Javier Orozco: "Conéixer la història d'Escuelas de Artesanos marca el caràcter de l'alumnat"

Quasi 1.000 alumnes, 150 anys d´història... No ha de ser fàcil estar al capdavant del patronat. Com definiria la seua tasca?

Per a mi significa, sobretot, una responsabilitat, per la història prèvia i per la importància que té la institució.

Quin balanç fa de la trajectòria d´Escuelas de Artesanos?

En l´etapa inicial excel·lent, no es pot demanar més: l´altruisme amb el qual es funden les escoles; la forma de treballar; els resultats inicials, en els quals destaquen els alumnes més il·lustres... Tot, amb el suport del professorat d´aleshores. Després de la Guerra Civil, fou una època complicada, perquè no existien fons ni donacions. Malgrat això, l´activitat es mantingé i fou recompensada amb distintes condecoracions. Des de que apareixen els concerts, la tasca formativa s´espandix i s´inclouen Infantil, Primària, Secundària i Batxillerat. Suposa créixer molt en alumnes i en professorat -ara tenim una plantilla d´uns 100 contractats- i va donar bons resultats quant a qualitat formativa, que és el més important. Ara, tenim el repte d´eixir a Europa, perquè amb els concerts no arriba per a mantindre l´equipament docent, les instal·lacions, dur a terme innovació... Ja estem començant amb alguns projectes per ampliar els àmbits més enllà de València i Espanya, trobar l´excel·lència acadèmica i donar suport la innovació i noves possibilitats de finançament.

No s´ha d´oblidar que Escuelas de Artesanos naix amb una forta vocació social, que era la d´oferir formació a les classes populars.

Absolutament; és la seua missió des que es creà l´11 d´octubre de 1868, a la I República, i això s´ha mantingut des de sempre amb una excel·lència acadèmica rellevant, amb bons resultats i amb el prestigi que manté l´escola. Eixe ha sigut el motiu fundacional i el que hui en dia continua totalment en vigor i ha progressat amb múltiples variacions en funció de les legislacions disponibles en cada moment.

En el seu moment l´escola ja es convertí en un focus cultural i, com consta al llibre de signatures, per ací van passar nombroses personalitats.

Sí, premis Nobel, per exemple. L´escola es forma gràcies a uns prohoms valencians que, el més desinteressadament possible, aporten capital i diners. Després, això evoluciona i, fins i tot, la ciutat de València es recolza en Escuelas de Artesanos per l´Exposició Universal de París, on despunta Sorolla. Concedixen una medalla a l´escola i això servix després per a portar l´exposició a València. Sempre hem estat orientats a una missió exclusivament social i a oferir una educació d´alta qualitat i si no gratuïta, el més assequible possible. La història i els resultats estan ahí, i hui en dia l´alumnat també destaca. Per exemple, una de les alumnes egressades ara està en el món del disseny a Nova York. Actualment estem al màxim de la capacitat que té l´edifici; de fet, estem doblant, amb grups als matins i a les vesprades

Per què fa falta més finançament?

La situació del finançament per donacions en Espanya és un desastre i no té res a vore amb els Estats Units d´Amèrica. Els projectes europeus poden ser una solució que, a la vegada, és un al·licient i una millora per a l´alumnat i el professorat. Ja participem en l´eTwinning, el projecte menut d´Erasmus +, i fem intercanvis. El professorat s´ha de desenvolupar, ha de ser molt més obert a la multidisciplinarietat i a treballar amb tècniques innovadores, el que redunda en una millor qualitat formativa i millors resultats.

Quines són les activitats que s´han preparat per a celebrar els 150 anys?

Hi ha programades una sèrie d´activitats per a apropar la realitat valenciana a la de l´escola. Hi ha una activitat amb Salvador Raga, molt interrelacionada amb la història de la institució; altra amb la néta de Sorolla, per les vinculacions que hi ha; i volem programar alguna més amb l´entorn formatiu europeu. També hi haurà actes més interns, com un concert, activitats en el Palau de la Música, i estem concretant una presentació junt amb altres institucions, per a tindre impacte en la societat valenciana. Aspirem que, més enllà de l´entorn i del barri, la ciutat ens conega.

Com és per a l´alumnat estar a les mateixes aules que personatges tan il·lustres com Sorolla?

Els motiva molt i els genera capacitat de desenvolupar la seua imaginació. «Si altres han passat i han fet certes coses, perquè jo no?», poden pensar. Això és un luxe no només per als alumnes, sinó també per al professorat, perquè María Moliner va donar classe a l´escola. Encara guardem anotacions i també de gent que passà per ací, com el Nobel Jacinto Benavente.

Guarden arxius, llibres i documents des de la fundació?

Existix un arxiu prou interessant que exploten els investigadors perquè mostra l´evolució dels sistemes educatius i de les metodologies docents. Al marge, hi ha una col·lecció bibliogràfica amb valor històric i el més important és la col·lecció pictòrica, per això l´escola és col·lecció museística reconeguda per la Generalitat, i això no ho paga ningú.

Creu que esta herència ha fet que hi haja un ambient especial a les aules? Com definiria l´escola?

Només la presència de l´edifici fa que l´alumne que entra per primera vegada es sorprenga, per com estan distribuïdes les aules, la llum que tenen... després, conéixer la història els marca el caràcter i ajuda al fet que es mantinga la tradició. Tots necessitem un referent i els alumnes que han passat per ací, més de 100.000, tenen orgull de pertinença. Per al futur, els antics alumnes són una peça fonamental que hem d´explotar i treballar.

Van ser uns avançats al plurilinguisme, a l'FP i l'FP Bàsica. Per què?

Per la nostra tradició, els concerts començaren amb l´FP i FPB i va anar augmentant. El plurilingüisme l´implantàrem abans dels actuals decrets. Actualment, una de les directives del patronat és no contractar cap professor sense anglés, perquè la plantilla va adequant-se a mesura que va renovant-se.

Suscríbete para seguir leyendo