Docent Creador del Mètode Paec. Professor d´Història a Secundària i d´Antropologia social i cultural a la Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED), Juan Carlos Reyes (València, 1975) ha creat una nova metodologia que posa l´Educació «en moviment» i acaba amb la «dictadura» a les aules. Entre altres coses, anima als docents a canviar de rol i a deixar a l´alumnat debatre a l´aire lliure i passejant. Agraïx el suport de l´IES Font de Sant Lluís de València, el Cefire de la ciutat i la UNED.
Com és la metodologia que ha creat i que aplica a classe?
El Mètode PAEC (o també MPAEC o Mètode Peripatètic Adaptat a l’Educació Contemporània) és fàcilment adaptable però té tres parts fixes que fan que funcione: eixim fora de l’aula, que ja és una motivació perquè molts alumnes la consideren una presó; treballem de forma cooperativa per grups, el que canvia la monotonia d’un professor per cinc veus amb la mateixa edat i que ho poden explicar d’una manera molt més senzilla, perquè els professors de tant repetir ho veiem tot obvi; i la tercera part de la metodologia, que és la més cridanera, és que estem en moviment. Està demostrat que en moviment la conversa és més distesa i és més fàcil raonar i aportar idees i el temps sembla que passa més ràpid. L’objectiu és que sempre es realitzen les tres coses, si no és possible es procura que almenys la classe siga fóra de l’aula i en grups, i que hi haja una periodicitat.
Es pot dir que combina elements innovadors amb la filosofia aristotèlica?
No està realment inspirat en el mètode peripatètic d’Aristòtil, però em vaig adonar que els professors de Filosofia eren els primers a entendre’m quan explicava el projecte i per això vaig decidir adoptar el nom. Allò fonamental és la interacció oral i que l’alumnat es menege en grups passejant d’una forma tranquil·la, perquè no és un esport. Al principi jo no era partidari d’utilitzar dispositius mòbils, però últimament els he introduït perquè consulten dades i sí que funciona. També he emprat jocs de rol per a explicar l’Edat Mitjana.
Quins són els resultats que ha comprovat amb el mètode PAEC?
Vaig idear PAEC en 2008 i ho vaig aplicar per primera vegada en 2009. Treballava a un centre amb molt d’absentisme, estudiants immigrants que no parlaven ni valencià ni castellà i diferents problemes. Vaig vore que les notes milloraven i que la gent estava contenta, i alguns companys m’animaren a fer estudis amb dades per a difondre-ho. Diferents professors també van comprovar que el nombre d’aprovats augmenta prou i les notes més de dos punts de mitja a l’examen tradicional. Però més que això, em quede amb la sensació de diversió de l’alumnat... No estem obligant-los, hem aconseguit que el premi siga el nostre objectiu. Sobretot també ajuda molt a la integració, a sentir-se un grup, i això evita el bullying. Els resultats es publicaren en una revista científica i en un congrés internacional. La satisfacció de l’alumnat és pràcticament del 100 % i vaig descobrir que es pot aplicar a speaking, a assignatures de ciències... no només a Socials.
Per tant, també millora l’ambient a classe, no?
El que m’interessa més que les notes, que també són importants, són els detalls: una alumna amb Adaptació Curricular Individual (ACI) em va dir que per primera vegada es sentia integrada; o un alumne dels que no són roïns però estan perduts, em va dir que començava a entendre... això ho és tot, és molt motivador. Amb PAEC, els alumnes amb altes capacitats expliquen, els que tenen més dificultats tenen quatre professors, i els intermedis, que en el sistema tradicional es perdrien, estan més actius. Tots tenen més estímuls.
Es tendix massa a «etiquetar» a l’alumnat?
Normalment en totes les classes hi ha un grup d’alumnes d’altes capacitats o similars, que són els que tothom vol tindre, però després no sabem treballar amb ells, només els donem faena extra; altres estan perduts i es convertixen en disruptius perquè preferixen ser els roïns als tontos; i enmig està la majoria de l’alumnat. Amb PAEC motives a tots i els traus de l’aula, que és l’element que els coacciona. A més, és un punt de vista nou: hem de canviar el rol tradicional de professor-alumne, som un company més amb un coneixement major i per això els orientem.
En què cursos ho aplica?
És molt transversal, es pot utilitzar des de Primària fins a postgrau i és fàcilment adaptable a qualsevol matèria i qualsevol realitat social. Jo ho aplique a ESO, a Batxillerat, i a un grup d’Antropologia social i cultural a la UNED. La idea és que s’expandisca i que es prove, aprofitar el coneixement de tots per a ajudar-nos. Amb l’experiència d’estos anys, PAEC també ha anat millorant-se. És una metodologia democràtica i participativa, si els alumnes decidixen, la transformació perdura en el temps.
Com és una classe amb PAEC?
Per a un professor que comença el millor és una classe de consolidació de continguts. Cinc alumnes seleccionats per nota trien a la resta, allò ideal són grups d’entre tres i cinc persones. Després els introduïm el tema i la curiositat i els preguntem si volen provar PAEC. També es pot fer com una classe inversa (estudiar a casa i a classe fer els «deures» amb PAEC) o simplement debatre. L’alumnat no està preparat per a l’oralitat i a la vida real no tenen ferramentes... Tampoc oblidem les parts escrites, perquè en cada grup es fa una acta.
I mentre es debat en grup, què fa el professorat? Intervé?
Passar entre els alumnes i agafar notes. A vegades dinamitzes el grup -que és el nou rol del professor-, reconduïxes la conversa, en algun moment els pots agrupar i donar-los indicacions o una classe magistral... Els primers minuts potser no saben què dir, però després la conversa fluïx i el que s’ha de fer és acotar. A vegades parlen d’altres coses, però també ens interessa, perquè s’agrupa gent que normalment no s’ajuntaria, i així es coneixen. Si no hi ha temps per a terminar la sessió, ho fan fora de classe. Hem trobat a grups fent PAEC al pati o en hores lliures.
