Una xicoteta història de Villanueva de Castellón ha recorregut 2.531 km i encara li queden altres 7.174 km més. Una notícia apareguda als mitjans de comunicació, que informava sobre la troballa d´armes de la Guerra Civil a una casa d´este poble de la Ribera Alta, ha inspirat als alumnes del Col·legi Hernández a fer un curt sobre memòria històrica. L´obra, de 10 minuts de durada, es presentarà a Glasgow (Escòcia) en novembre i ha sigut selecionada per a projectar-se també a l'Havana (Cuba).
Alumnat que actualment cursa 1r d´ESO, professorat i famílies s´han endinsat en esta aventura gràcies a un projecte Erasmus+ KA219, que s´ha desenvolupat en dos cursos junt amb la Pollokshields Primary School, de Glasgow, i que va donar l´oportunitat de viatjar als 25 alumnes de la classe, el que no és gens habitual.
El centre, un concertat amb el 20 % d´alumnat de compensatòria, va decidir emprar este Erasmus+ per a estudiar i reflexionar sobre el fenomen migratori. «Vam pensar que un dels motius per emigrar podrien ser les guerres, però consideràrem que encara no és moment per parlar de Síria i per això vam pensar en la Guerra Civil», explica Mariola Hernández, directora del col·legi.
Així, al projecte «Our lives, our stories» d´una banda, els xiquets i les xiquetes de 1r d'ESO idearen, gravaren i muntaren un curtmetratge en homenatge als brigadistes internacionals que defensaren la democràcia a Espanya; i, d´altra banda, cadascú va fer un llibre amb una investigació sobre la història de la seua família, una activitat que es va fer a tots els nivells. Així, a classe van poder conéixer històries com la d´Alexandra Matvyeyeva, que explica que son pare va emigrar d´Ucraïna primer i que després ho feu tota la família, quan ella era menuda i tenia un germà encara més xicotet.
En el cas d'Iraida Barajas, són els seus iaios i tios els qui decidiren emigrar. «Se´n van anar per motius econòmics, els vaig trobar molt a faltar durant uns anys i tenia por per ells, però este estiu ja han tornat definitivament», afirma contenta.
Dins d´este Erasmus+, els escolars junt amb el seu professorat també han preparat actuacions d´acrosport i cinc representacions teatrals, entre altres tasques que desenvoluparen abans de viatjar a Escòcia, el passat maig. «Són oportunitats que en un poble menut no tindríem si no fóra per l´Erasmus+, i ens agrada que els alumnes de Primària tinguen estes experiències, perquè els preparen per a poder viure després un Erasmus+ en Secundària o a la universitat. Els donem la idea que, cal treballar-se-les, però les oportunitats estan», destaca.
10 anys oberts a l'exterior
El centre ja du una dècada de projectes de mobilitat europea amb participants d´un munt de països. Començaren en 2009, amb el Portfolio Europeu de les Llengües, d´on va sorgir el primer curt. Després, van fer un seminari a Alemanya i dos projectes Comenius, dels quals coordinaren un amb centres de set països.
Més tard, feren un salt a l'Erasmus+. Ara han finalitzat «Laboratoris d´Humanitat» en Secundària, tenen en marxa «Our lives, our stories», i acaben de rebre la notícia que els han aprovat un nou projecte, ja que a l´Hernàndez no paren: «serà sobre Patrimoni cultural i inclusió social, amb un centre d´Escòcia i començarem a treballar d´ací dues setmanes», asseguren.
Entre mans també tenen una formació del professorat sobre noves metodologies i tractament d´alumnat amb autisme i asperger; i prompte impartiran docència, ja que per primera vegada donaran classes de Castellà a Glasgow.
«Intentem sempre treballar amb països com Romania, perquè tenim molt d´alumnat romanés. Gràcies a açò hem sabut que les famílies al principi no s´acostaven molt al centre perquè allí escola i pares estan molt separats i no van si no els criden», relata la directora. També han tingut socis de Polònia, Itàlia i República Txeca, entre altres.
A més, també destaca que l´Erasmus+ servix perquè el professorat «s´acostume al fet que vinga gent, a que entre a les aules, a treballar tots junts....». En l´alumnat, la convivència amb l´altra comunitat educativa ha provocat «un canvi cap a la tolerància envers altres cultures, en no jutjar mai a ningú... els veus a tots en el pati jugant perfectament», comenta Hernández.
La mestra d'Anglés, Sarai Vicente, afegix que gràcies a estos viatges els escolars «descobrixen que saben molt més anglés del que pensen, el que els motiva a aprendre més, ja que veuen que la llengua té una utilitat i els servix per a conéixer gent».
Un gran tàndem
La connexió amb el Pollokshields, una escola amb la gran majoria d´alumnat musulmà d´origen pakistanés, és total. Una bona mostra és que els escocesos ja diuen als mestres valencians que volen jugar a pilota. «Quan vénen només volen jugar al futbol i gaudir del temps a l´aire lliure, però a mi el que més m´emociona és que també ens demanen jugar a pilota valenciana», afirma la directora. «Jo crec que fins i tot ells han trobat més connexió amb nosaltres, que dins d´Escòcia. Per exemple, vam organitzar un taller de volar catxirulos, per ensenyar-los una cosa molt nostra, i resulta que a Pakistan també és molt típic», relata. Així, el col·legi riberenc és un clar exemple del significat del terme «glocal» (global i local), ja que traspassa fronteres sense oblidar les arrels, que sempre exporta allà on va.
L´alumna Selma Della explica que els companys escocesos al principi eren «molt vergonyosos», però de seguida «ens acolliren i ho passàrem molt bé». Tanmateix, Lucía Garcés i Juanjo Crespo destaquen els castells que van visitar a la zona i com és de diferent una gran ciutat del seu poble.
El treball entre els dos centres -que col·laboren des de fa sis anys- ha funcionat tan bé, que tot el barri espera el Col·legi Hernández. De fet, conten que un barber català que té un local allí els volgué conéixer. A més, la relació dels centres ha arribat fins els polítics, i este estiu 18 diputats del Partit Nacional Escocés presentaren una moció a la cambra dels comuns en contra del brexit, perquè l´alumnat britànic no perda estos programes europeus, com publicà Levante-EMV.
Este Erasmus+ finalitza en 2019, però abans, ambdós centres estudiaran les llegendes de la Ribera.
