No hi ha millor manera per a empatitzar i conéixer els sentiments i les vivències d´altres persones que posar-se en la seua pell. Això és el que van pensar a l'IES Ravatxol de València, on han creat l´obra de teatre «Aporofòbia», amb un fort component de temàtica social. Les arts dramàtiques han servit a l´alumnat per aprendre, junt amb el seu professorat, què és l´aporofòbia i l´homofòbia i quines conseqüències tenen per a les persones que les patixen. Però esta no és una obra de teatre a l´ús, com tantes que es representen estos dies als centres educatius valencians i que servixen per a concloure el curs escolar, esta és diferent perquè combina el teatre amb les noves tecnologies a través de la inclusió de dos robots. A més, també està present la comunicació audiovisual, ja que durant els diferents actes es projecten diversos vídeos, i la dansa i el cant. Per tot, des del centre asseguren que es tracta d´ una «tragicomèdia en 3D».
Com explica Josep Lluís Peris, el director d´este institut de la pedania Castellar-Oliveral, «Aporofòbia» és el final del projecte Turing Multilink (Projecte Teatral i d´Ús de la Robòtica Aplicada a la Igualtat i les Novetats de Gestió Multilingüística), una innovació educativa que va començar fa dos anys. «Volem fomentar una sèrie de valors en tot el centre des de la interdisciplinarietat i d´una forma transversal», apunta Peris.
Tant l'escenografia, el guió, la representació... «tot és material de la casa, tot ho han fet els alumnes i el professorat des de zero», indica. Miguel Àngel Sardà és professor de Filosofia i el director escènic i autor de l´obra que critica la intolerància d´alguns joves, l´adicció a l´alcohol i les retallades a l´educació universitària, que generen grans desigualtats i que faran que els estudiants competisquen per una beca.
«L'obra té tres actes d´una estructura similar. Comença amb un vídeo d´uns informatius amb diverses notícies. En una s´explica que un grup d´estudiants de 2n de Batxillerat se´n va de 'turisme de borratxera' a Mallorca; una altra, és un canvi en les proves a la universitat; i la tercera és sobre uns robots de la mateixa espècie que han sigut rebutjats per la comunitat pel seu amor, però que han fet un estudi que ha sigut premiat», desgrana.
A més dels robots, que apareixen en una de les parts de l´obra com si foren uns intèrprets més, al teatre l´alumnat es dividix entre dues fraternitats universitàries: les «pijota», de classe alta i adinerada; i els «èpsilon», els frikis. Entre altres coses, representen una festa que acaba amb un balconing i un xic ferit que es queda en cadira de rodes. Al final, els dos bàndols es reconcilien i els robots, amb la seua investigació, aconseguixen curar al jove .
«Li hem donat forma a tot en Informàtica, Valencià, Plàstica, Valors Ètics... tot amb alumnat voluntari i assajant en el nostre temps lliure», apunta el professor. A este projecte d´innovació participen un total de 25 estudiants de 3r i 4t d´ESO, que han hagut de treballar l´edició de vídeo, la robòtica, el teatre, les arts plàstiques i visuals? i integrar-ho tot en l´obra. El passat 7 de juny representaren el resultat final en la Sala Horta, en dues dues sessions a les quals assistiren més de 600 persones en total.
Maria José Codina, professora de Filosofia i coordinadora d´Igualtat del centre i també del projecte, explica que els encarregats del disseny han sigut els estudiants del Programa de Millora i Aprenentatge i Rendiment (PMAR) i el de Programa de Reforç per a 4t d´ESO (PR4).
En quant al contingut, detalla Codina, «s´han inclós els estereotips, el patriarcat i els rols de gènere, i de manera molt nuclear la qüestió de l´homofòbia i l´aporofòbia». Segons explica, estos dos últims eren les principals causes de bullying que hi ha a l´institut. Sardà, per la seua part, constata que «Aporofòbia» ha fet a l´alumnat «reflexionar» perquè en els papers «s´han vist reflectits en les seues actituds i interaccions». «No t´ho esperes, però al final veus que la forma de tractar-se és més respectuosa i colaborativa», assegura sobre el canvi d´actitud que ha vist en els joves.
Ganes de pujar a l´escenari
«Els xics i les xiques estan desvanits del que han fet, i no paren de preguntar si tindran més oportunitats per a representar-ho, perquè dues actuacions se´ls queden curtes», reconeix el director de l´obra. A més de conscienciar, el professor de Filosofia explica que el teatre «ha pujat l´autoestima a molts estudiants perquè han tingut l´oportunitat de fer coses que el currículum habitual no permet o considera».
De fet, ha sigut tant l´interés suscitat al centre, que l´alumnat -inclús d´altres classes-, pregunten què faran el pròxim curs i altres grups ja han manifestat que volen fer iniciatives semblants.
Amparo Alarcón participa en l´obra i fa el paper d´una friki borratxa. Assegura que el que més li agrada és «el guió i la confiança que hem agafat tots», mentre que el seu company, Mateu Ferrer, assegura que ha sigut una experiència «molt xula» que li ha «marcat molt». «Hi ha molta companyonia i hem hagut d´ajudar-nos tots perquè isca endavant», afirma. Nicole Jaya, per la seua part, reconeix que abans d´actuar estava molt nerviosa, «però al final va eixir bé i fou molt agradable».
Després de dos cursos, el teatre ha fet la seua funció i joves com Anna Lagarda tenen clar el missatge: «Este institut representa uns valors diferents; no som homòfobs ni discriminem per motius econòmics».
