Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Educació mediambiental

Anna Pons: "Hi ha escoles amb molt poc de pati i molt de ciment; cal 'renaturalitzar'"

Quina és la tasca del Centre d'Educació Ambiental de la Comunitat Valenciana?

És un centre públic adscrit a la Conselleria de Medi Ambient; el centre de referència en educació ambiental i per a la sostenibilitat. Funcionem des de 1999 amb un projecte educatiu que pretén donar suport a la societat per a la transformació necessària cap a la sostenibilitat. Estem orientats a un públic ampli (escolars, altres sectors, i programes de formació).

Què oferixen als centres?

Tenim un programa per a totes les edats: des d'Infantil fins a la universitat. Fem activitats per a escolars i estudiants i també per a col·lectius de l'educació no formal (associacions de veïns, ampes, escoles d'estiu...).Organitzem activitats d'una mitja de dues hores, de diferents temaris, ja que, més enllà de la natura, treballem qüestions ambientals més socials, relacionades amb la sostenibilitat. Així, tenim programes sobre la biodiversitat, el paisatge, els horts, els residus, el consum, el canvi climàtic... Sobretot, pretenem suscitar la inquietud o interés de l'alumnat, amb una visió integrada en el medi ambient i la societat.

Considera que, des de les escoles, s'incidix prou en l'educació ambiental? Quins coneixements inicials tenen els escolars?

Hi ha una mancança claríssima. En els anys 70 es començà a parlar de la necessitat de reflexionar des del sistema educatiu i les accepcions que la societat té sobre el medi ambient i, en alguns aspectes, les coses no han canviat molt. S'ha evolucionat i avançat, però no tant com s'hauria d'haver fet. No es reflexiona suficient i, a vegades, el que s'ha fet ha sigut incorporar assignatures alternatives que no aprofundixen. La sostenibilitat hauria d'estar integrada en totes les disciplines des d'Infantil fins a la universitat, no en una assignatura d'educació ambiental. No té sentit formar en matèries basades en un sistema d'explotació que ens aboca a l'extralimitació dels recursos.

Per tant, considera que l'educació ambiental hauria de ser transversal i no limitar-se a una assignatura com tradicionalment ha sigut la de Naturals, no?

Sí, a més, moltes vegades es confon l'educació ambiental amb l'educació sobre la natura. És important tindre en compte el respecte per l'entorn, però no pots pensar en la conservació d'un espai natural si no veus com l'afecta el canvi climàtic.

I com se pot explicar el canvi climàtic als més menuts?

És molt complicat. Parlem d'un increment de les temperatures que comporta moltes conseqüències en els ecosistemes naturals i agraris. És important explicar que això té a vore amb el model econòmic i social actual. S'ha d'anar a qüestions senzilles i relacionades amb el model de consum, perquè moltes vegades des de menuts els acostumem a la dependència -no necessitat- de consumir energia i utilitzar-la constantment. Més que el canvi climàtic, és explicar com viure amb recursos que no són renovables o residus que no es poden absorbir... Mostrar-los que no només hi ha joguets amb piles, pantalles o cotxes... i a no malbaratar aigua o aliments. És brutal la quantitat de menjar que es llança, per exemple a l'hora del pati o al menjador. És educar des de la immersió.

Una vegada conscienciats, els xiquets o xiquetes es prenen la cura del medi ambient més seriosament que els adults?

És difícil generalitzar, però l'alumnat es compromet més quan facilites la seua participació en la gestió dels recursos i quan es porten a terme les seues propostes. És més difícil en el model educatiu antic, on el professor només abocava informació i el paper de l'alumnat era escoltar, memoritzar i reproduir. També és important la vinculació emocional, que l'alumnat s'apassione amb el que fa. S'han posat en marxa projectes molt potents amb resultats fabulosos en temes energètics, o d'estalvi d'aigua i de reducció dels residus.

Creu que la sostenibilitat hauria de formar part dels projectes de centre, com la inclusió o les normes de convivència?

Efectivament, hauria de ser així. Sí que es veu que hi ha direccions més sensibles en equitat, justícia, gènere... però moltes vegades fallen en qüestions de medi ambient, o al revés. Si parlem de sostenibilitat, està tot integrat: no hi ha una societat sostenible sense justícia entre tota la població... i de la mateixa manera en qüestions de gènere.

En la seua tasca diària supose que no obliden que els xiquets de hui dia seran els adults del futur...

Sí, pensem això, però les campanyes educatives haurien d'anar dirigides a tots, perquè qui pren les decisions ara no són els xiquets, són els adults. És important posar el focus en qui hui dia té poder de decisió, ja siga en les administracions o qui dirigix una escola o una empresa. Quan parlem d'educació ambiental, parlem d'un procés i de sensibilització. A més, l'educació també la reben de les famílies i de fora. En l'adolescència els arriben influències potentíssimes contra les quals és molt difícil lluitar, perquè la societat no camina d'una manera coherent.

Els horts escolars ajuden a tindre una millor consciència mediambiental?

Estem convençuts. Nosaltres tenim un hort històric i molts dels centres que ens visiten també. S'ha de possibilitar que els xiquets tinguen més contacte amb la natura, perquè tenen un dèficit; s'ha oblidat moltíssim. Hi ha escoles amb molt poc de pati i molt de ciment; ara hi ha un moviment per «renaturalitzar-les» i s'ha de començar pels patis. Molts escolars no saben què és una carxofera o els sorprén agafar un nispro de l'arbre.

Compartir el artículo

stats