Hui és festa per Aarón, Alejandro i Leire. L´arribada d´Isaac Estevan al Col·legi públic d´Educació Infantil i Primària (CEIP) Sant Roc de Silla, amb un gran sac a l´esquena ple de pilotes, raquetes i cons, els assegura tot un matí de diversió al gimnàs. Tal vegada per això tots els xiquets i xiquetes el saluden com si fóra el Pare Noel. Estaran corrent, botant, llançant la pilota amb la mà i el peu i jugant amb una raqueta mentre Isaac els grava en vídeo. Fins i tot, com les grans estreles de l´esport que veuen per la tele, els col·locaran un acceleròmetre durant tota una setmana per tal de mesurar quant es desplacen i la intensitat de la seua activitat física.
Estevan és professor del Departament de Didàctica de l´Expressió Corporal de la Facultat de Magisteri de la UV i membre del Grup d´Investigació de l´Activitat Física i Promoció de la Salut (Afips). És l´investigador principal d´un estudi internacional de la Universitat i la Deakin University of Australia que tracta d´entendre el paper de les habilitats motrius básiques (HMB) i la percepció de competència en eixes habilitats a l´hora de la participació en activitats físiques dels xiquets i xiquetes d´Infantil i Primària.
I Aarón, Alejandro i Leire són tres dels 170 xiquets i xiquetes d´entre 3 i 9 anys de quatre escoles públiques i concertades de València i Alacant als quals Isaac porta mesurant l´evolució de les seues HMB desde 2016 en una investigació finançada per la Universitat i el Ministeri d´Educació en la que també estan implicats els pares i mares de l´alumnat així com els seus i les seues mestres d´Educació Física.
La importància de ser i percebre
Estevan explica que el desenvolupament de la competència motriu durant la infantesa «té un impacte tant en l´adolescència com en la maduresa de les persones, que fa que siguen menys sedentàries i porten un estil de vida més saludable amb una major pràctica de l´activitat física». L´investigació què impulsa partix d´un nou model que destaca que en la millora de la competència motriu «no influïx solament com jo sóc, les meues habilitats motrius bàsiques, sinò també com jo em percep. És a dir la percepció que jo tinc de les meues habilitats motrius bàsiques», apunta el professor. Així, continua, «sí jo sóc bo en alguna destresa motriu i ho percep com a tal, sembla que eixos dos factors son positius i es complementen l´un a l´altre afavorint un estil de vida saludable mitjançant una major pràctica de l´activitat física».
«La novetat que nosaltres afegim a este model teòric- diu Estevan- és que hi ha una sèrie d´agents externs que inlfluïxen en la percepció que tenen els xiquets i xiquetes de les seues habilitats motrius bàsiques», com ara els pares i mares, els i les mestres, l´entorn en el què viuen i el biaix social que fa que tradicionalment s´oriente més als xiquets cap als esports col·lectius i a les xiquetes cap a esports individuals on prima la bellesa, com la gimnàstica.
D´acord a eixe model teòric recent, Isaac medix durant tres anys de forma objectiva les habilitats motius básiques de locomoció (córrer, botar...), de manipulació i control (llançaments i recepció de pilotes...) així com d´estabilitat (girs, tombarelles, equilibris...). També mesura, a través de qüestionaris, la percepció d´eixes habilitats dels xiquets i xiquetes que tenen els referents externs com són els pares i els docents.
Fins i tot, als menuts també els passa qüestionaris amb pictogrames ajustats als seu desenvolupament cognitiu. En ells apareix dibuixat un xiquet o una xiqueta fent la tasca motriu de forma correcta e incorrecta i el menut ha de senyalar el dibuix amb el què s´identifica.
Per a evitar l´efecte del desig social («ells volen que veges que ho fan tot bé», apunta Isaac), no se´ls pregunta si ho fan bé o mal. En cada pictograma hi ha una escala de quatre cercles que van des de Molt bé a No molt bé amb les posicions intermèdies Bastant bé o Algo bé.
Els primers resultats d´esta investigació de tres anys que conclourà en acabar este 2018 ja s´han publicat en Psychology of Sport and Exercise, una de les revistes científiques internacionals de major impacte en el camp de la psicologia de l´activitat física i l´esport. Baix el títol Who can best report on children´s motor competence: Parents, teachers, or the children themselves? (Qui pot informar millor sobre la capacitat motriu dels xiquets: els pares, els mestres o els mateixos xiquets?).
«El què estem observant és que els menuts no acaben de percebre´s tal com són, però les famílies i els mestres sí», detalla Estevan. I açò és clau, apunta, «perquè per a millorar la capacitat motriu del xiquet no és important sols que este tinga una percepció positiva de les seues habilitats motrius bàsiques, sinò que eixa percepció estiga també adaptada a la realitat».El perill de la sobrevaloració
Els menuts es sobrevaloren, percibint-se millors del què en realitat són», explica el professor. Esta sobrevaloració es contraproduent. El xiquet o xiqueta a l´hora de practicar el seu esport preferit i veure que no li exien les coses com vol, pot frustrar-se i acabant abandonant l´activitat física.
Si els referents externs com els pares i els mestres ajuden als xiquets a alinear la seua percepció de les seues HMB amb la realitat «i els motiven a fer esport, la condició física dels menuts va a millorar, repercutint en un augment de la competència motriu», conclou el professor.
Universitat i escola, una aliança de profit
El CEIP Sant Roc de Silla està molt satisfet de la seua col·laboració amb la Universitat de València (UV). El director del centre, Juan de Díos Cobo, resalta que permetre que els investigadors treballen en contextes educatius reals es una aliança profitosa tant per l´escola com per la UV. «Estem convençuts -assegura Cobo- que la investigació que lidera el professor Isaac Estevan, que està tenint molta repercusió internacional, a llarg termini beneficiarà la salut dels alumnes quan siguen majors al promoure en ells hàbits de vida saludables». Cada família participant rebrà un informe sobre les habilitats motrius bàsiques dels seus fills amb recomanacions per motivar-los a la pràctica esportiva. A més, el col·legi rebrà un informe global per tal de desenvolupar accions en benefici de tot l´alumnat.
El CEIP Sant Roc de Silla és una escola pionera en la introducció de la psicomotricitat vivencial en Educació Infantil. L'alumnat de tres a cinc anys durant hora i mitja a la setmana gaudeix de la Pràctica Psicomotriu Aucouturier en la que els xiquets i xiquetes aprenen a construir el seu pensament a través del moviment impulsat per les seues emocions.
