Un gest tan quotidià com comprar fruita i verdura amaga darrere un llarg recorregut que, malgrat semblar evident, és desconegut per a molts xiquets i xiquetes valencians, fins al punt que alguns menors pensen que estos aliments es generen als supermercats.

Per a descobrir la realitat rural i un món tan valencià com el de l´agricultura, alguns centres educatius tenen un hort escolar a les seues instal·lacions que, fonamentalment, és cuidat per l´alumnat. És el cas del CEIP Pablo Neruda de València, que al seu pati compta amb un bancal on els escolars de 5é de Primària cultiven fruites i verdures durant tot el curs escolar.

L´escola del barri de Malilla és una de les primeres que tingué un hort junt amb Sembra en Saó, una associació que des de 2005 treballa la vessant formativa i educativa de l'agricultura ecològica, i que este curs desenvolupa la seua tasca a una quinzena de centres educatius.

Quan s'inicià el taller, el Pablo Neruda no tenia terra, per això fou necessari crear un hort, explica Paco Morcillo, membre de Sembra en Saó. «Construírem l´hort des de zero, fent un mur amb blocs de formigó i portàrem camions de terra. Fou un procés bonic en què va participar tot el centre», recorda Morcillo. Altres centres que no compten amb terra, detalla, tenen un hort urbà fora del centre, on l´alumnat es desplaça periòdicament.

Es tracta d´una activitat «molt pràctica i que motiva molt», apunten des de Sembra en Saó. En açò també coincidix Marta Montero, una de les tutores de 5é, que assegura que «cada vegada que toca baixar a l´hort, els xiquets i xiquetes estan supercontents». «Sempre que treballen en grup, en un aprenentatge cooperatiu, i ixen de classe i de la rutina del dia a dia, es motiven molt», indica la professora.

L'hort permet a l´alumnat conéixer «la realitat de la vida, perquè aprenen a plantar, cuidar la natura... Al principi no sabien què anaven a fer amb la terra, però ara han aprés que poden fer moltes més coses de les quals pensaven, ja no solament plantar aliments, vore com creixen i collir, sinó també que cal regar les plantes, saber on es pot xafar o no...», diu la mestra.

Per als alumnes Ismael Raja i Carles Vivas el més interessant és «viure l´experiència de plantar amb les nostres mans» i a Jaume Serrano li agrada molt «veure com creixen les plantes». Per la seua part, Jade Tárraga destaca que s´ha emportat a casa «fruites i verdures gratis i sense insecticides».

La monitora de l´activitat en el Pablo Neruda és Blanca Marqués, integrant de Sembra en Saó que es desplaça al centre una vegada a la setmana per coordinar les activitats i guiar el treball en el camp, però sempre són els escolars els que treballen i cultiven la terra.

Un ecosistema viu i variat

A esta escola, l´hort el cuiden els tres grups de 5é de Primària durant les vesprades dels dimarts. Així, cada classe es dividix en dos i fa dues sessions de 45 minuts. Levante-EMV acompanya al grup de 5é C a collir les verdures que ja es poden menjar: creïlles, tomaquetes cherry, cebes, alls porro... Com explica Paco Morcillo, acostumen a plantar moltes varietats, ja que el temps a València acompanya. Així, este curs també han tingut encisams, remolatxa, faves, carlotes... i flors com gira-sols i malva-roses.

«Els parlem de la importància de tindre un hort divers, amb moltes plantes diferents», indica Morcillo. «A més, els diguem perquè són importants els insectes i conscienciem als xiquets de què tenen el seu paper en l´ecosistema i per això no cal matar-los», recorda. Per exemple, els escolars afirmen que en estos mesos han trobat per les plantes tisoretes, marietes, llombrics, escarabats...

A més d´esta biodiversitat que descobrixen els escolars, baixar una vegada a la setmana a l´hort del pati és una bona manera per a explicar la reproducció de les plantes, les parts que conformen una flor, la pol·linització i les abelles, els tubercles, la matèria orgànica i el compost... però també, més enllà de les Ciències Naturals, es pot explicar el càlcul d´àrees de Matemàtiques, per exemple.

A més, Sembra en Saó també comunica a l´equip docent de l´escola els continguts que treballaran a l´hort, perquè es puguen donar a classe. «Quan després veiem el temari amb el llibre, l´alumnat ja sap de què estem parlant», afirma Marqués.

Ja quasi a final de curs, els xiquets i les xiquetes de 5é C -que mostren moltes inquietuds i són molt espavilats- presumixen de coneixements agrícoles. «Vam partir una creïlla per la meitat, la vam soterrar i d´ahí van eixir arrels i més creïlles quatre mesos després», detallen. A més, també els sembla curiós que algunes de les verdures que cullen són «rares»: «una carlota va créixer amb una pedra enmig i semblava que tenia potes», relata Iker Aparicio mentre tots riuen.