Hi ha malsons que traspassen el món del subconscient i un dia es convertixen en realitat. El segle XX Europa va ser l´escenari d´un dels períodes més foscos de la Història universal, en els quals la maldat humana va creuar fronteres pràcticament desconegudes fins aleshores, almenys en eixa magnitud. La Guerra Civil i la repressió del general Franco, el règim nazi liderat per Adolf Hitler i la II Guerra Mundial causaren milions de morts i marcaren a diverses generacions, que van prometre treballar perquè la barbàrie no es repetira mai més.
Ara, més de 80 anys després, el professorat explica als estudiants què va passar amb el feixisme a Europa i quines conseqüències tingué. Per a aprendre bé la lliçó, 35 estudiants valencians viatgen esta setmana fins al camp de concentració de Mauthausen-Gusen (Àustria). Aniran de la mà de l'Amical de Mauthausen, que des de 2005 convida a un grup d´adolescents a retre homenatge a les víctimes republicanes i a commemorar l´alliberament del camp, el 5 de maig de 1945. Ahí acabaren un total de 9.328 espanyols exiliats que foren apressats per l´exèrcit nazi a França, durant la II Guerra Mundial. D´estos, 630 eren valencians: 424 foren assassinats i 206 sobrevisqueren. Actualment només viu un: Paco Aura, d´Alcoi, que enguany fa 100 anys.
Els estudiants, que viatjaran el dijous i tornaran el dilluns, tenen 16 i 17 anys i cursen 1r de Batxillerat als IES Joan Fuster de Bellreguard, Enric Valor de Pego, Els Ports de Morella, el de Turís i el Doctor Simarro de Xàtiva, a més del de l´Hoya de Buñol. Adrián Blas Mínguez, el coordinador en la Comunitat Valenciana de l´Amical de Mauthausen, destaca que la gran majoria són dones, perquè sempre mostren «més interés» i que també visitaran el Castell d´Hartheim, els camps d´Ebensee i Gusen, la ciutat de Liriz i la casa d´Anna Pointher.
La sensibilitat de Buñol
De l´IES Hoya de Buñol viatgen Elisa, Carla, Mireia, Laura, Martina i Judit que han preparat una excepcional representació teatral, en la qual mostren una detenció i una deportació, tot acompanyat per la música que també interpreten elles, amb un tercet de vent-fusta.
Les joves asseguren que el viatge ha sigut una «oportunitat per a estudiar a fons» estos fets. El que més els ha cridat l´atenció és, segons afirmen, «l´abast de la repressió, perquè no només la patiren els jueus, també els republicans espanyols, els gitanos...».
«L´objectiu era apartar-nos de la visió tradicional històrica i sensibilitzar-nos, i la millor forma de fer-ho és a través de l´art», explica la professora d´Història Begoña Pilán, que les acompanyarà. La també docent Beatriz Sagesse considera que les xiques han «arribat a una essència, a coexistir amb eixes persones, i eixe és un dels fonaments de la història, no quedar-se amb les dades pures i dures».
«Ens digueren que no volien un treball convencional i que teníem total llibertat, per això ens hem implicat tant», afirmen les joves que volen, sobretot, que el missatge de llibertat i pau arribe, per això només parlen al final de l´obra i ho fan en diversos idiomes.
A este centre, la possibilitat de participar en el viatge es va obrir per primera vegada a tot l´alumnat de 1r de Batxillerat, no només a qui cursa Història Contemporània. L´institut organitzà un concurs i les guanyadores que viatjaran es van triar en un acte públic.
«Treballaren un total de 30 alumnes amb diferents temes i va estar molt competit», detalla el director, Gabriel Corachán. Explica que és «una gran oportunitat educativa per a l´alumnat» perquè «qualsevol manera que se´ns ocòrrega per a estudiar i aprendre és menys potent que la possibilitat de tindre un contacte directe... és un al·licient que supera qualsevol altra acció».
Els «cinc» de Pego
Joan Morell és un dels professors d´Història de l´IES Enric Valor de Pego. En este centre, el grup de nou xiques que van a Mauthausen ha treballat amb fons històrics documentals i amb internet, per a reconstruir la vida dels veïns de Pego que acabaren empresonats pels nazis. «Partim de la hipòtesi de la cançó ´Tres de Pego´, de la Gossa Sorda», explica el professor.
La finalitat principal de la recerca «és fer un acte de memòria, recuperar el nom i reconstruir la vida de persones normals del poble a les quals el destí les portà allà», a més de «despertar la curiositat per investigar», apunta Morell.
El principal problema ha sigut que les víctimes «eren jornalers, obrers... gent humil i poc famosa que no generà molta informació», afirma el docent. Malgrat això, rebuscant en l'Arxiu de Pego i altres internacionals amb els quals contactaren, les joves han descobert que foren cinc els veïns que acabaren en Àustria, no tres. Per això, el grup de música Reacció, integrat per alumnes del centre, ha fet una nova versió de la coneguda cançó, que es pot vore a YouTube i, una vegada finalitzada la investigació, el grup espera fer una recopilació amb les dades.
Però no només això, la composició del zyclon B (el gas amb el qual el règim nazi assassinava), els experiments mèdics o les reflexions de la filòsofa Hannah Arendt s´han estudiat en assignatures com Física i Química, Biologia o Filosofia.
Xàtiva: Història «real i viva»
Francesca Ballester impartix Valencià a l´IES Doctor Lluís Simarro de Xàtiva, que participa en el viatge de l´Amical de Mauthausen per tercer any. Ella ho considera important perquè «es veu molt la Restauració i el segle XIX, però el segle XX no s´estudia bé, només a 2n de Batxillerat, quasi quan ja se´n van els alumnes».
A través de qüestionaris i diverses activitats (cinefòrums, xarrades, visita a les foses de Paterna...), el professorat va detectar un grup de set estudiants amb grans inquietuds. Des del centre estan interessants en què els adolescents entenguen que, a més de ser «un tema molt teòric, és real». «Quan viatgen amb la gent de l´Amical coneixen a familiars i parlen amb ells, és la Història real i viva», destaca Ballester.
Música des de Morella
A l´IES Els Ports les assignatures de Filosofia, Història, Castellà, Religió i Orientació Pedadògica han treballat el nazisme a través de llibres, pel·lícules, debats, treballs cooperatius... i cinc alumnes interpretaran a Mauthausen una peça musical d´Antonio Martí, en un acte que el professor Rafa Pérez ja avança que serà «molt emocionant». En la seua opinió, els adolescents tenen un «coneixement massa general» del règim nazi. Per això, en Valors Ètics explica com una societat parlamentària arribà a convertir-se en totalitària i quins mecanismes es van emprar «per a anul·lar a les persones, primer psicològicament».
Adrián Blas Mínguez, de l´Amical de Mauthausen, assegura que «és lògic que els estudiants participen» si es vol que no s´obliden els assassinats als camps. Demana que la Memòria Històrica estiga present als centres educatius «i es parle del camí que van recórrer» els espanyols fins a acabar deportats.
Per a Mínguez, la convivència dels joves amb les famílies de l'Amical «és extraordinària» durant el viatge, amb un alumnat que té «molt d´interés i molt bon comportament». Tanmateix, destaca la qualitat dels treballs que preparen, que altres anys han anat «des d´una cançó de rap fins a un ballet».
Enguany, a més, per primera vegada un president autonòmic participarà en l´homenatge central a les víctimes. Ximo Puig acompanyarà als participants espanyols, junt amb alcaldes i polítics de Macastre, Buñol, Pego, Xàtiva, Morella, Turís i Bellreguard. El president intervindrà a l´acte central.
