Els dofins de l'Oceanogràfic participen en un estudi pioner que estudi el sistema immunitari d´estos mamífers marins, en el qual treballen de forma conjunta la Fundació Oceanogràfic, la Universitat de València i el Centre de Recerca Príncep Felipe.
El funcionament del sistema immunitari i el desenvolupament de les defenses són processos, àmpliament coneguts en el cos humà, però no ho són tant en animals, i molt menys han sigut estudiats en dofins.
Anomenem sistema immunitari als mecanismes de defensa que posseïx l'organisme enfront de diverses afeccions i malalties. Diem per exemple, que estan les «defenses baixes» quan algú es refreda, o que s'està «immunodeprimit» si les malalties són recurrents. I no és per a menys. El sistema immunològic, format per diverses estructures i processos biològics, té la funció de protegir la salut enfront de contagis i, una vegada el patogen està dins del nostre organisme, de combatre-lo com més prompte millor per a restablir així l'equilibri intern.
Per això és important l'estudi realitzat per Mar Felipo, estudiant de doctorat de la Universitat de València, que està dirigit per Consuelo Rubio Guerri de la Fundació Oceanogràfic, Enrique O'Connor de la Universitat de València i Alicia Martínez del Centre de Recerca Príncep Felipe.
Seguint el mètode de recerca s'han pres mostres sanguínies de tots els dofins de l'Oceanogràfic de València, per a conèixer mitjançant citometria de flux (una tècnica per a quantificar cèl·lules), com funcionen les seues defenses mitjançant dos mètodes: la capacitat de fagocitosi i l'activació de les plaquetes.
En la primera tècnica, s'estudia com les cèl·lules que formen part del sistema immunitari i que es diuen fagòcits, ingerixen i destruïxen el patogen, evitant així que colonitze la resta del cos.
Amb la segona tècnica, que consistix en provocar l'activació de les plaquetes, s'analitza la resposta de les plaquetes davant del calci, per a comprovar que són capaces d´activar-se correctament. Estes cèl·lules són, entre altres coses, les responsables de la coagulació sanguínia en animals i humans.
Mesurar estos paràmetres en animals sans, ajuda a previndre i permet anticipar-se al període de malaltia. És la millor manera de substituir la medicina curativa per la medicina preventiva.
