Toni Solano: "Innovar ara és aconseguir que l'alumnat no deixe de llegir"

Cal diferenciar. En 1r i 2n d'ESO hi ha dos blocs: els qui ja vénen amb un hàbit lector de Primària i sí lligen, sobre el 40 % al meu centre, i la resta d'alumnes que mai ho fan. En 4t d'ESO i Batxillerat estan els qui tenen cert hàbit lector, encara que deslligat de les lectures de classe; i la resta, que, si poden, no lligen ni les lectures de classe, perquè tenen altres entreteniments.

A quina edat s'ha de crear l'hàbit lector?

Primària és fonamental. A més d'aprendre coses bàsiques, s'hauria d'incidir moltíssim en la lectura. Jo no entraria en gramàtica ni en qüestions de subjecte, predicat, classes de paraules... apostaria per una alfabetització bàsica, deixar-los llegir en llibertat i fer lectures a l'aula i fomentar que ho facen a casa. Eixe hàbit s'ha de mantindre a l'ESO, perquè alguns ho perden per altres estímuls o perquè a l'institut els donen lectures que no estan al seu nivell o han de llegir a massa ritme.

Amb tot açò, com es pot afrontar el foment de la lectura?

Hi ha moltes estratègies. S'hauria de treballar més la lectura de l'aula, que crec que està un poc descuidada. En 1r d'ESO és fonamental, perquè molts tenen problemes de comprensió i és bàsic acompanyar-los. Estos cursos són fonamentals perquè l'hàbit lector que es té -més o menys- no es perda. En 3r i 4t es poden començar a llegir clàssics i a ampliar les lectures. En Batxillerat ja es fa més a fons.

És possible innovar en este àmbit?

Innovar a vegades està un poc sobrevalorat. Innovar ara és aconseguir que no deixen de llegir, aplicant les estratègies necessàries. Si per això cal utilitzar les xarxes socials, es pot fer. Per exemple, pujar fotos de lectures a Instagram, fer vídeoressenyes... les noves tecnologies poden servir per acompanyar la lectura, i això els pot resultar estimulant. Així, associen l'acte de llegir a una cosa positiva, perquè quan els parles d'un llibre automàticament diuen «uff», perquè pensen en exàmens, treballs, notes...

Per tant, apunta que no és útil fer exàmens o encomanar treballs d'un llibre?

No. Els meus alumnes fan coses, però no treballs o exàmens. Als nivells més baixos, llegim a classe, debatem... i, si volen, fem una vídeoressenya. En 3r i 4t d'ESO treballem l'ampliació de la lectura: un curt, un projecte de recreació, vídeopoemes... qüestions que poden ser estimulants per a ells, perquè no és el mateix que fan cada dia a classe. El llenguatge audiovisual suposa un repte.

A un vídeo, vosté explica que llegir no és senzill ni agrada a tots, i que hi ha menors als qui mai li han narrat un conte.

Sí, som professors i pensem que a tots els xiquets els agrada llegir perquè a nosaltres ens agrada, o que tots entenen, però no. A més, venim d'una època que per a saber coses havies de llegir, perquè els dos canals de la televisió no satisfeien la teua curiositat. Hui tenen tauletes, mòbils i vídeos dels temes que els agraden i ja no tenen estímul ni recompensa per llegir. Moltíssims no entenen el que lligen perquè no ho han necessitat. Vam fer un projecte de contes tradicionals a 2n d'ESO i em vaig trobar que no els havien contat mai contes, no coneixien Blancaneu, la Ventafocs, Caputxeta... Cal treballar perquè troben atractiu llegir, perquè a casa no ho tenen moltes vegades.

I què cal fer perquè els estudiants que lligen molt mantinguen la motivació?

Moltes vegades te diuen que no lligen, però realment es referixen a allò que es mana a l'institut. Molts desenvolupen gustos lectors al marge dels llibres obligatoris, per exemple, sagues. El professorat les ha de conèixer però són històries que no es lligen als instituts i no tenen per què llegir-se. El que sí hem de tindre en compte és no dir-los que no paguen per a res. La lectura sempre aprofita i eixe hàbit pot servir per a incloure a l'alumnat en nous gèneres i lectures.

Jutgem els llibres juvenils des d'un punt de vista d'adults?

Jo crec que sí, però tampoc ho fan tots els professors. Hi ha molts que sí que s'interessen per les noves corrents i els nous títols juvenils; i altres pensen que són de baixa qualitat i no aporten res. A més, falta molta formació en literatura juvenil. Certs prejudicis sí que estan ahí i fan que els professors manem coses avorrides que no satisfan l'alumnat.

Quins criteris s'han de seguir per a seleccionar les lectures?

Ens informem per companys, revistes especialitzades, catàlegs d'editorials, reunions del departament... molts llegim literatura juvenil en estiu i estem al dia. Han de ser acordes amb el nivell, atractives i variades i no sempre dels mateixos temes (amorosos, tòpics, estereotips...). Els criteris també són en funció de l'alumnat; en el meu cas, és important que els llibres no siguen cars.

Té sentit que hui dia els alumnes continuen llegint clàssics com El Quixot

Sí, sempre han de tindre lloc a les classes de llengua i literatura. El que no té sentit és manar-los llegir El Quixot en 2n i 3r d'ESO, a casa i en versió original. Ha de ser adaptat, en classe i fent projectes. Nosaltres hem fet un projecte amb stop motion i també Quijote News, on convertíem en notícies el que passava al llibre, per a treballar els textos periodístics. Els clàssics sí que tenen cabuda amb adaptacions als primers nivells i coneixent-los més a Batxillerat, però no cal llegir-los sencers... El Lazarillo de Tormes es pot llegir, La Celestina costa un poc més, El Quixot se te'n va de les mans... però no s'han de deixar fora.

Com a director d'institut, creu que les lleis s'adapten a la realitat de les aules?

Cal una llei fixa i estable, que no ens maregen amb canvis de currículums, d'assignatures i d'hores, i decidir què és allò bàsic que s'ha de saber als 16 anys: les equacions de cert nivell són fonamentals? les oracions subordinades? És més important tindre bona comprensió lectora o manejar les operacions matemàtiques bàsiques.

Creu que els currículums estan sobrecarregats?

Sí, hem de descarregar d'assignatures i centrar-nos més en allò bàsic. El llistat de continguts és exagerat i així no s'aprén res bé. La suma de tot ens donaria un xiquet com Einstein! S'ha de definir què volem que sàpiga un xaval i, a partir d'ahí, cada professor determinarà què necessita.

Quin és el principal repte als instituts?

Gestionar pocs recursos per a les moltes necessitats que tenim. Darrere de la qüestió acadèmica hi ha una convivència cada vegada més complexa i, si no és bona, l'aprenentatge no es dóna. El repte dels centres és gestionar tot açò, el que és difícil quan parlem de macrocentres en els quals es perd l'escala humana. Jo tornaria a un model més proper a les escoles.