Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Claudia Soler: "La leucèmia m'ensenyà a valorar a la meua família i també a estimar-me"

Autora d' "El pañuelo Mágico de Claudia", un conte infantil positiu, basat en la seua experiència de superació d'una leucèmia

Claudia Soler, autora d´«El pañuelo mágico de Claudia».

Claudia Soler, autora d´«El pañuelo mágico de Claudia». Levante-emv

Quina és la idea principal d'este llibre?

Realment es basa en la meua història personal, en la meua pròpia experiència. Parle de la leucèmia i de la meua forma d'afrontar-la, però sempre enfocada des del punt de vista dels xiquets. Es tracta d'un conte infantil. Es desenvolupa des del moment en què em diagnostiquen la malaltia, i li succeïxen moltíssimes escenes que he viscut en primera persona. El final també és molt esperançador.

Tenint en compte que està inspirat en una història real, el títol es deu a algun esdeveniment especial?

Vaig decidir posar per títol El pañuelo mágico de Claudia perquè el meu mocador me´l va regalar el meu avi. Era molt especial i important per a mi, i em va donar molt de suport i optimisme de cara a la malaltia. Per açò, he volgut incloure-ho en la història. Les il·lustracions han sigut cuidades al detall, fins a tal punt que el mocador que apareix en la portada és exactament el mateix. De fet, està escanejat.

Quin objectiu perseguix?

La idea és parlar de la malaltia des d'un punt de vista positiu. De fet, allò que preval en la història és el color, el positivisme, l'alegria i el suport constant de la meua família. He volgut dirigir-ho cap als aspectes positius per a difondre optimisme i transmetre el clar missatge que la malaltia es pot superar, com he fet jo. Em van diagnosticar leucèmia als nou anys, ara mateix tinc 22, i ja fa sis anys que els metges em van donar l'alta definitiva.

Li ha resultat difícil traure el costat positiu d'una malaltia tan complicada?

No, perquè des de l'inici de la malaltia la meua família m'ha inculcat just el que jo vull transmetre als lectors. És obvi que la patologia té moments durs i difícils, perquè la realitat és eixa, però açò ja se sap, perquè no es pot negar que és una malaltia complicada. No obstant això, cal quedar-se sempre amb allò positiu, perquè ajuda molt a poder superar-la, i està bé vore les coses des d'eixa perspectiva.

Quins són els aspectes positius més destacats que ha aconseguit reunir?

En primer lloc, he aprés a valorar a la meua família i també a estimar-me. Haver patit esta malaltia m'ha servit per a tindre clar que res és impossible. Pot ser que hi haja obstacles en la vida, però tot es pot superar. A més, he perdut la por a la mort. Pense que és una cosa natural, encara que se sol vore com un tema tabú. La gent tendix a perdre l'esperança davant les dificultats, ja siga per por o per altres factors negatius, i açò és el que no cal permetre. Al final et convertixes en una persona més forta, i alhora positiva.

Des de la seua experiència, creu que este tipus d'històries poden ajudar d'alguna manera als xiquets i xiquetes que patixen la patologia?

Els xiquets han de saber el que tenen, però sempre tenint en compte que són xiquets. Per açò, cal saber dirigir-se a ells en un llenguatge correcte, però açò no vol dir que calga mentir-los en cap moment. En el meu cas, sempre vaig ser conscient del que tenia, perquè els meus pares van saber explicar-m'ho molt bé, i sense obviar l'edat que tenia en aquell moment. Per esta raó, en este llibre he volgut seguir l'exemple dels meus pares, i vaig decidir enfocar-ho d'una manera positiva. Crec que pot fer que els xiquets canvien el seu concepte de la malaltia. Tot té un costat positiu.

Es dirigix exclusivament als xiquets i les xiquetes?

No, està recomanat per a tots els públics. Però és cert que s'orienta d'una manera especial als xiquets i xiquetes i als familiars dels xicotets afectats per la leucèmia.

Com li va sorgir la idea de crear este conte?

Sóc estudiant d'Educació Infantil, i tot va sorgir a partir d'una activitat en la universitat. Consistia a escriure tres cartes, al llarg del curs, a un amic invisible. Al final d'estos treballs, allò que calia fer era regalar un conte que podíem crear nosaltres mateixos. Vaig decidir unir les tres cartes i fer el conte. D'açò fa un any aproximadament. La idea li va encantar a la professora, i va quedar tan impactada amb el missatge que em va animar a publicar la història.

Li agradaria seguir dedicant-se a l'escriptura?

És una cosa que no descarte en cap moment. Sempre m'ha apassionat escriure, i encara que ara mateix no tinc un altre projecte pendent, crec que en un futur podria animar-me a escriure un altre llibre. De fet, m'expresse molt millor escrivint que parlant.

Compartir el artículo

stats