions per si sols.

P L’educació emocional o en valors és l’assignatura pendent del sistema educatiu?

R Crec que últimament està més de moda i s’està treballant prou en els centres, s’està treballant en la bona línia. És fonamental perquè condiciona el desenvolupament del procés educatiu i de l’aprenentatge. Pel que fa als valors, més que ensenyar-se cal transmetre’ls, predicar amb l’exemple.

P Quin consell els donaria als joves mestres que entren per primera vegada en una aula?

R No crec que siga ningú per a donar cap consell, ja que hi ha gent amb major experiència, però els diria que tracten d’aprendre moltíssim. On jo més he après és en classe. És igual quantes carreres tingues, són els xiquets els que t’ensenyen com actuar, fins a on arribar.

P Podria donar-nos alguna recepta educativa per a motivar els més menuts en l’hàbit lector?

R No existixen les receptes. Utilitze algunes estratègies, que em funcionen a mi, però poden no funcionar a altres. En el primer trimestre, els deixe la lectura lliure, els dic que porten a classe algun llibre, del tipus que vulguen (còmics, revistes...), i anem fent una xicoteta biblioteca i es fan recomanacions entre ells. També use el projecte Kuentalibros, que està en un canal d’internet, on fan recomanacions orals i és molt amé.

P Espanya sempre va a la cua de tots els informes de qualitat educativa. En què estem fallant?

R Els informes demostren que hi ha moltes diferències entre comunitats autònomes. Sembla que Castella i Lleó està a l’altura de Finlàndia i altres països capdavanters, però altres comunitats estan molt per baix. M’agradaria saber quins factors expliquen eixes diferències. Quant a en què estem fallant, crec que açò és un problema de tots: de les famílies, per sobreprotegir als xiquets; dels alumnes, que estan molt còmodes i no es molesten en ser autònoms; i dels professors, que a voltes ens equivoquem perquè actuem com a pares i els ho donem tot mastegat. També, l’Administració hauria de donar més formacions pràctiques i aplicades, no tan teòriques.

Compartir el artículo

stats