Joaquín Pascual (Aiora, 1964) és mestre als CEIP San Fernando i José Serna d'Albacete i ensenya Música des de fa més de 25 anys. Este musicòleg, compositor i músic pretén capgirar les classes amb la proposta didàctica «La Música i jo», que ha ideat i que està disponible en valencià i castellà. Els llibres són colorits i estan plens de projectes per a tot el centre. A més, l'alumnat i el professorat compten amb una web i una biblioteca digital.
En quina situació es troba la música en les aules? Com sorgix la idea de crear «La Música i jo»?
És una iniciativa personal que pretén ordenar i estructurar el material i tot el que jo portava fent amb els xiquets i les xiquetes durant uns 20 anys. Sempre he treballat per projectes i he intentat que siguen innovadors i molt suggerents a nivell creatiu. Decidisc crear una estructura de treball dinàmica i divertida, i que a la vegada tinga ordre i siga coherent amb la legislació.
El definix com un projecte tecnològic i dinàmic pensat per a l'alumnat del segle XXI. Es troba a faltar açò a les aules?
Jo ho trobava a faltar, però no sé fins a quin nivell també li passa a la resta de companys. Qualsevol iniciativa que fomente apropar l'educació a les noves tecnologies, a l'escolta, a saber apreciar el que escolten a les plataformes digitals... sempre és interessant.
Què oferix la seua proposta didàctica?
Per a mi el més important és el treball per projectes, que involucra a tots els xiquets i xiquetes del centre a la vegada, el què permet generar experiències compartides entre tots i desenvolupar un treball cooperatiu. Quan acaba un projecte i s'inicia un nou hi ha un impuls i es perd la sensació de monotonia. Es valora moltíssim l'activitat, el dinamisme, la cooperació, les experiències compartides, les vivències... enfront dels coneixements adquirits. A més, s'oferix a l'alumne una plataforma educativa musical d'acord amb allò que li agrada i amb totes les tecnologies amb què està creixent.
Parla de dinamisme, d'un clima alegre... hem fet de la Música una cosa avorrida?
Crec que sí. Hem de fer que la classe de Música siga especialment divertida, integradora, cooperativa i en la qual tots els xiquets, independentment de la seua capacitat cognitiva i d'aprenentatge, troben un espai en què expressar-se. Si això, d'alguna manera s'ha perdut, s'ha de recuperar. En el meu cas, el projecte em reactivà des del punt de vista de la didàctica. Cada professor ha de valorar-ho.
En el material hi ha retallables, s'explica com fer experiments... això es pot fer a Música?
La música és l'ànima del projecte, però al seu voltant s'aprenen moltes coses. Per exemple, hi ha un projecte basat en la música xina en el qual també es parla de la muralla, el drac... intentem apropar-nos a les funcions de la música en les diferents cultures i ho lliguem a la iconografia, espais, llocs... altres aspectes molt bonics relacionats sobretot amb l'Art. Hi ha retallables, arquitectura, pintors com Kandinsky, el museu Guggenheim...
És com un viatge a través del temps i de les cultures...
Sí, m'encanta aproximar-me als usos de la música en les diferents comunitats del món i als significats que té. És important que els xiquets entenguen i valoren estos elements.
També es treballen les emocions i els sentiments?
Hi ha un projecte anomenat «La música i els sentiments» que explica com és possible que la música ens faça sentir certes coses en certes situacions. La sensibilització musical és un dels factors importants a treballar a nivell educatiu.
Ja s'aplica el projecte? Quins resultats té?
A Castella-La Manxa són molt bons. És un projecte independent, d'un grup de persones molt menut: hem tingut la sort de comptar amb la il·lustradora Ana Cuevas; hi ha dos xics treballant en l'entorn web; Jordi Sapena és el coordinador a la C. Valenciana; i la gent que ha col·laborat -el conservatori d'Albacete, les escoles de dansa, les aules corals de xiquets...- ho han fet amb moltes ganes.
Hi ha diferències entre el currículum de Música de la C. Valenciana i el de Castella-La Manxa?
Els continguts són traslladables sense modificar el projecte, perquè els currículums són prou pareguts: el de la C. Valenciana és més exacte i específic per a cada nivell que el de Castella-La Manxa, però les competències bàsiques són les mateixes. Hi ha més punts en comú que diferències.
I la cultura pròpia s'estudia?
A l'edició valenciana estan representades totes les províncies, hi ha cançons infantils ( La xata merenguera...) i d'èpoques de l'any en tots els projectes i també danses, balls, sons ambientals (com els de l'Albufera), gastronomia (all i pebre, mona de pasqua...), llegendes i contes (com Les set cabretes i el llop)... Hem col·laborat amb Carles Dénia, Dani Miquel i gent vinculada a la cultura perquè ens assessoren.
A un dels llibres apareix Michael Jackson. No és habitual, però per als infants ja no és una figura coneguda...
Pots trobar des de The Jackson 5 fins a Schombert, Oliver Messiaen, Clara Schumann... Per a ells, Michael Jackson ja és música clàssica. El projecte en el qual es balla el moonwalk és tot un èxit i l'any que ve segurament incloguem a Madonna, perquè volem que hi haja dones. Enguany, a la web hem començat un projecte de música i cinema i el pròxim curs ja s'inclourà als llibres. La idea és renovar sempre i moltes vegades és gràcies a les aportacions del professorat a través del foro de la web, on hi ha tot el necessari: una plataforma d'avaluació, projectes, jocs musicals, guies didàctiques i una biblioteca a la qual l'alumnat també té accés.
I què passa quan «Elvis» entra a una classe?
(Riu) Al bloc tenim el vídeo d'un professor que per a fer el projecte d'Elvis Presley va entrar a la seua classe disfressat. Em va semblar increïble, perquè té iniciativa però el projecte també li permet fer-ho. Amb una base en què recolzar-te pots tindre moments caòtics com este, on tota la classe balla, però amb control. A més, ens hem inventat el programa «DO RE FU» on col·laboren còmics coneguts i els centres ens envien vídeos.
